El cel nocturn de desembre

Entrem al desembre i  l’acompanya l’hivern. Com diu la dita “al desembre i al gener, busca sempre un bon recer”. Així doncs ens  haurem d’abrigar per poder gaudir del cel nocturn. La nit del 20 al 21 de desembre serà la més llarga del 2016 a la nostra latitud, tot i que  les quatre nits anteriors  i les cinc posteriors són més curtes per menys d’un minut.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

A l’Est podrem veure les constel·lacions d’ Orió, Llebre, Ca Menor i  Ca Major amb la seva imponent estrella alfa, Sírius.

Per l’Oest destacarem les constel·lacions d’estiu que donen pas  a les d’hivern fins a la pròxima primavera, aquestes són les constel·lacions de Pegàs, el Dofí, el Cigne i la Lira.

Al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: l’Óssa Major, l’Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea.

Simulació del cel del 15 de desembre a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

La pluja d’estels de les Gemínides, tindrà activitat des de principis de desembre i serà la nit del 13 al 14 quan assolirà el seu màxim. Entraran per la constel·lació de Bessons i el nombre de meteors per/hora serà aproximadament de 120 meteors/hora, amb una baixa velocitat (35km/s).

Les Úrsides són una altra pluja d’estels on la seva màxima serà la matinada del 22 de desembre. Entraran per la constel·lació de l’ Óssa Menor, el seu nombre de meteors per/hora aproximadament serà de 10 meteors/hora.

 

 El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 21m; POSTA a les 17h 48m. Hores de sol 10h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 07h 53m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 10h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 14a les 01h 05m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 02h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-11-15	06:56	405,869 km
Perigeu	2016-11-13	00:28	358,462 km

 

Planetes observables

MERCURI, serà visible durant el crepuscle de la nit al Sud-est, amb certa dificultat els primers dies de desembre i més fàcilment a mitjans de mes.

VENUS, l’observarem  al Sud-est  durant el crepuscle i la primera part de la nit. Es situa a la constel·lació de Sagitari a començament de mes,  canviant a  Capricorn la resta del mes. A la segona  meitat de desembre s’amaga per l’horitzó Oest Sud-est unes dues hores després  de la finalització del crepuscle de la nit.

MART serà visible la primera part de la nit, des del crepuscle nocturn fins dues hores i mitja després de mitja nit. Es situa  a la constel·lació de capricorn la primera part del més i la resta a la constel·lació d’aquari.

JÚPITER, serà visible a la part final de la nit, el localitzarem a la constel·lació de Vigo

SATURN, aquest mes no serà visible

 

 OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Sabies que…

…Un meteorit de 250 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Lluna.

El Mar Ibrium (Mar de les pluges), la taca negra que es veu al nord occidental de la Lluna, és en realitat un crater de 2200 Kilòmetres de diàmetre que podria haver sigut causat per un asteroide molt més gran del que es pensava fins a dia d’avui. La grandària  d’aquest asteroide podria ser similar a la d’un planeta en formació (protoplaneta) que es va trencar quan va impactar contra el nostre satèl·lit fa 3800 milions d’anys. Aquest es calcula que mesurava uns 250 km de diàmetre,  tot i que fins fa molt poc es creia que el seu volum era de 80 km com a molt.

Aquest estudi esta  basat en les noves observacions i models per ordinador que afirmen Peter Schulz i David Crawford de les Universitats de Brown i Alburqueque i que s’han publicat la revista NATURE.

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

Les migracions

Podem definir les migracions com a desplaçaments periòdics en resposta a la variació estacional o geogràfica de recursos: ja sigui per reproduir-se, per fugir de depredadors o per trobar aliment. Però només els ocells migren?

Segurament, si que la migració dels ocells és la més coneguda, i de fet és un dels fenòmens biològics que ha atret la curiositat a més persones, fins i tot no científiques. Un fet curiós és que puguin orientar-se per fer cada any el mateix recorregut: En algunes espècies la orientació en la migració és innata, com en el cucut (Cuculus canorus), que els joves inicien la migració sense que els progenitors els guiïn; però en canvi, en aus de vida llarga com les grues (Grus grus) necessiten que els adults els acompanyin durant els primers viatges. En aquests llargs viatges els ocells poden orientar-se a partir de diferents elements: amb les estrelles i la lluna els que viatgen de nit, reconeixent el paisatge i amb el sol els que viatgen de dia i també alguns migradors nocturns com el pit-roig (Erithacus rubecula) s’orienten a partir del camp electromagnètic de la Terra.

Però no només són els ocells els animals migradors sinó que en podrem trobar a molts altres grups! En el rèptils, les tortugues marines també fan grans desplaçaments i aquestes s’orienten i troben el camí gràcies a la capacitat de detectar el camp magnètic de la Terra. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) fa grans migracions des de zones càlides on pon els ous a zones fredes per alimentar-se, sobretot de les poblacions creixents de meduses. A l’oceà Pacífic migren de la zona de Nova Guinea a la costa pacífica del Canadà, i a l’Atlàntic de Trinitat a Nova Escòcia o a les illes britàniques.

Vanessa cardui Foto: Jean-Pol Grandmont (commons.wikimedia.org)

Un altre grup amb espècies migradores són els insectes! Les més conegudes segurament siguin les papallones monarca (Danaus plexippus) que realitzen una migració en massa de milions d’exemplars cap a Califòrnia i Mèxic cada hivern. Però tenim una altra papallona, menys coneguda però més propera: la vanessa dels cards (Vanessa cardui) a la tardor viatja cap a Àfrica, passant pel centre de la península. El seu cicle migratori és de més de 10.000 km i el més fascinant és que el fa en sis generacions! com una cursa de relleus on cada etapa és d’uns 1.500-2.000 km. Uns altres insectes que realitzen migracions espectaculars són les libèl·lules, l’espècie Pantala flavescens migra del Sud d’Índia cap a Àfrica i altre vegada de tornada a una altitud de fins a 6.300 metres desplaçant-se una distància entre 14.000 i 18.000 quilòmetres d’anada i tornada seguint el clima que els ofereix la humitat necessària per reproduir-se.

Dins del grup de mamífers també trobem llargues migracions, tan al regne marí al terrestre, i també en l’aeri. Al marí trobem nedadors de grans distàncies com algunes balenes que poden migrar  entre territoris de cria tropicals i zones d’alimentació d’alta latitud a l’estiu (>8000km). En el terrestre, migradors com el ren (Rangifer tarandus) o el nyu (Connochaetes taurinus) poden viatjar més de cents de quilòmetres per evitar les dures condicions de l’hivern i aprofitar les bones condicions d’estiu. En el medi aeri els protagonistes són els ratpenats, a Catalunya hi ha 4 espècies de ratpenats migradors de llarga distància, dels quals no es coneix evidències de cria: nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), nòctul gran (N. noctula), nòctul petit (N. leisleri) i la pipistrel·la de Nathusius (P. nathusii). Algunes d’elles poden arribar a desplaçar-se casi 2.000 km.

Si enlloc de parlar de grans distàncies parlem de migracions en massa, toca parlar de peixos: Les sardines recorren prop de 1.500 quilòmetres al llarg de les costes de Sudàfrica formant bancs que poden arribar a fer uns 15 quilòmetres de longitud i entre 30 i 60 metres de profunditat. Són tan grans que fins i tot es poden observar des de satèl·lits de l’espai!

Sabies que…

Per tal de que tots aquests animals puguin realitzar migracions tan espectaculars és de vital importància conservar la diversitat d’hàbitats que necessiten. Un clar exemple és el de la conservació de les zones humides com a descans per molts ocells migradors.   

El zoom…

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) fa la migració animal més llarga documentada, viatja entre l’Àrtic i l’Antàrtic, vora de més de 70.000 quilòmetres cada any. Durant tota la seva vida fa l’equivalent a tres viatges d’anada i tornada a la Lluna! I com es que no es cansa?

 

Sterna paradisaea Foto: pjt56 (commons.wikimedia.org)

 

Fires de tardor

Una vegada passat l’estiu, ens arriba la tardor, un temps de recolliment i retorn a les nostres activitats que configuraran el nostre dia a dia durant bona part de l’any. Però no som únicament les persones que ens recollim. Als pobles de muntanya en aquesta època de l’any, és quan es recull el bestiar que durant els mesos d’estiu, ha estat pasturant pels prats de muntanya. Coincidint amb aquesta baixada del bestiar, se celebren des de temps gairebé  immemorables, les fires de tardor.

El sentit últim d’aquests esdeveniments és el de trobar-se entre diferents col·lectius (ramaders  agricultors o artesans) de diferents punts del territori per tal d’intercanviar, oferir i donar a conèixer els seus productes. Una bona manera d’incentivar aquesta activitat és la realització de subhastes o concursos en els quals cada comerciant exposa el bo i millor que té. Encara avui en dia en pobles d’arreu dels Pirineus, es continuen celebrant concursos de bestiar, de degustació de licors o altres productes de caràcter gastronòmic.

Aquestes fires varen tenir molt de sentit i durant molt de temps, ja que el fet de desplaçar-se suposava una gran inversió d’energia i temps. Amb la millora de les vies de comunicació i els sistemes de transport, aquestes fires varen perdre la seva raó de ser, fet que va provocar que moltes d’elles caiguessin en un oblit temporal.

No podem seguir parlant de fires sense anomenar-ne una de les més importants, sinó la que més. Segurament els més grans ja s’imaginen a la que ens estem referint. La fira de bestiar de peu rodó de Salàs, una de les primeres fires de bestiar que es van celebrar a la península. Se’n varen fer gairebé 600 edicions, essent la darrera la del 1974. Per fer-nos una idea de la magnitud de l’esdeveniment, només cal observar algunes dades: els caps de bestiar que s’hi podia trobar en aquesta fira rondava dels 4000 als 7000. El nombre de firandants també oscil·lava els 7000. Moltes cases disposaven de patis interiors que llogaven com a corrals pel bestiar, se’n comptaven més de 40.  La màxima concurrència en l’esdeveniment es van assolir en els segles XVIII i XIX. Experimentant una creixent davallada a partir dels anys 60 [1].

Josep M. Espinàs va escriure un llibre dedicat a la fira de Salàs i en una de les darreres edicions va aprofitar per introduir-se a la fira de Salàs. Anava abillat  amb una brusa típica de firandant i un bastó de quinquillaina per fer-se passar per un comprador / venedor de matxos i mules [2].

Fotografia 1: Exemplar del llibre de Josep M.Espinàs sobre la fira de Salàs [3].

La revifalla d’aquests esdeveniments:

En l’actualitat, aquests esdeveniments estan experimentant un reeixir. Seguint amb l’exemple anterior de la fira de Salàs, de la qual, malgrat fer més de 40 anys que no se’n celebra cap edició, és encara avui en dia, un referent històric, urbanístic i simbòlic de la població [1].

Des del 2005, dins del marc del projecte Boer, en una maniobra de recuperar la tradició i costums d’aquest esdeveniment, se celebra la diada de rememoració de fira de Salàs. Rememoració que també es pot entendre com un homenatge al què era un dels grans esdeveniments comercials d’un passat encara prou recent en la història.

Us animem a que us decidiu a visitar-ne l’edició que se’n farà en breu i que va del 12/11/016 al 13/11/016. Els carrers de Salàs, degudament ambientats per a l’ocasió i les representacions teatrals que es succeeixen en el transcurs de la fira, faran que tingueu la sensació d’haver retrocedit uns anys en el temps.

Fotografia 2: Un gran abeurador per abastir la demanada d’aigua del bestiar, és avui un dels referents urbanístics, testimonis de la fira de bestiar.

I que més podem trobar en la rememoració d’enguany?

Altres atractius de la fira, són el concurs d’un licor molt típic d’aquesta terra, la ratafia de nous. Les botigues museu i un mercat de productes agro-alimentaris que de ben segur ens farà venir salivera només de veure’ls. També es farà la representació “Les morralles del sobrany” d’en Pep Coll. Finalment i a manera de cloenda anirem al darrer lloc que encara ens queda per visitar i que en el seu moment era un element carismàtic de la fira de Salàs, estem parlant del “café salon”, aquí amb música, gresca i xerinola ens acomiadarem del que  haurà estat la onzena edició de la diada de rememoració de la fira de Salàs.

I si amb tots aquests motius no us convencem, encara us en donarem un de darrer i és que aquests esdeveniments, més enllà del seu caràcter comercial, són un bon indret per trobar-nos amb vells companys que fa temps que no veiem. Encara que només sigui per fer vida social, veniu a la fira de Salàs, de ben segur que quelcom de bo en traureu.

Bibliografia:

• [1] http://salas.ddl.net/boer/ca/fira_historia.html
• [2] http://lacampanaeditorial.com/llibre-339/
• Fotografia 1: http://lacampanaeditorial.com/llibre-339/
• Fotografia 2: http://www.materiabcn.com/connexio-botigues-museu-a-salas-de-pallars/