Com s’ho fan els ocells per sobreviure a l’hivern?

Amb l’hivern, arriben les temperatures gèlides i les grans nevades a les muntanyes pirinenques. Els paisatges coberts de neu, tot i la seva bellesa aparent, solen ser un maldecap per molts, i especialment pels que han de viure a l’aire lliure: els animals. Com s’ho fan per trobar aliment? I per sobreviure a les baixes temperatures? Encara més sorprenent és que els ocells més petits, amb un pes d’uns 15-20 grams (el mateix que dues monedes d’un euro!) puguin mantenir-se en vida en aquestes condicions.

Quan l’hivern es fa notar, a les menjadores d’ocells de MónNatura Pirineus hi ha més activitat que mai!

 

Així i tot, l’evolució els ha dotat d’eines per poder suportar les pitjors situacions:

• Anar en grup sempre és més segur: te n’has adonat que els ocells sempre van agrupats -inclús amb diverses espècies- durant els temporals més durs? Com més acompanyats estan, necessiten estar menys atents per preveure atacs de depredadors. L’explicació és ben senzilla: hi ha més ulls vigilant l’entorn per si s’apropa algun depredador, i per tant poden passar més temps menjant amb tranquil·litat¹.
• Atipar-se per sobreviure: menjar implica calories, i per tant escalfor per lluitar contra el fred. Els aliments amb un elevat contingut de greix, com les llavors, són els més desitjables ja que proporcionen més energia. És en aquesta època quan és especialment important omplir les menjadores que tinguem per facilitar-los aquests recursos tan vitals. Però ep! Menjar massa vol dir perdre agilitat, i per tant és més fàcil que puguin ser depredats².
• Panxa plena i descans: quan els ocells estan ben alimentats, poden utilitzar el metabolisme per generar escalfor. Les plomes, a més de protegir el cos de l’aire fred, contribueixen a atrapar l’escalfor corporal i que no es dissipi. De fet, es creu que les plomes dels ocells van sorgir com una adaptació al fred, i que secundàriament van servir per facilitar el vol.
• Posar-se a cobert del vent: sembla obvi, i de fet ho és. Si fa vent, et poses a l’altre costat de l’arbre per resguardar-te. De fet, s’ha comprovat que en condicions de fred i vent alguns ocells es situen més a prop del terra, on hi ha una menor circulació d’aire³. El proper cop que feu una sortida de camp, fixeu-vos com es situen protegits del vent, pluja o insolació intensa.
• Buscar una cavitat on posar-s’hi: no hi ha res que ajudi a mantenir l’escalfor que una cavitat, de qualsevol tipus (nius de picot, fissures en construccions antigues, caixes niu o inclús un túnel a la neu!). També hi ha alguns ocells que poden baixar molt la seva temperatura corporal, com si es tractés d’una hipotèrmia controlada, per tal d’estalviar energia⁴.

Buscar aliment en grup és una de les estratègies bàsiques en condicions dures.

Ja ho veus! Aquestes adaptacions són claus perquè la majoria d’ocells que no són exclusius d’ambients alpins o subalpins puguin passar l’hivern, per molt fred que sigui. Ara bé, s’ha de tenir en compte que tot i les eines que tenen, en aquesta estació hi ha una elevada mortalitat degut al fred i la poca disponibilitat d’aliment. Segur que a partir d’ara te’ls mires amb uns altres ulls; són uns supervivents!

 

Extret de: Edelmire C. 2014. How birds survive the cold: feathers + food = warmth. All About Birds; The Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 05/02/18. https://www.allaboutbirds.org/how-birds-survive-the-cold-feathers-food-warmth/

Referències

• Lima S. 1995. Back to the basics of anti-predatory vigilance: the group size effect. Animal Behaviour, 49(1): 11-20. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0003347295801499.
• Bednekoff P. 1996. Translating mass dependent flight performance into predation risk: an extension of Metcalfe & Ure. Proceedings: Biological Sciences, 263(1372): 887-889. Disponible a: http://www.jstor.org/stable/50570?seq=1#page_scan_tab_contents.
• Grubb T. 1977. Weather-dependent foraging behavior of some birds wintering in a deciduous woodland horitzontal adjustments. Condor, 70(2): 271-274. Disponible a: https://sora.unm.edu/node/102746.
• Chaplin S. The physiology of hypothermia in the black-capped Chickadee, Parus atricapillus. Journal of comparative physiology, 112(3): 335-344. Disponible a: https://link.springer.com/article/10.1007%2FBF00692303.