Itinerari recomanat: Volta a la Mollera d’Escalarre

El recorregut que us proposem aquest cop és un d’aquells que no podeu deixar de fer tant visitants com autòctons. Un recorregut per la Mollera d’Escalarre.

Aquesta es troba al municipi de la Guingueta d’Àneu, al sector baix de les valls d’Àneu, dins de la comarca del Pallars Sobirà. La Guingueta d’Àneu és un petit poble que dóna nom al nou municipi, resultat de la fusió dels pobles de Jou, Escaló i Unarre.

Es tracta d’una de les poques zones humides d’aigües tranquil·les del Parc Natural de l’Alt Pirineu i d’una zona humida de gran importància ecològica, com ho demostra la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000, com a LIC (Lloc ’Importància Comunitària).

Aquesta biodiversitat ecològica és resultat indirecta de la construcció de l’embassament de la Torrassa. L’embassament va ser construït amb finalitats hidroelèctriques l’any 1955 però amb el temps els sediments que transporta el riu Noguera Pallaresa, s’han anat acumulant al fons de l’embassament i n’han fet reduir la profunditat, això ha provocat, indirectament, la formació de la mollera d’Escalarre, a la cua de l’embassament. La zona presenta una formació herbàcia típica de les zones humides, el canyissar, i un bosc de ribera dens i amb espècies vegetals com el sargar, el salze i el vern. A la vegada, esdevé una zona d’hivernada d’aus aquàtiques.

El recorregut és circular i s’inicia des del mateix poble d’Esterri vora els bombers. Aquí creuarem el pont sobre del riu Noguera Pallaresa i seguirem direcció al poble d’Escalarre. Aquest primer tram de camí serà per terreny asfaltat fins al mateix poble d’Escalarre. Un cop allà us proposem una parada a l’església de St. Martí d’Escalarre, punt des del qual tindreu una bona vista cap a la cubeta d’Esterri. (Km 2)

Seguirem el recorregut ara ja per pista de terra direcció a la Guingueta d’Àneu. Al llarg d’aquest camí, passareu primer de tot per una zona més rocosa, resseguint la falda de la muntanya i amb orientació Oest, on veureu que la vegetació predominant és principalment caducifòlia amb alguns roures i arbusts com el bàlec. Poc a poc veureu que al marge dret del camí començaran a aparèixer algunes espècies típiques de llocs més humits i de bosc de ribera com les salenques o el vern, i és que mica a mica ens anirem acostant a la Mollera.

Quan ja portareu (Km 4) haureu arribat a un dels llocs amb més encant del recorregut, un petit espai d’esbarjo i àrea de pic-nic on podreu recuperar forces. Aquí ja podeu començar a estar atents, i és que ja esteu en plena Mollera d’Escalarre, on podreu observar-hi el canyissar al vell mig de l’aigua i si l’encerteu podreu observar algun que altre ocell. Però…reserveu-vos pel que ve a continuació!

Zona d’esbarjo

Un cop carregades les piles, i poquets metres més endavant no passeu de llarg del mirador. Ha arribat l’hora de treure els binocles de la motxilla!!!

Observatori

Interior de l’observatori

La visita a l’observatori us permetrà tenir una visió global de la vegetació de la mollera d’Escalarre i si teniu una mica de paciència potser observareu alguns dels ocells més característics d’aquest indret. I pels que els ocells no són el vostre punt fort, no patiu!, l’observatori està equipat amb uns plafons informatius que us serán de gran ajuda. Entre els més freqüents destacaríem l’ànec collverd i el bernat pescaire. Aquests ocells aquàtics troben en aquest aiguamoll un bon lloc per viure-hi, buscar aliment, refugi i espai. A més, molts ocells migradors hi fan parada durant els seus llargs viatges migratoris.

Abans de deixar aquest indret, fixeu-vos amb les caixes niu que hi ha penjades al mateix observatori. I no es tracta de caixes niu per ocells, si no que són caixes niu per rats penats.

Caixes niu de ratpenats

Un cop vist l’observatori toca seguir el recorregut fins arribar a la Guingueta. Al costat mateix del pont que creua cap al poble, a mà esquerra us recomanem visitar els dos búnquers que formen part dels més de 6.000 que va manar construir Franco entre el 1944 i 1957 al llarg de tot el Pirineu com a resistència dels aliats, el que es coneix com a Línia P. (Km 4,5)

Búnquers línia P

Després de creuar el pont, just després, girarem a mà dreta i ara el camí ens portarà per l’altra banda de la Mollera. Un camí delimitat per una barana de fusta que ens conduirà fins al costat de la mateixa carretera, però si seguim la barana arribarem a un recorregut per diferents miradors de fauna on podrem continuar practicant observant els ocells. (Km 5,6)

Un cop haguem visitat l’últim mirador, un pèl amagat entre la vegetació, completarem la nostra volta circular fins a Esterri (Km 8,5) seguint la senda marcada i recentment construïda, seguint sempre les marques grogues.

 

DADES TÈCNIQUES:

• Longitud (circular): 8,5 km
• Temps: 2 h
• L’itinerari circula per una pistes i camins aptes per a tots els públics.
• L’època recomanada per fer l’itinerari és els mesos d’hivern i primavera per evitar la major quantitat de mosquits dels mesos d’estiu.
• És recomanable dur prismàtics per observar la fauna.

 

 

Mapa (itinerari marcat en rosa)

Observant els núvols… per pronosticar el temps

Qui més qui menys, de petits, tots en alguna ocasió ens hem sentit captivats pels núvols que recorren el cel. Segurament, molts, en alguna ocasió, haureu jugat a trobar similituds amb les formes que presenten aquests núvols. En aquest article, us proposem un viatge cap a aquestes formacions que cobreixen el cel d’arreu del món.

Els núvols són masses d’aire que contenen aigua condensada (o gel). , eEs tracta d’unes gotes molt petites, de la mida de 0’001 i 0’1 mil•límetre, aquesta mida que els permet de què puguinpoder-se mantenir-se suspeses en l’aire.

Luke Howard, el 1803, va establir la classificació dpels núvols, que encara avui és adoptada per l’organització meteorològica mundial. Aquesta classificació diferencia els núvols en funció de la seva forma i el seu mecanisme de formació. Contempla deu gèneres principals, veiem-los a continuació:

Cirrus:
Són els núvols més alts, es troben a unes distàncies de 6000 a 10000 metres respecte del nivell del mar. A causa d’aquesta alçada, l’aigua que elsla conformen es troba en forma de petits cristalls de gel. Aquests cristalls estan prou dispersos entre ells com per a deixar passar la llum del sol, d’aquí ve el seu aspecte translúcid. Poden anunciar l’arribada d’un front càlid. (Fotografia 1).

Fotografia 1. Cirrus

Cirrocúmuls:
Després dels cirrus, són considerats els segons que es troben a més alçada. Es troben a una alçada de 6000 a 10000 metres. A l’igual que els cirrus, estan formats per cristalls de gel. Poden anunciar l’arribada de precipitacions. (Fotografia 2).

Fotografia 2.Cirrocúmuls

Cúmuls:
Es tracta de núvols baixos de composició que es troben a una alçada d’entre 100 i 800 metres respecte del nivell del mar. Estan formats per petites gotes d’aigua però també poden presentar cristalls de gel en les regions més fredes. Es formen en corrents convectives, quan es troben masses d’aire de diferent temperatura. Poden estar associats a tempestes (Fotografia 3).

Fotografia 3. Cúmuls

Estrats:
Núvols baixos que trobem des de la mateixa superfície i fins als 2000 metres. Moltes vegades les mateixes boires, en ascendir, donen lloc a aquests tipus de núvols. Majoritàriament estan compostos per petites gotes d’aigua o cristalls de gel, quan aquests ja estan molt desenvolupats. Poden portar associats a pluges. Aquests tipus de núvols són freqüents a zones de muntanya (Fotografia 4).

Fotografia 4. Estrats

Nimbostrats:
Tot i que la base d’aquest núvol es pot trobar prop del terra, entre els 2700 i els 2000 metres, les parts més altes poden arribar als 7000 metres d’altitud. Es tracta de núvols grans i espessos. Estan compostos per petites gotes d’aigua, gel i flocs de neu. Estan formats per l’acció d’un front càlid i solen portar associats precipitacions persistents amb intensitats d’entre forta i moderada (Fotografia 5).

Fotografia 5. Nimbostrats

Cirrostrats:
Núvol que es troba a una altitud de 6000 a 10000 metres. Format per petits cristalls de gel. Aquests núvols són els responsables d’un fenomen, conegut amb el nom d’halo i en el qual es forma un anell al voltant del sol o la lluna. Solen anunciar pluges (Fotografia 6).

Fotografia 6. Cirrostrats

Altocúmuls:
Es troben a una alçada de 2000 a 6000 metres, es poden observar capes d’aquests núvols a diferents alçades en el mateix moment. Estan formats bàsicament de petites gotes d’aigua, tot i que si la temperatura és baixa, poden presentar petits cristalls de gel (Fotografia 7).

Fotografia 7. Altocúmuls

Altostrats:
Són núvols que trobem a una alçada de 2000 a 5000 metres, molt homogenis, poden acaparar distàncies de centenars de quilòmetres. No solen ser molt gruixuts i tenen un color grisós. Solen portar associats a precipitacions (pluja o neu) que poden persistir en el temps (Fotografia 8).

Fotografia 8. Altostrats

Estratocúmuls:
Es tracta d’un tipus de núvol baix, per sota dels 2400 metres. Estan constituïts bàsicament de petites gotes d’aigua. No estan massa associats a precipitacions, i… si és donen, aquestes solen ser molt febles. Perl altra banda sí que poden ser indicadors de l’aproximació d’una tempesta (Fotografia 9).

Fotografia 9. Estratocúmuls

Cumulonimbe:
Són els tipus de cúmuls més espectaculars. Es tracta d’unes formacions produïdes per corrents convectives que poden arribar fins a la tropopausa on s’expandeixen horitzontalment. Un senyal de què ens trobem davant d’un cumulonimbe és que a l’extrem superior s’observa difuminat. Aquests núvols, sovint estan associats a fortes tempestes que poden anar acompanyades de forts vents (fotografia 10).

Fotografia 10. Cumulonimbe

Però… Com es formen els núvols?
Les masses d’aire calent tenen una gran capacitat de contenir vapor., aA mesura que aquesta massa d’aire es refreda, aquesta capacitat baixa, i el vapor es va condensant i, en conseqüència augmenta la humitat relativa. Quan aquesta humitat és del 100%, l’aire ja no admet més vapor i és llavors quan. Ees formen unes petites gotes en suspensió…, és el que coneixem com a núvol. Si el refredament persisteix, aquestes petites gotes en suspensió es van unint amb altres fins que adquireixen una mida a partir de la qual ja no poden mantenir-se en suspensió. En aquest moment són atretes per la gravetat i es dóna el fenomen que coneixem com a precipitació.

I… Quines són les causes de la seva formació?
Les causes d’aquest refredament d’aire que acaba generat el núvol són diverses:

Formació de núvols per ascensió orogràfica: La massa d’aire topa amb un relleu geogràfic, com per exemple podríem imaginar una serralada. Aquest aire calent s’enfila i es refreda fins a condensar el vapor d’aigua.

Formació de núvols per convecció: Quan el terra s’escalfa per la radiació solar, aquest escalfa l’aire. L’aire calent comença a ascendir, a mesura que puja, baixa la temperatura i comença de nou un procés de condensació. La formació de núvols per aquest fenomen de convecció, és molt típic dels mesos d’estiu en el nostre territori.

Formació de núvols per contacte de masses d’aire de diferent temperatura: Quan dues masses d’aire de diferent temperatura es troben, no ées barregen, ja que ambdues tenen densitats diferents. La freda es queda a rans de terra i farà de “pista d’enlairament” per la massa càlida, la qual ascendirà i es refredarà progressivament.

Escombrant cap a casa…
I per acabar l’article escombrarem cap a la nostra terra. , vVolem parlar d’un fenomen que es dóna amb freqüència per les valls d’Àneu. Es tracta de masses d’aire d’origen oceànic que formen núvols baixos i boires. Vulgarment se la coneix com a la “gavatxa”, degut a que procedeixen de la regió francesa. Cal parar especial atenció a la formació d’aquesta boira si ens trobem en el transcurs d’una travessa, ja que es forma molt ràpid i quan s’instal•la pot reduir dràsticament la visibilitat.
La fotografia (11) que veieu a continuació, és feta des del poble d’Isil. En el fons hi podeu observar com la gavatxa, provinent de Francça, s’apodera dels cims més alts i descendeix per la part Catalana.

Fotografia 11. “Gavatxa”

 

Bibliografia consultada:

• http://vilmeteo.es/tipus-de-nuvols-latlas-de-vilmeteo-es/
• http://www.xtec.cat/centres/a8045860/materials/nuvols.pdf
• http://meteopallars.blogspot.com.es/2008/09/la-gavatxa-un-fenmen-habitual-lalt.html
• Fotografia 2: http://picssr.com/photos/30889487@N08/interesting?nsid=30889487@N08
• Fotografies 1,3,4,5,6,7,8,9,10: https://ca.wikipedia.org/wiki/Núvol
• Fotografia 11: Equip educatiu MónNatura Pirineus

El talp. El miner invisible

Article publicat a la revista La Borrufa

El talp (Talpa europaea) és de tots els micromamífers autòctons el més ben adaptat a la vida subterrània. Presenta un cos cilíndric i pelatge espès i envellutat que impedeix que la terra i la humitat arribin a tocar la pell. Les potes són curtes i les extremitats anteriors estan modificades per a l’excavació. Presenten un musell allargat en forma de trompa i uns ulls diminuts que gairebé no són capaços ni de detectar la claror. A l’igual que els ulls, les orelles són també molt petites i imperceptibles sota el pèl. El fet de no tenir un bon sentit de la vista, els ha portat a desenvolupar els altres sentits de manera extraordinària. Són capaços de detectar quina hora del dia és i així saber també si és l’hora de sortir a “caçar” en funció de la temperatura de la superfície del terra.

Mengen tot tipus d’animalons que puguin trobar sota terra: larves, crisàlides, milpeus, ous de formigues i, com a aliment predilecte, els cucs de terra.

Per a caçar els cucs utilitzen un curiós sistema, al més estil AVE (Tren d’Alta Velocitat). Al principi del dia, quan els sol comença a escalfa la terra, els cucs es desplacen cap a les profunditats a la recerca de la humitat i la fresca.  És en aquest moment quan aquests petits micromamífers treuen partit de les seves construccions: les talperes (o tauperes amb pallarès).

Talp. Font: http://www.wikifaunia.com

Els talps excaven extenses galeries laberíntiques amb forma de teranyina d’aranya, que a part de ser la seva casa, són una autèntica xarxa de caça. Els cucs que van desplaçant-se per sota terra, tard o d’hora acabaran caient dins d’un dels túnels i, amb una mica de sort, decidiran seguir el seu camí per dins del túnel. Quan és l’hora de menjar, el talp començarà a recórrer a tota velocitat les galeries caçant els despistats cucs de terra que hi han anat a parar. En cas de que la cacera no sigui satisfactòria, serà indicador que potser és hora d’ampliar la seva xarxa de “carreteres”. Així doncs, els talps poden arribar a disposar de fins a 250m de galeries per explorar i caçar!

I segurament després d’això us preguntareu: com s’ho fan per a construir aquestes galeries i què en fan de la terra que excaven? Gràcies a les seves potents mans en forma de pala van excavant i amuntegant grans quantitats de sorra al seu darrera que, abans de que acabin taponant el túnel, hauran de ser evacuades. És llavors quan el talp es dóna la volta sobre sí mateix i amb l’ajuda de les seves potes posteriors, utilitzades per a propulsar-se, i les potes anteriors, col·locades de forma transversal, anirà poc a poc conduint el munter de terra cap a l’exterior, sovint remuntant 10m, 20m o fins i tot 50m amunt. A la sortida del túnel hi formen les típiques muntanyetes o “xemeneies” que haureu observat més d’un cop enmig dels prats. Curiosament s’ha vist que el nombre de xemeneies dependrà de la profunditat a la que s’ha construït la talpera. Així doncs, talperes poc profundes presenten més xemeneies que les talperes més profundes.

Monticle xemeneia de terra.
Font: http://www.entrepinosysembrados.blogspot.com

Dins d’aquesta extensa xarxa de túnels hi construeixen petites cavitats; els nius, que omplen de fulles, herba, molsa o palla, en funció del lloc on habitin. Allí hi passaran la meitat del temps dormint.

 

El zoom

Arribat el fred, els cucs de terra s’amaguen i els talps veuen reduït el volum de menjar. Per suplir aquesta falta d’aliment, durant la tardor busquen de manera frenètica cucs de terra i, un cop tips, segueixen buscant-ne, però aquests ja no seran devorats, sinó que els emmagatzemaran a diversos amagatalls subterranis. La manera per a conservar-los és ben poc subtil. Amb les seves dents els tallaran el cap, on presenten les terminacions nervioses, i acte seguit, els cucs entraran en estadi d’hibernació, quedant-se immòbils durant mesos a l’espera de que el talp els requereixi.

Sabies què?

Quan el talp es mou per la galeria va sempre amb la cua ben dreta, amb el seu extrem tocant les parets del túnel. Gràcies a això manté sempre el contacte i la seva orientació dins la galeria. L’únic lloc on se sent segur. Només cal observar un talp en mig de la superfície del terra; corre desorientat en totes direccions!