Astre aficionats, aquest desembre encetem l’hivern i tanquem el 2018 amb la reina de les pluges d’estels! Els Gemínids, potser poc coneguts perquè apareixen en una època en que el fred fa poc apetible sortir a fer observació astronòmica, no tenen res a envejar als famosos Perseids del mes d’agost. Poden arribar als 120 meteors per hora (els Perseids sovint es troben al voltant dels 100), i els podrem observar entre el 4 i el 17 de desembre, amb el pic d’activitat situat la nit del 13 al 14.
Els Gemínids difereixen de la resta de grans pluges d’estels perquè, juntament amb els Quadràntids, són els únics que no tenen el seu origen en la cua d’un cometa, sinó en un asteroide (que, entre altres coses, no té cua). L’objecte en qüestió, anomenat 3200 Faetont, va ser descobert tot just el 1983 i pertany a un grup d’asteroides (els asteroides Apol·lo) considerats potencialment perillosos. L’asteroide que, el 2013, va explotar sobre la ciutat russa de Txeliàbinsk provocant més de 1000 ferits pertanyia a aquest mateix grup, i feia “només” 18 metres de diàmetre (el 3200 Faetont fa 5,2km). Però no cal alarmar-nos: la trajectòria del 3200 Faetont ha estat estudiada a fons i se sap que no impactarà amb la Terra com a mínim en els propers 400 anys!
I és que aquest desembre compensarà amb els espectaculars Gemínids la falta d’events destacables a nivell planetari: Mart seguirà als nostres cels fins ben bé mitja nit i Venus encara serà observable abans de l’alba, però la resta de planetes ens ho posaran difícil per poder-los veure.
Traça deixada al cel pel meteor de Txeliàbisnk el 15 de febrer de 2013. Font: Wikimedia commons
Constel·lacions
Al cel nocturn del mes de desembre hi podrem observar les següents constel·lacions:
A l’eclíptica ens acomiadarem de Capricorn i Aquari; Taure, Àries, Bessons i Peixos seran clarament visibles i el Cranc ja treurà el nas per l’horitzó.
Perseu i Andròmeda seran al zènit, i per l’est apareixeran el Ca Menor i el Ca Major, amb les brillants estrelles Procyon i Sirius (aquesta última, la més brillant que podem observar a l’hemisferi nord en tot l’any!). Amb elles ja tindrem visible el Triangle d’Hivern, que té com a tercer vèrtex l’espectacular Betelgeuse, una supergegant vermella pertanyent a la constel·lació d’Orió.
A l’Oest el Pegàs dominarà les vistes, i Aquari, el Cigne i el Dofí encara seran visibles si tenim un horitzó baix. I finalment al Sud dominaran les constel·lacions de Cetus i Eridà, que si bé són de mida gran sovint no les podrem veure senceres.
Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h
Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 08h 10m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 12m.
- Dia 15: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 23m. Hores de sol 9h 05m.
- Dia 25: SORTIDA a les 08h 24m; POSTA a les 17h 27m. Hores de sol 9h 03m.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 07 a les 08h 20m.
- QUART CREIXENT el dia 15 a les 12h 49m.
- LLUNA PLENA el dia 22 a les 18h 48m
- QUART MINVANT el dia 29 a les 10h 34m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Apogeu | 2018-12-12 | 13:27 | 405,176 km |
| Perigeu | 2018-11-26 | 10:53 | 361,059 km |
Planetes observables
MART: Clarament visible durant bona part de la nit.
SATURN: Només serà observable a les postes de Sol de principis de mes en zones amb horitzó baix.
URÀ: Visible durant bona part de la nit, però molt difícil de localitzar a ull nu.
VENUS: El podrem observar a partir de les 4:30 i fins a l’albada.
Objectes visibles al cel de desembre
Sabies que…
Els gels de Groenlàndia amaguen secrets que tot just ara comencem a descobrir. El més recent: un enorme cràter de 31km de diàmetre que resta amagat sota 1km de glaç al nord de l’illa. L’orifici és prou ample com perquè hi càpiga la ciutat de París sencera a dins, i prou profund perquè la Torre Eiffel no en sobresurti. El que no queda tant clar és la seva edat: els científics situen el seu origen fa entre 12.000 anys i 3 milions d’anys.
Es tracta d’un dels 25 cràters més grans del món, però la seva mida empal·lideix al costat d’altres famosos cràters, com per exemple el de Chicxulub, a Mèxic, que fa 150km de diàmetre i que tot apunta va ser el detonant de l’extinció massiva que va acabar amb els dinosaures fa 65 milions d’anys. Tot i així és evident que l’impacte del meteorit que el va originar no va passar desapercebut a la vida local, i es creu que fins i tot podria haver originat el període anomenat “Dryas recent”, que va ser un període glacial breu (uns 1300 anys) que va tenir lloc fa uns 12.000 anys i que va invertir la tendència a l’escalfament que seguia la Terra en aquell moment. Aquest període deu el seu nom a la rosa de roca (Dryas octopetala), una planta comuna als estatges alpins del Pirineu que històricament ha deixat grans dipòsits de pol·len durant èpoques fredes.
Representació gràfica en 3D del cràter amb París al seu interior. Font: Laboratori de Ciències Criosfèriques de la NASA
MónNatura Pirineus 