Article publicat a la revista La Borrufa
Quantes vegades hem fet passejades per arribar a un bonic riu, un tranquil estany o una impressionant cascada? Caminem a la recerca de fonts d’aigua, aquest compost capaç d’embellir increïblement qualsevol paisatge, d’igual forma com ens refresca, neteja i hidrata a nosaltres mateixos i forma part de tots els organismes vius de la Terra. Per a tots és conegut el seu cicle, des del cel a la terra i fins que arriba als grans oceans, donant vida allà on passa… Però com es crea aquesta vital molècula? En quin moment els àtoms d’hidrogen s’enllacen amb els d’oxigen i donen lloc a aquesta substància tan necessària? I com ha arribat a nosaltres?
Mont-roig. Font: Arxiu
Doncs tot va començar fa 13.800 milions d’anys a partir del Big Bang. Després d’aquesta gran explosió l’univers va quedar inundat de plasma (un estat de la matèria on electrons i ions positius flueixen lliurement) durant 380.000 anys fins que la temperatura va baixar el suficient per permetre que es creessin tres dels elements químics més bàsics: l’hidrogen, l’heli i el liti. Aquests van resultar ser la massa mare de la resta d’elements que conformen l’univers i que es creen mitjançant la fusió nuclear que es produeix a l’interior de les estrelles. I és que els àtoms al cor de les estrelles es troben a tan alta temperatura i pressió que els seus nuclis acaben unint-se, canvien de composició atòmica i formen nous elements.
En el cas de les estrelles petites, les fusions nuclears segueixen una successió formant els següents elements, per ordre cronològic: Hidrogen-Heli-Liti-Carboni-Nitrogen-Oxigen (H-He-Li-C-N-O). En el cas d’estrelles més massives, però, la temperatura i la pressió permeten que aquestes successions formin elements més pesats, de tal manera que a la sèrie anterior s’hi afegirien el silici (Si) i el ferro (Fe).
Ja tenim llavors els elements químics per formar la molècula de la vida: hidrogen i oxigen. Però… on s’enllacen aquests àtoms per no separar-se mai més? Es creu que aquest fenomen es dóna en els núvols de gas i de pols còsmic resultat de la mort de les estrelles, on per diferents condicions fisicoquímiques es creen els enllaços que uneixen un àtom d’oxigen amb dos d’hidrogen per formar la molècula de l’aigua, H₂O.
Molècula d’aigua, amb l’àtom d’oxigen de color vermell i els àtoms d’hidrogen en blanc. Font: Wikipedia
I com va arribar tanta aigua al planeta blau? Doncs gràcies als objectes que al llarg de la història han impactat contra la Terra, com els asteroides i els cometes. Aquest son petits i grans trossos de rocs que es van originar durant la formació del nostre sistema solar. Observacions recents indiquen que al seu interior s’hi pot trobar gel i, possiblement, fins i tot aigua líquida.
Durant milers de milions d’anys d’ençà que es va formar el nostre sistema solar, incomptables cometes i asteroides han xocat amb la Terra, enriquint el nostre planeta amb aigua. Els marcadors químics a l’aigua dels nostres oceans suggereixen que la major part de l’aigua provenia dels asteroides.
Així, amb el pròxim glop d’aigua que feu, recordeu que esteu bevent un líquid extraterrestre!
Per saber-ne més:
A fora del nostre sistema solar també s’ha descobert aigua. Les últimes investigacions afirmen que HAT-P-11B és el primer exoplaneta de la grandària de Neptú conegut per tenir un ambient relativament lliure de núvols i, a més, han pogut apreciar clares marques en l’espectre que delaten la presència de molècules de vapor d’aigua a la seva atmosfera, així com d’hidrogen i traces d’elements pesats..
El zoom:
Dins del nostre sistema solar, la Terra no és l’únic planeta on s’ha trobat aigua, tot i que sí que és el que mes en té en estat líquid a la superfície gràcies a que estem dins la “zona d’habitabilitat” del nostre sistema solar, que és aquella on la podem trobar tant en estat sòlid com líquid i gasós. Però molts altres cossos també han rebut aigua durant la seva història, com per exemple tres dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter (els més grans): Cal·listo, Europa i Ganimedes.
MónNatura Pirineus 