El cel nocturn d’Octubre

Astre aficionats, havent acomiadat el setembre i amb ell l’estiu, encetem la tardor amb un mes d’octubre que ens oferirà dues pluges d’estels: la primera, la dels Dracònids, molt dèbil (amb prou feines arriba als 10 meteors per hora); i la dels Oriònids, que pot assolir fins a 23 meteors per hora i que tindrà el seu màxim el dia 21. Aquesta última és resultat del pas de la Terra per la cua del famós cometa Halley, que va ser visible des de la terra el 1986 per última vegada, i que no ens tornarà a visitar fins el 2061!

I referent als planetes, tal com va passar amb Neptú durant el mes de setembre, ara serà Urà qui es trobarà en oposició (és a dir que estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos). Alhora, es trobarà en un dels seus punts més propers a la Terra, i això farà que sigui visible en cels amb poca contaminació lumínica. Tot i així, els 2800 milions de kilòmetres que ens separen d’ell (més del doble que el següent més proper, Saturn) faran que no sigui distingible d’una estrella de poca magnitud a ull nu. Amb un telescopi potent, però, en podrem arribar a distingir el seu característic color verdós i, fins i tot, el seu sistema d’anells.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes d’octubre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica perdrem de vista a Sagitari, però Capricorn, Aquari, Peixos i Àries seran ja clarament visibles, i Taure començarà a treure el nas.

Les grans constel·lacions d’Andròmeda i el Pegàs ja s’acostaran al zenit i per l’est apareixeran l’Àuriga i el Linx.

El triangle d’estiu, amb la Lira, l’Àguila i el Cigne, encara serà clarament visible, però ja el veurem cada dia més a prop de l’horitzó oest, recordant-nos que l’estació que li dóna nom ja ha acabat. Prop seu Hèrcules i la Corona Boreal correran la mateixa sort.

Al sud la Balena, el Peix Austral i la Corona Austral seran visibles només en horitzons molt baixos.

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 56m; POSTA a les 19h 33m. Hores de sol 11h 37m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 19h 16m. Hores de sol 11h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 19h 00m. Hores de sol 10h 41m.

 

La Lluna

• QUART MINVANT el dia 02 a les 11h 45m.
• LLUNA NOVA el dia 09 a les 05h 47m.
• QUART CREIXENT el dia 16 a les 20h 02m.
• LLUNA PLENA el dia 24 a les 18h 45m
• QUART MINVANT el dia 31 a les 17h 40m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-10-06	00:31	366,395 km
Apogeu	2018-10-17	21:18	404,225 km
Perigeu	2018-10-31	21:06	370,200 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN:  A la dreta de Mart, el veurem com un objecte menys brillant i es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Serà visible només a la posta de sol, deixant-nos un marge molt estret per a observar-lo.

URÀ: Com ja hem explicat, serà visible durant bona part de la nit, però no pas fàcil de veure!

 

Objectes visibles al cel d’octubre

 

Sabies que…

La pràctica d’avançar els rellotges una hora quan s’acosta l’estiu, l’anomenat horari d’estiu o DST (Daylight saving time, o el que és el mateix, horari d’estalvi de llum diürna), té com a objectiu l’estalvi energètic aprofitant millor les hores de llum que ofereixen els mesos de primavera i estiu. Es va començar a aplicar el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, quan l’Imperi Germànic i el seu aliat, Àustria-Hongria, hi van veure la manera d’estalviar carbó en temps de guerra. La Gran Bretanya i els seus aliats, així com altres països europeus neutrals, aviat van seguir-ne l’exemple. El 1918, Russia i Estats Units ja havien adoptat la mateixa costum però, en molts casos, aquesta va ser abandonada en acabar la guerra. No va ser fins el 1970 que, coincidint amb una greu crisi energètica per manca d’abastiment de petroli, molts països europeus i nord-americans van adoptar-la de nou.

Tot això podria acabar, com a mínim a la Unió Europea, si la directiva proposada per la Comissió Europea aquest setembre tira endavant. Aquesta directiva proposa eliminar els canvis horaris a partir del 31 de març de 2019, i a partir de llavors cada estat membre hauria de decidir si vol mantenir l’horari d’estiu o canviar-lo un cop més de manera definitiva el 27 d’octubre de 2019 i quedar-se amb l’horari estàndard oficial (o horari d’hivern). I és que sembla ser que els beneficis que, fa un segle, ens va aportar el canvi horari, han quedat obsolets: mentre que a principis del segle XX l’activitat humana es limitava molt més a les hores de sol, l’ús generalitzat d’aparells com la televisió, l’ordinador o l’aire acondicionat en la societat moderna (així com la presència arreu d’il·luminació artificial) ha fet que el canvi horari ja no suposi un canvi en els nostres hàbits. Alhora, en els últims anys s’ha demostrat que en els dies posteriors al canvi d’horari d’hivern a estiu es produeix una caiguda en la productivitat dels treballadors i que fins i tot pot afectar negativament la nostra salut.

Així doncs, aquest octubre podria ser la penúltima vegada que haguem de canviar l’hora dels nostres rellotges. I aquells que han estat pares fa poc podrien sentir-se alleujats, ja que és ben sabut que els nadons no hi entenen d’estalvi energètic ni d’adaptar els seus ritmes circadians als capritxos de la naturalesa humana.

 

“Demà és el dia del canvi d’horari, no t’oblidis d’avisar als galls!”

Les joies del Pirineu

Article publicat a la revista La Borrufa

Us heu parat mai a pensar quantes de les espècies del Pirineu són úniques d’aquesta zona i no podríem trobar a cap altre lloc del món?

El Pirineu, com a serralada muntanyosa, actua com una barrera natural entre les poblacions d’una mateixa espècie. Aquest fet facilita l’aparició d’espècies endèmiques en aquest territori. Una espècie endèmica és aquella que té la seva distribució restringida a zones geogràfiques molt concretes, i que fora d’aquestes àrees no les podem trobar. Normalment es donen degut a barreres naturals que dificulten l’intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta especiació s’acostuma a donar en zones aïllades, factor que també limita el creixement de les poblacions ja que no es poden seguir expandint.

Al Pirineu trobem força exemples d’endemismes que cal posar en valor com seria la Sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi).  Aquesta espècie de rèptil va ser descrita fa relativament poc temps, al 1994, i declarada en perill d’extinció crític sobretot a causa d’un declivi constant de les seves poblacions. Aquestes estan confinades dins l’àrea del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on aquest estiu ja s’ha fet la segona jornada de prospecció per a descriure millor l’hàbitat i la distribució de l’espècie.

En quant a les espècies vegetals, als Pirineus podem arribar a trobar 4.500 espècies diferents de les quals 160 són endèmiques. La Pinguicula longifolia presenta fulles d’un color groc pàl·lid i enganxoses ja que és una planta carnívora. Viu en sòls saturats d’aigua i molt pobres en nutrients, per això té la necessitat de capturar artròpodes dels quals extreu el nitrogen que necessita.

Altres endemismes a destacar del Pirineu serien la Sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) o la Viola cornuta entre d’altres.

Pinguicula longifolia. Font: http://www.florasilvestre.es

Per saber-ne més:

Des del projecte LimnoPirineus es participa en la conservació d’endemismes com el Cavilat (Cottus hispanoliensis) i el Tritó Pirinenc (Calotriton asper). Aquest projecte Life+ té com a objectiu la millora de l’estat de conservació d’algunes espècies i hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus. El Cavilat (Cottus hispanoliensis és un peix d’aigua dolça present al Pirineu aranès. Viu a les capçaleres dels rierols de substrats rocosos i degut a la seva petita àrea de distribució i que té poblacions molt reduïdes es troba críticament amenaçat. Per altra banda, el Tritó pirinenc (Calotriton asper) és un amfibi present entre els 500 i els 2500m d’alçada al Pirineu i en punts concrets del Prepirineu. La seva principal amenaça és la introducció de peixos als estanys d’alta muntanya.

Cavilat (Cottus hispanoliensis). Font: http://www.lifelimnopirineus.eu

El zoom:

L’herc (Capra pyrenaica pyrenaica) és una subespècie de la Cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) que vivia al Pirineu. L’últim exemplar d’aquesta espècie es va extingir l’any 2000, tot i que a Catalunya ja no la podíem trobar des de finals del segle XIX. L’herc estava en perill d’extinció des de l’inici del segle XX principalment degut a la gran pressió cinegètica que es feia sobre les seves poblacions.

Al 2014 es va reintroduir la cabra salvatge ibèrica, d’una subespècie diferent a l’herc, als pirineus francesos amb individus provinents de poblacions de la Península Ibèrica. No ha sigut fins l’estiu del 2016 que s’han pogut observar per primera vegada alguns exemplars a la zona de l’Alt Pirineu. Aquesta espècie acostuma a trobar-se en zones rocalloses, on els seus depredadors naturals els és complicat accedir i, a l’estiu, quan es podrien donar conflictes per la coexistència amb els ramats, la trobem als cims de les muntanyes, en zones poc freqüentades per les ovelles i sense cap solapament amb vaques i cavalls.

Herc (Capra pyrenaica pyrenaica). Font: Wikipedia

 

 

El cel nocturn de Setembre

Astre aficionats, després d’un agost on la lluna nova ens ha permès veure uns Perseids de pel·lícula, arriba el setembre, mes que posa punt i final a l’estiu astronòmic! Així, la matinada del 23 de setembre serà l’equinocci de tardor a l’hemisferi nord i es produirà el canvi d’estació.

Aquest és un mes amb pocs esdeveniments astronòmics destacables, i és que tot i que tindrem tres pluges d’estels, (les alfa-aurígides, les delta-aurígides i les píscides), la seva intesitat no serà ni de bon tros comparable als perseids que hem pogut veure aquest agost.

Pel que fa als planetes, Neptú passarà pel seu punt més proper a la Terra i alhora es trobarà en oposició: estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos. Això farà que ens trobem en el millor moment per a la seva observació. Tot i així, degut a l’enorme distància que el separa del nostre planeta (4300 milions de kilòmetres en el punt més proper!), només apareixerà com un petit punt lluminós, fins i tot amb l’ús de telescopi.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Balança, però encara serà visible Sagitari, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares , Capricorn, Aquari començarem a veure Peixos i Aries.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al Triangle. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineueta i el Cavallet.

Al Zenit hi trobarem el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, l’Àguila amb Altair i el Cigne amb Deneb, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant, Arcturus, s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, la Corona Austral, el Peix Austral i el Microscopi.

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 27m; POSTA a les 20h 24m. Hores de sol 12h 57m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 38m; POSTA a les 20h 07m. Hores de sol 12h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 48m; POSTA a les 19h 50m. Hores de sol 12h 02m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 09 a les 20h 01m.
• QUART CREIXENT el dia 17 a les 01h 15m.
• LLUNA PLENA el dia 25 a les 04h 52m
• QUART MINVANT el dia 03 a les 04h 37m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-09-20	02:55	404,874 km
Apogeu	2018-09-08	03:23	361,354 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

NEPTÙ: Serà molt poc visible a la constel·lació d’Aquari

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…

Aquest passat mes d’agost la NASA va enviar per primera vegada una sonda solar a la nostra estrella, el Sol, amb l’objectiu d’estudiar-ne els camps magnètics i els vents solars.

Es tracta de la sonda solar Parker, que utilitzarà la gravetat de Venus per acostar-se al sol fins a set vegades, l’última el 2025. Serà en aquest últim viatge que la sonda s’acostarà més al Sol, a tan sols 6,2 milions de kilòmetres de la fotosfera (la “superfície”), i en aquell moment rebrà una radiació solar que pot arribar a ser 475 vegades més intensa que la que rebria si orbités la Terra. Per tal de suportar-ho i seguir funcionant, la sonda està dotada d’un escut solar hexagonal capaç de resistir temperatures de fins a 1370ºC i col·locat de tal manera que sempre queda encarat al Sol. Els instruments científics es troben en la part central de l’ombra que projecta l’escut, i és que si això no fos així deixarien de funcionar en qüestió de dècimes de segon.

Per que això no passi, i ja que la comunicació entre la Terra i la sonda tindrà un retard de 8 minuts, la sonda ha de ser capaç de reaccionar davant de qualsevol pertorbació pel seu propi compte. I ho és: en paraules dels científics que la han construït, es tracta de la nau espacial amb més autonomia que s’ha llançat mai a l’espai.

I encara té una peculiaritat més! El seu nom és en honor a Eugene Parker, l’astrofísic que va predir l’existència dels vents solars als anys 50. I què té això de peculiar? Doncs que Parker encara viu, i és la primera vegada que la NASA posa el nom d’una persona viva a una missió espacial.

Representació artística de la sonda apropant-se al Sol