Astre aficionats, ja tenim aquí el febrer, i amb ell el dia comença a allargar-se. Durant aquest mes tindrem l’oportunitat d’observar la segona de les tres superllunes de l’any. La primera va ser a finals del mes passat, coincidint amb un espectacular eclipse lunar. Aquest mes, la superlluna la podrem observar el dia 19, i si us agrada deixar-vos impressionar per la seva immensitat aquesta no us la podeu perdre, ja que la propera no la tornarem a tenir fins a finals de setembre. Aquest tipus de lluna és coneguda per les tribus natives americanes com la Lluna de Neu Completa, perquè és generalment durant aquesta època de l’any quan cauen les nevades més fortes.
També podrem observar en el cel nocturn diversos planetes aquest mes. Per una banda, el 18 de febrer, se’ns presentarà la conjunció de Venus i Saturn, observable a tocar de l’horitzó direcció Sud-Est les hores prèvies a la sortida del Sol. Tot i així, aquest no serà per a molts el fenomen planetari més interessant del mes, ja que el dia 27 es produirà la màxima elongació de Mercuri, trobant-se aquest en el seu grau d’inclinació màxima respecte el Sol, fet que permet observar-lo durant més temps i a una major altura respecte l’horitzó. Així doncs, a mateixa tarda del dia 27 podrem veure Mercuri treure el cap per l’Oest, us el perdreu?
Horitzó de Mercuri vist per la nau espacial MESSENGER durant el seu tercer sobrevol. Font: NASA Space Place
Constel·lacions
Al cel nocturn del mes de febrer hi podrem observar les següents constel·lacions:
Per la línia eclíptica ens acomiadem aquest mes de Peixos, que serà únicament visible durant les primeres setmanes, les primeres hores de la nit. Per altra banda, podrem observar durant tot el mes i d’Oest a Est, les constel·lacions d’Aries, Taure, Bessons, Cranc i Lleó. Cap a finals de mes i ben avançada la nit també seran visibles Verge i Balança.
Per sota l’eclíptica podrem diferenciar ben clarament a Orió perseguint a les plèiades i acompanyat dels seus fidels Ca Major i Ca Menor. En aquest trio trobem les estrelles de Betelgeuse, Sirius i Procyon respectivament, que conformen el triangle hivernal.
Situació del cel el 15 de febrer a les 22:30h. Font: Stellarium.
Situació del cel el 15 de febrer a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 18h 37m. Hores de sol 10h 18min.
- Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 18h 49m. Hores de sol 10h 42min.
- Dia 25: SORTIDA a les 07h 53m; POSTA a les 19h 01m. Hores de sol 11h 08min.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 04 a les 22h 03m.
- QUART CREIXENT el dia 12 a les 23h 26m.
- LLUNA PLENA el dia 19 a les 16h 53m.
- QUART MINVANT el dia 26 a les 12h 28m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Apogeu | 05-02-2019 | 10:28 | 406.555 km |
| Perigeu | 19-03-2019 | 10:07 | 356.761 km |
Planetes observables
MERCURI: Durant la primera setmana el trobarem massa a prop del Sol com per què pugui ser observat. A mesura que vagi avançant el mes però, Mercuri s’anirà distanciant del Sol i serà més fàcilment observable, fins arribar a la posició de màxima elongació occidental (18,1o) el dia 27. En zones on l’horitzó sigui clar, es podrà observar fins a hora i mitja després de la posta del Sol.
VENUS: Durant tot el mes serà visible des de les últimes hores de la nit fins que la llum del dia oculti la seva brillantor.
MART: El podrem veure des de la posta del Sol, quan ja haurà passat la seva altura màxima, fins a mitjanit aproximadament.
JÚPITER: Només serà visible les hores prèvies a la sortida del Sol. A mesura que avanci el mes, s’anirà avançant també la seva aparició.
SATURN: Només serà visible les hores prèvies a la sortida del Sol. A diferència de Júpiter, la seva sortida serà més tardana, de manera que és durant la segona quinzena quan Saturn resultarà més fàcilment observable.
URÀ: Visible des que es pongui el sol fins la mitjanit. Al llarg del mes, s’anirà avançant la seva sortida, de manera que a finals de mes s’ocultarà fins a una hora abans de mitjanit.
NEPTÚ: De la mateixa manera que Urà, Neptú serà visible des de la posta de Sol. no obstant això, la seva visibilitat serà més reduïda ja que apareixerà molt més baix en l’horitzó.
Objectes visibles al cel de febrer
Sabies que…
…el dia 11 de febrer és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència?
Com en molts altres àmbits, les dones, que sovint s’han trobat a l’ombra de grans descobriments científics, també han tingut una gran incidència i trajectòria l’astronomia. És per això que avui dediquem aquesta secció a parlar d’algunes d’elles.
El contacte de les dones amb el món de l’astronomia es remunta milers d’anys enrere. En’Heduna va ser la primera dona astrònoma de la qual es té coneixement. Va viure al voltant de l’any 2.300 anys a.C. a Babilònia i va dedicar la seva vida a l’estudi del cel. Era considerada la suma sacerdotessa del Déu Lluna i va crear els primers calendaris religiosos coneguts, que encara ara s’utilitzen actualment en algunes religions.
Molts anys després, Maria Margarethe Kirch, nascuda el 1670 a Winckelmann, Alemanya, va ser una de les primeres dones àmpliament reconegudes en el món científic. Va realitzar importants observacions i va escriure diferents tractats científics. Un dels seus grans descobriments va ser el “Cometa de 1702”, el primer descobert per una dona. Malgrat això, aquest descobriment va ser atribuït al seu marit, amb qui treballava conjuntament realitzant calendaris d’esdeveniments astronòmics. En morir aquest, va sol·licitar ocupar el seu lloc en l’Acadèmia de Ciències de Berlín, la qual no van acceptar per la seva condició de dona.
Un segle més tard, Carolina Lucretia Herschel, germana del famós astrònom William Herschel, va descobrir 17 nebuloses i 8 cometes i va elaborar un important catàleg de nebuloses i estrelles. Està considerada com la primera astrònoma remunerada de la qual es té constància. L’any 1787 es va reconèixer la seva condició d’astrònoma i se li va concedir un salari anual de 50 lliures.
Més recentment, trobem moltes dones que es dediquen a l’astrofísica. Entre elles, Jocelyn Bell, nordirlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar. No obstant això, quan el 1974 es va concedir el premi Nobel de Física per aquest descobriment, Jocelyn Bell no es va tenir en consideració per la seva condició de dona i estudiant. El premi va ser concedit al seu director de tesis, Antony Hewish.
William Herschel i Carolina Herschel polint una lent de telescopi. Font: Viquipèdia.
MónNatura Pirineus 