Astre aficionats, després d’un agost on la lluna nova ens ha permès veure uns Perseids de pel·lícula, arriba el setembre, mes que posa punt i final a l’estiu astronòmic! Així, la matinada del 23 de setembre serà l’equinocci de tardor a l’hemisferi nord i es produirà el canvi d’estació.
Aquest és un mes amb pocs esdeveniments astronòmics destacables, i és que tot i que tindrem tres pluges d’estels, (les alfa-aurígides, les delta-aurígides i les píscides), la seva intesitat no serà ni de bon tros comparable als perseids que hem pogut veure aquest agost.
Pel que fa als planetes, Neptú passarà pel seu punt més proper a la Terra i alhora es trobarà en oposició: estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos. Això farà que ens trobem en el millor moment per a la seva observació. Tot i així, degut a l’enorme distància que el separa del nostre planeta (4300 milions de kilòmetres en el punt més proper!), només apareixerà com un petit punt lluminós, fins i tot amb l’ús de telescopi.
Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar les següents constel·lacions:
Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Balança, però encara serà visible Sagitari, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares , Capricorn, Aquari començarem a veure Peixos i Aries.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al Triangle. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineueta i el Cavallet.
Al Zenit hi trobarem el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, l’Àguila amb Altair i el Cigne amb Deneb, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant, Arcturus, s’acomiadaran per l’oest.
Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, la Corona Austral, el Peix Austral i el Microscopi.
Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h
Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 07h 27m; POSTA a les 20h 24m. Hores de sol 12h 57m.
- Dia 15: SORTIDA a les 07h 38m; POSTA a les 20h 07m. Hores de sol 12h 29m.
- Dia 25: SORTIDA a les 07h 48m; POSTA a les 19h 50m. Hores de sol 12h 02m.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 09 a les 20h 01m.
- QUART CREIXENT el dia 17 a les 01h 15m.
- LLUNA PLENA el dia 25 a les 04h 52m
- QUART MINVANT el dia 03 a les 04h 37m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Perigeu | 2018-09-20 | 02:55 | 404,874 km |
| Apogeu | 2018-09-08 | 03:23 | 361,354 km |
Planetes observables
MERCURI: El veurem tot just a la matinada.
MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.
SATURN: L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.
JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.
VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.
URÀ: Serà visible a la matinada.
NEPTÙ: Serà molt poc visible a la constel·lació d’Aquari
OBJECTES VISIBLES SETEMBRE
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
Sabies que…
Aquest passat mes d’agost la NASA va enviar per primera vegada una sonda solar a la nostra estrella, el Sol, amb l’objectiu d’estudiar-ne els camps magnètics i els vents solars.
Es tracta de la sonda solar Parker, que utilitzarà la gravetat de Venus per acostar-se al sol fins a set vegades, l’última el 2025. Serà en aquest últim viatge que la sonda s’acostarà més al Sol, a tan sols 6,2 milions de kilòmetres de la fotosfera (la “superfície”), i en aquell moment rebrà una radiació solar que pot arribar a ser 475 vegades més intensa que la que rebria si orbités la Terra. Per tal de suportar-ho i seguir funcionant, la sonda està dotada d’un escut solar hexagonal capaç de resistir temperatures de fins a 1370ºC i col·locat de tal manera que sempre queda encarat al Sol. Els instruments científics es troben en la part central de l’ombra que projecta l’escut, i és que si això no fos així deixarien de funcionar en qüestió de dècimes de segon.
Per que això no passi, i ja que la comunicació entre la Terra i la sonda tindrà un retard de 8 minuts, la sonda ha de ser capaç de reaccionar davant de qualsevol pertorbació pel seu propi compte. I ho és: en paraules dels científics que la han construït, es tracta de la nau espacial amb més autonomia que s’ha llançat mai a l’espai.
I encara té una peculiaritat més! El seu nom és en honor a Eugene Parker, l’astrofísic que va predir l’existència dels vents solars als anys 50. I què té això de peculiar? Doncs que Parker encara viu, i és la primera vegada que la NASA posa el nom d’una persona viva a una missió espacial.
Representació artística de la sonda apropant-se al Sol
MónNatura Pirineus 