Article publicat a la revista La Borrufa
Us heu parat mai a pensar quantes de les espècies del Pirineu són úniques d’aquesta zona i no podríem trobar a cap altre lloc del món?
El Pirineu, com a serralada muntanyosa, actua com una barrera natural entre les poblacions d’una mateixa espècie. Aquest fet facilita l’aparició d’espècies endèmiques en aquest territori. Una espècie endèmica és aquella que té la seva distribució restringida a zones geogràfiques molt concretes, i que fora d’aquestes àrees no les podem trobar. Normalment es donen degut a barreres naturals que dificulten l’intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta especiació s’acostuma a donar en zones aïllades, factor que també limita el creixement de les poblacions ja que no es poden seguir expandint.
Al Pirineu trobem força exemples d’endemismes que cal posar en valor com seria la Sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi). Aquesta espècie de rèptil va ser descrita fa relativament poc temps, al 1994, i declarada en perill d’extinció crític sobretot a causa d’un declivi constant de les seves poblacions. Aquestes estan confinades dins l’àrea del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on aquest estiu ja s’ha fet la segona jornada de prospecció per a descriure millor l’hàbitat i la distribució de l’espècie.
En quant a les espècies vegetals, als Pirineus podem arribar a trobar 4.500 espècies diferents de les quals 160 són endèmiques. La Pinguicula longifolia presenta fulles d’un color groc pàl·lid i enganxoses ja que és una planta carnívora. Viu en sòls saturats d’aigua i molt pobres en nutrients, per això té la necessitat de capturar artròpodes dels quals extreu el nitrogen que necessita.
Altres endemismes a destacar del Pirineu serien la Sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) o la Viola cornuta entre d’altres.
Pinguicula longifolia. Font: http://www.florasilvestre.es
Per saber-ne més:
Des del projecte LimnoPirineus es participa en la conservació d’endemismes com el Cavilat (Cottus hispanoliensis) i el Tritó Pirinenc (Calotriton asper). Aquest projecte Life+ té com a objectiu la millora de l’estat de conservació d’algunes espècies i hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus. El Cavilat (Cottus hispanoliensis és un peix d’aigua dolça present al Pirineu aranès. Viu a les capçaleres dels rierols de substrats rocosos i degut a la seva petita àrea de distribució i que té poblacions molt reduïdes es troba críticament amenaçat. Per altra banda, el Tritó pirinenc (Calotriton asper) és un amfibi present entre els 500 i els 2500m d’alçada al Pirineu i en punts concrets del Prepirineu. La seva principal amenaça és la introducció de peixos als estanys d’alta muntanya.
Cavilat (Cottus hispanoliensis). Font: http://www.lifelimnopirineus.eu
El zoom:
L’herc (Capra pyrenaica pyrenaica) és una subespècie de la Cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) que vivia al Pirineu. L’últim exemplar d’aquesta espècie es va extingir l’any 2000, tot i que a Catalunya ja no la podíem trobar des de finals del segle XIX. L’herc estava en perill d’extinció des de l’inici del segle XX principalment degut a la gran pressió cinegètica que es feia sobre les seves poblacions.
Al 2014 es va reintroduir la cabra salvatge ibèrica, d’una subespècie diferent a l’herc, als pirineus francesos amb individus provinents de poblacions de la Península Ibèrica. No ha sigut fins l’estiu del 2016 que s’han pogut observar per primera vegada alguns exemplars a la zona de l’Alt Pirineu. Aquesta espècie acostuma a trobar-se en zones rocalloses, on els seus depredadors naturals els és complicat accedir i, a l’estiu, quan es podrien donar conflictes per la coexistència amb els ramats, la trobem als cims de les muntanyes, en zones poc freqüentades per les ovelles i sense cap solapament amb vaques i cavalls.
Herc (Capra pyrenaica pyrenaica). Font: Wikipedia
MónNatura Pirineus 