Article publicat a la revista La Borrufa
El món viu és una font inesgotable de fets increïbles i fenomenals que, malgrat tenir-los davant del nas, sovint no arribem a comprendre en tota la seva complexitat. Un d’aquests fets tant habitual com fantàstic és el de les teranyines enganxoses parades per les aranyes per atrapar insectes. Una precisa geometria en espiral com a trampes mortals quasi invisibles on els insectes poden caure en qualsevol moment. L’ insecte atrapat i desesperat per alliberar-se’n, només aconseguirà embolicar-s’hi més. A l’aranya li ha arribat el plat a taula.
Les aranyes segreguen el fil de seda per unes glàndules sericígenes situades a l’extrem de l’abdomen, anomenades fileres. Aquest fil líquid és un producte d’unes síntesis de proteïnes que en contacte amb l’aire solidifica i adquireix una gran resistència. Aquest canvi de líquid a sòlid és un dels fets més impressionants de la natura, no té res a veure amb el contacte amb l’aire, sinó que al llançar el fil es torna a alinear les molècules de forma sòlida.
La teranyina té la funció de ser un parany, una trampa, per detectar i capturar les seves preses; en determinats casos també els serveix d’habitacle i de protecció davant determinats depredadors.
Probablement la primera seda que va desenvolupar l’aranya va ser per protegir els seus ous, en estendre fils sobre la terra que habitava. Amb el pas de milions d’anys, van venir altres invents. Una seda summament resistent, produïda fins a dos metres per minut, li va permetre llançar-se a l’espai i fer acrobàcies, la qual cosa va ampliar el seu radi d’acció. Després van venir estructures més complicades.
Foto:aracnipedia.com
Les glàndules de l’abdomen de l’aranya es van adaptar per produir fibres més especialitzades. Sobre les cordes estructurals va poder construir espirals d’una fibra que es deforma, absorbeix l’ impacte i torna lentament, la qual cosa evita que la presa reboti simultàniament; les cordes estructurals vibren per informar a l’aranya sobre la captura.
Si totes les aranyes fabriquen seda, no totes fan teranyina; es considera que l’ús inicial de la seda era la fabricació del capoll per protegir els ous, perquè les aranyes més primitives no en fan, i per tant l’elaboració de teranyines és una capacitat evolutiva posterior.
Una observació funcional d’aquesta capacitat especial és que les teranyines permeten a l’aranya atrapar la seva presa sense haver de gastar energia caçant-la. Per tant, és un mètode més eficient de collita d’aliment. Hi ha una despesa molt important en la seva construcció però pot estar immòbil molt de temps amb un gran estalvi energètic.
Els tipus de teranyina depenen, en part, del tipus de seda que produeix l’animal. Les aranyes tenen diferents glàndules localitzades a l’abdomen que produeixen els fils de seda. Cada glàndula produeix un fil per a un propòsit especial. S’han identificat set tipus de glàndules sericígenes diferents, encara que cada espècie d’aranya posseeix només alguns d’aquests tipus, però mai els set simultàniament.
Normalment una aranya tindrà tres parells de fileres, però existeixen aranyes que només tenen un parell i d’altres quatre parells de fileres, cada filera amb una funció particular.
Construir una teranyina requereix una gran despesa de material a causa de la gran quantitat de proteïnes requerides en la secreció de seda. A més a més, al cap d’un temps la seda perd una part de la seva adhesivitat i es farà ineficient per capturar preses. Per això no és rar veure aranyes que diàriament consumeixen la seva pròpia teranyina per recuperar part del material. Així certes aranyes teixeixen una nova tela cada nit perquè la seda fresca és una trampa més eficaç. La vella seda de proteïnes és re ingurgitada.
Un cop inventat el fil de seda, l’evolució li va trobant més i més aplicacions. Fascinats pel poder de la teranyina, els humans hem copiat l’ invent en les xarxes de pesca, hem donat múltiples simbologies i aplicacions a l’espiral, investiguem les propietats físiques del fil de seda, muntem estructures i organitzacions en xarxa. Finalment, en un salt qualitatiu que recorda la invenció de la teranyina per part de les aranyes, teixim la nostra pròpia web, una teranyina gegantina per capturar el coneixement. Igualment fantàstic.
Sabíeu que?
Un dels materials més resistent de tots, creat per la naturalesa, és la teranyina.
És elàstica i estable, a igualtat de pes. És cinc vegades més resistent que l’acer del mateix diàmetre, amb qualitats addicionals. Té a capacitat de mantenir la seva força amb temperatures extremes entre els -40° i els 220°C. La seva seda és tan fina, que si un fil donés la volta al món, pesaria menys de 500 g i per trencar-se sota el seu propi pes hauria de tenir 80 km de llarg.
Difícil de dissoldre o de degradar-se (no es pot dissoldre en aigua). És antimicrobià, hipoal·lèrgica i completament biodegradable.
El zoom…
Foto:cocociencia.cat
Les aranyes d’aigua (Argyronetes aquàtiques) són l’única espècie d’aràcnids que, tot i que respiren amb pulmons, viuen, cacen i es reprodueixen sota l’aigua.
Com si fossin bussos, es submergeixen amb la seva pròpia provisió d’aire i, utilitzant una mica de seda, es creen la seva campana d’immersió, equipada amb un cable que fan servir de guia per saber com tornar a la superfície. Així mateix, n’hi ha que són capaces de construir autèntiques bombolles dins l’aigua subjectades per plantes aquàtiques on poden viure fins a quatre mesos, adaptant el seu consum d’oxigen.
Foto:fontdarquitectura.com
MónNatura Pirineus 