El talp. El miner invisible

Article publicat a la revista La Borrufa

El talp (Talpa europaea) és de tots els micromamífers autòctons el més ben adaptat a la vida subterrània. Presenta un cos cilíndric i pelatge espès i envellutat que impedeix que la terra i la humitat arribin a tocar la pell. Les potes són curtes i les extremitats anteriors estan modificades per a l’excavació. Presenten un musell allargat en forma de trompa i uns ulls diminuts que gairebé no són capaços ni de detectar la claror. A l’igual que els ulls, les orelles són també molt petites i imperceptibles sota el pèl. El fet de no tenir un bon sentit de la vista, els ha portat a desenvolupar els altres sentits de manera extraordinària. Són capaços de detectar quina hora del dia és i així saber també si és l’hora de sortir a “caçar” en funció de la temperatura de la superfície del terra.

Mengen tot tipus d’animalons que puguin trobar sota terra: larves, crisàlides, milpeus, ous de formigues i, com a aliment predilecte, els cucs de terra.

Per a caçar els cucs utilitzen un curiós sistema, al més estil AVE (Tren d’Alta Velocitat). Al principi del dia, quan els sol comença a escalfa la terra, els cucs es desplacen cap a les profunditats a la recerca de la humitat i la fresca.  És en aquest moment quan aquests petits micromamífers treuen partit de les seves construccions: les talperes (o tauperes amb pallarès).

Talp. Font: http://www.wikifaunia.com

Els talps excaven extenses galeries laberíntiques amb forma de teranyina d’aranya, que a part de ser la seva casa, són una autèntica xarxa de caça. Els cucs que van desplaçant-se per sota terra, tard o d’hora acabaran caient dins d’un dels túnels i, amb una mica de sort, decidiran seguir el seu camí per dins del túnel. Quan és l’hora de menjar, el talp començarà a recórrer a tota velocitat les galeries caçant els despistats cucs de terra que hi han anat a parar. En cas de que la cacera no sigui satisfactòria, serà indicador que potser és hora d’ampliar la seva xarxa de “carreteres”. Així doncs, els talps poden arribar a disposar de fins a 250m de galeries per explorar i caçar!

I segurament després d’això us preguntareu: com s’ho fan per a construir aquestes galeries i què en fan de la terra que excaven? Gràcies a les seves potents mans en forma de pala van excavant i amuntegant grans quantitats de sorra al seu darrera que, abans de que acabin taponant el túnel, hauran de ser evacuades. És llavors quan el talp es dóna la volta sobre sí mateix i amb l’ajuda de les seves potes posteriors, utilitzades per a propulsar-se, i les potes anteriors, col·locades de forma transversal, anirà poc a poc conduint el munter de terra cap a l’exterior, sovint remuntant 10m, 20m o fins i tot 50m amunt. A la sortida del túnel hi formen les típiques muntanyetes o “xemeneies” que haureu observat més d’un cop enmig dels prats. Curiosament s’ha vist que el nombre de xemeneies dependrà de la profunditat a la que s’ha construït la talpera. Així doncs, talperes poc profundes presenten més xemeneies que les talperes més profundes.

Monticle xemeneia de terra.
Font: http://www.entrepinosysembrados.blogspot.com

Dins d’aquesta extensa xarxa de túnels hi construeixen petites cavitats; els nius, que omplen de fulles, herba, molsa o palla, en funció del lloc on habitin. Allí hi passaran la meitat del temps dormint.

 

El zoom

Arribat el fred, els cucs de terra s’amaguen i els talps veuen reduït el volum de menjar. Per suplir aquesta falta d’aliment, durant la tardor busquen de manera frenètica cucs de terra i, un cop tips, segueixen buscant-ne, però aquests ja no seran devorats, sinó que els emmagatzemaran a diversos amagatalls subterranis. La manera per a conservar-los és ben poc subtil. Amb les seves dents els tallaran el cap, on presenten les terminacions nervioses, i acte seguit, els cucs entraran en estadi d’hibernació, quedant-se immòbils durant mesos a l’espera de que el talp els requereixi.

Sabies què?

Quan el talp es mou per la galeria va sempre amb la cua ben dreta, amb el seu extrem tocant les parets del túnel. Gràcies a això manté sempre el contacte i la seva orientació dins la galeria. L’únic lloc on se sent segur. Només cal observar un talp en mig de la superfície del terra; corre desorientat en totes direccions!