Una vegada passat l’estiu, ens arriba la tardor, un temps de recolliment i retorn a les nostres activitats que configuraran el nostre dia a dia durant bona part de l’any. Però no som únicament les persones que ens recollim. Als pobles de muntanya en aquesta època de l’any, és quan es recull el bestiar que durant els mesos d’estiu, ha estat pasturant pels prats de muntanya. Coincidint amb aquesta baixada del bestiar, se celebren des de temps gairebé immemorables, les fires de tardor.
El sentit últim d’aquests esdeveniments és el de trobar-se entre diferents col·lectius (ramaders agricultors o artesans) de diferents punts del territori per tal d’intercanviar, oferir i donar a conèixer els seus productes. Una bona manera d’incentivar aquesta activitat és la realització de subhastes o concursos en els quals cada comerciant exposa el bo i millor que té. Encara avui en dia en pobles d’arreu dels Pirineus, es continuen celebrant concursos de bestiar, de degustació de licors o altres productes de caràcter gastronòmic.
Aquestes fires varen tenir molt de sentit i durant molt de temps, ja que el fet de desplaçar-se suposava una gran inversió d’energia i temps. Amb la millora de les vies de comunicació i els sistemes de transport, aquestes fires varen perdre la seva raó de ser, fet que va provocar que moltes d’elles caiguessin en un oblit temporal.
No podem seguir parlant de fires sense anomenar-ne una de les més importants, sinó la que més. Segurament els més grans ja s’imaginen a la que ens estem referint. La fira de bestiar de peu rodó de Salàs, una de les primeres fires de bestiar que es van celebrar a la península. Se’n varen fer gairebé 600 edicions, essent la darrera la del 1974. Per fer-nos una idea de la magnitud de l’esdeveniment, només cal observar algunes dades: els caps de bestiar que s’hi podia trobar en aquesta fira rondava dels 4000 als 7000. El nombre de firandants també oscil·lava els 7000. Moltes cases disposaven de patis interiors que llogaven com a corrals pel bestiar, se’n comptaven més de 40. La màxima concurrència en l’esdeveniment es van assolir en els segles XVIII i XIX. Experimentant una creixent davallada a partir dels anys 60 [1].
Josep M. Espinàs va escriure un llibre dedicat a la fira de Salàs i en una de les darreres edicions va aprofitar per introduir-se a la fira de Salàs. Anava abillat amb una brusa típica de firandant i un bastó de quinquillaina per fer-se passar per un comprador / venedor de matxos i mules [2].
![Fotografia 1: Exemplar del llibre de Josep M.Espinàs sobre la fira de Salàs [3].](https://monnaturapirineus.files.wordpress.com/2016/11/fira-salc3a0s.jpg)
Fotografia 1: Exemplar del llibre de Josep M.Espinàs sobre la fira de Salàs [3].
La revifalla d’aquests esdeveniments:
En l’actualitat, aquests esdeveniments estan experimentant un reeixir. Seguint amb l’exemple anterior de la fira de Salàs, de la qual, malgrat fer més de 40 anys que no se’n celebra cap edició, és encara avui en dia, un referent històric, urbanístic i simbòlic de la població [1].
Des del 2005, dins del marc del projecte Boer, en una maniobra de recuperar la tradició i costums d’aquest esdeveniment, se celebra la diada de rememoració de fira de Salàs. Rememoració que també es pot entendre com un homenatge al què era un dels grans esdeveniments comercials d’un passat encara prou recent en la història.
Us animem a que us decidiu a visitar-ne l’edició que se’n farà en breu i que va del 12/11/016 al 13/11/016. Els carrers de Salàs, degudament ambientats per a l’ocasió i les representacions teatrals que es succeeixen en el transcurs de la fira, faran que tingueu la sensació d’haver retrocedit uns anys en el temps.
Fotografia 2: Un gran abeurador per abastir la demanada d’aigua del bestiar, és avui un dels referents urbanístics, testimonis de la fira de bestiar.
I que més podem trobar en la rememoració d’enguany?
Altres atractius de la fira, són el concurs d’un licor molt típic d’aquesta terra, la ratafia de nous. Les botigues museu i un mercat de productes agro-alimentaris que de ben segur ens farà venir salivera només de veure’ls. També es farà la representació “Les morralles del sobrany” d’en Pep Coll. Finalment i a manera de cloenda anirem al darrer lloc que encara ens queda per visitar i que en el seu moment era un element carismàtic de la fira de Salàs, estem parlant del “café salon”, aquí amb música, gresca i xerinola ens acomiadarem del que haurà estat la onzena edició de la diada de rememoració de la fira de Salàs.
I si amb tots aquests motius no us convencem, encara us en donarem un de darrer i és que aquests esdeveniments, més enllà del seu caràcter comercial, són un bon indret per trobar-nos amb vells companys que fa temps que no veiem. Encara que només sigui per fer vida social, veniu a la fira de Salàs, de ben segur que quelcom de bo en traureu.
Bibliografia:
MónNatura Pirineus 