Article publicat a la revista La Borrufa
Els éssers vius som ben tossuts. Ens trobem per tots els indrets del planeta, fins i tot en els ambients més insospitats. N’hi ha que viuen als deserts, en mines de sofre, en coves on mai hi arriba la llum del sol, o en cingleres inaccessibles. Ara bé, si haguéssim de destacar uns dels ambients més hostils i inhòspits que tenim al Pirineu, de ben segur que aquests serien els cims de les grans muntanyes. Allà on és hivern durant bona part de l’any, on la neu cobreix el terra fins ben entrat l’estiu, i on la manca d’oxigen fa esbufegar a més d’un excursionista. És en aquests llocs on hi viuen algunes de les espècies més exclusives, valuoses i fràgils del nostre territori. I com s’ho fan per sobreviure en situacions tan adverses?
Doncs bé, en realitat estan totalment adaptades a habitar en condicions on és impossible que hi visquin altres espècies pròpies d’indrets de clima més suau. Per exemple, hi trobem animals que canvien el seu aspecte segons l’època de l’any per camuflar-se amb el paisatge nevat i passar desaparcebuts per les preses i depredadors, com és el cas de la perdiu blanca (Lagopus muta) i l’ermini (Mustela erminea). Els animals herbívors han d’aprofitar qualsevol brot tendre, llavor o fruit que hi hagi disponible, i que rarament troben a l’hivern. Les plantes tampoc ho tenen gens fàcil, tot i que al llarg del temps s’han seleccionat característiques que sembla que hagin estat dissenyades expressament per suportar el fred intens i les fortes ventades. Les herbes i mates han de situar-se arran de terra i ben agrupades, ja que així formen un microclima arrecerat del vent i protegit del fred. Quan arriba la fugaç primavera (en aquest cas, només dura els mesos de juliol i agost), han d’afanyar-se en florir i reproduir-se abans no tornin a arribar les primeres nevades. Els organismes que habiten als cims de les nostres muntanyes no només són sorprenents, sinó que són autèntiques joies del nostre patrimoni natural. Així que ja ho saps, cada cop que pugis al sostre del Pirineu, fixa’t-hi i deixa’t sorprendre pels seus habitants.
La drias (Dryas octopetala) forma catifes en indrets innivats a l’alta muntanya. En les darreres glaciacions, aquesta espècie era molt abundant en les zones de tundra que ocupaven bona part d’Europa.
Per saber-ne més…
L’escalfament climàtic que estem vivint té un abast global, però els organismes que viuen a l’alta muntanya n’estan patint els efectes de manera especialment intensa. Aquestes espècies no es poden desplaçar més amunt per trobar condicions més fredes, així que s’està reduint progressivament el seu hàbitat fins al punt que en un futur proper acabaran tenint un espai tan petit que la seva presència serà insostenible.
El zoom…
Els éssers humans també hem arribat a ocupar l’alta muntanya, principalment amb la
construcció d’extenses estacions d’esquí. Un dels seus habitants és el pardal d’ala blanca
(Montifringilla nivalis), que aprofita les restes de menjar que queden a les terrasses dels
refugis i restaurants que hi ha a peu de pistes.
El pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) és una espècie que en tot el territori català només nidifica al Pallars Sobirà.
MónNatura Pirineus 