El cel nocturn d’agost

Arriba l’agost i amb ell la pluja d’estels més esperada de l’any: les llàgrimes de Sant Llorenç! També podrem seguir gaudint de les constel·lacions del triangle d’estiu i d’altres com Pegàs, Perseu… I esperem que a l’agost no plogui quan es faci fosc! I que puguem gaudir de molts bons cels nocturns!

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Peixos, Aquari, Capricorn, Sagitari i Escorpí. També veure’m Balança i Verge que a finals de mes s’amagaran i per l’est traurà el cap Àries.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions de Pegàs, Perseu, Triangle i Llangardaix.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover, la Cabellera de Berenice, Hèrcules, la Corona Boreal i també la constel·lació dels Gossos de caça. A finals de mes també veure’m la constel·lació de Cotxer amb la seva estrella alfa Capella. Cap al Sud veurem Dofí i Cavallet i al bell mig trobarem les constel·lacions del triangle d’estiu: Lira i Cigne i una mica cap al Sud Àguila.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

 

Simulació del cel del 15 d’agost a les 22:30

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Pluja d’estels Perseides. Segurament aquesta sigui la pluja d’estels més esperada de l’any, amb un pic d’activitat el 12 d’agost. Aquestes restes de pols del cometa Swift-Tuttle seran visibles des de l’hemisferi nord, més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat que aquest any podria arribar a 150-200 meteors/hora i a una velocitat d’uns 60 km/s. La lluna no interferirà gaire, ja que estarà en fase creixent i s’amagarà a mitjanit.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 49m; POSTA a les 21h 06m. Hores de sol 14h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 59m; POSTA a les 20h 53m. Hores de sol 13h 54m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 09m; POSTA a les 20h 38m. Hores de sol 13h 29m.

 

 

La Lluna

 

• LLUNA NOVA el dia 2 a les 22h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 10 a les 20h 21m.
• LLUNA PLENA el dia 18 a les 11h 26m.
• QUART MINVANT el dia 25 a les 5h 41m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-08-10	02:06	404,265 km
Apogeu	2016-08-22	03:22	367,046 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, el podrem veure amb dificultat a poca altura de l’horitzó després de la posta de Sol, sobretot al voltant del 5 d’agost.

VENUS, és visible durant el crepuscle a poca altura sobre l’horitzó Oest a la constel·lació de Lleó la major part del mes i a Verge cap a finals.

MART, es podrà veure durant la primera part de la nit, fins a dues hores i mitja després del crepuscle. El veurem a Escorpí la major part del mes, tot i que es troba molt pròxim al límit amb Serpentari.

JÚPITER, es podrà veure durant el crepuscle cap a l’Oest, perdent altura a mesura que avança el mes. El trobarem a Lleó la primera setmana d’agost i a Verge la resta del mes.

SATURN, és visible la primera part de la nit cap al Sud Oest. Situat a Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES AGOST

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M6, M7, M8, M20 i M23 es veuen millor a principis d’Agost.

 

Més sobre les llàgrimes de Sant Llorenç

 

La Terra creua l’òrbita del cometa Swift-Tuttle del 17 de juliol al 24 d’agost, amb un pic en la pluja d’estels la nit del 12 d’agost, moment en que travessarem una àrea més densa que conté una acumulació de restes del cometa. El Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 independentment per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle, els quals li donen nom.  Dels objectes que passen repetidament a prop de la Terra és l’objecte conegut més gran ja que el seu nucli és d’una amplada d’uns 26 km (l’asteroide que suposadament va acabar amb els dinosaures en feia 10!). L’última vegada que va passar prop de la Terra durant la seva òrbita al voltant del Sol va ser el 1992, i la pròxima serà el 2126, és a dir té un període orbital d’uns 134 anys.

Quan mirem la pluja d’estels no veiem el cometa en sí, sinó que el que veiem són les seves restes que viatgen a uns 60 km/s i s’escalfen al entrar a l’atmosfera; quan parlem d’aquestes restes de pols del cometa que s’encenen al travessar l’atmosfera de la Terra estem parlant de meteors, si no hi arribessin o bé no s’encenguessin els denominaríem meteorits.

La majoria dels meteors són visibles a uns 113 km del terra i moren a una altitud d’uns 87 km.

Aquest any, es preveu que la pluja d’estels sigui més intensa que habitualment, degut a que els cúmuls de pols es veuen influenciats per planetes gegants, en aquest cas per Júpiter, que degut a la seva gravetat concentren les partícules davant de la trajectòria de la Terra. Aquest fet no es dóna en totes les pluges d’estels però sí en les Perseides que tenen una òrbita que passa suficientment a prop de Júpiter.

El nom de Perseides ve donat perquè l’origen de la pluja és a la constel·lació de Perseus, la qual trobarem cap al Nord Est. Per altre banda, el nom de llàgrimes de Sant Llorenç prové de que aquest sant va morir passat per la graella, i la tradició diu que, aquella nit, el cel es va omplir d’estels que queien igual que les seves llàgrimes o bé simbolitzant les guspires del foc que el rostia.

Per poder gaudir de la millor manera de la pluja d’estels caldrà que busquem un lloc on veiem el màxim cel possible i que estigui lluny de zones amb contaminació lumínica. També hem d’estar preparats per passar-hi una bona estona, així que recomanem algun lloc on estiguem confortables, amb alguna cosa per picar o beure i si estem al Pirineu o altres zones fresques una manta sempre va bé! i ja tan sols a relaxar-nos i gaudir del cel nocturn.

Programa de cria en captivitat i reintroducció del trencalòs (Gypaetus barbatus) (II) : Resultats temporada de cria i destinació EEP 2016.

En l’article publicat en aquest mateix bloc (19 de març de 2016 https://monnaturapirineus.net/2016/03/19/programa-de-cria-en-captivitat-i-reintroduccio-del-trencalos-gypaetus-barbatus/)us vam presentar i descriure el Programa Europeu per a la Conservació d’Espècies Amenaçades del Trencalòs (EEP-European Endangered Species Programme) i la tasca que realitza la Vulture Conservation Foundation (VCF) en la conservació dels voltors d’Europa i en la coordinació de la cria en captivitat de trencalòs dins el EEP. En aquell mateix article fèiem un resum dels resultats rècord obtinguts durant la temporada de cria 2014/15  i la destinació dels diferents exemplars, informació que ja està disponible amb tots els detalls a la web de la VCF on està publicada la memòria anual del projecte (http://www.4vultures.org/2016/07/08/bearded-vulture-captive-breeding-for-conservation-2015-report-published/) .

Com ja vam dir els projectes de reintroducció només es consideraran que tenen èxit quan les poblacions arribin a un equilibri demogràfic, on els números es mantinguin estables sense necessitat de noves introduccions.

La població de trencalossos en llibertat al continent europeu encara està en fase de recuperació i el EEP continua sent un programa necessari. Un cop finalitzada la temporada de cria del 2015 hi havia entre 212-117 parelles reproductores repartides en cinc massissos muntanyosos (Alps, Pirineus, Còrsega, Creta i Andalusia) que van tirar endavant 77 individus juvenils.

La població pirinenca es distribueix de la següent manera: 77-82 parelles a l’Aragó (26 juvenils volen del niu el 2015), 41 parelles a Catalunya (14 juvenils), 40 parelles a França (9 juvenils), 7 parelles a Navarra (3 juvenils) i una parella a Andorra (sense reproducció amb èxit).

A Còrsega cap de les 5 parelles reproductores va criar amb èxit l’any passat mentre que a Creta van tirar endavant 4 juvenils de 7 parelles reproductores detectades.

Al Pirineu han disminuït els paràmetres reproductors, tot i que a la vessant francesa sembla incrementar la població així com l’establiment de trios reproductors en aquella part de la serralada. En canvi  als Alpscontinua l’èxit reproductor i el creixement de la població amb unes 37-38 parelles reproductores, entre 6-8 noves d’aquest any, que han donat lloc a uns 20 individus juvenils.

Taula 1: Resultats i paràmetres reproductors de les poblacions de trencalòs a les muntanyes europees el 2015.

 

Foto1: Individus juvenils de trencalòs moments després de ser alliberats en la vall suïssa de Calfeisen. Actualment hi ha uns 200-250 exemplars de trencalòs als Alps (unes 33 parelles reproductores) i es considera aquest projecte de reintroducció com un dels de més èxit de la història recent.

 

Foto 2: Alliberament als Grands Causses (França) dins el projecte LIFE Gypconnect.

La VCF continua treballant coordinant el EEP i ja tenim els resultats de la temporada de cria en captivitat 2015/16 i la destinació dels exemplars obtinguts. Aquest any de nou s’han superat les xifres de sessions anteriors i es pot considerar que ha sigut tot un èxit:

Un nou rècord reproductor establert: 27 pollets vius de 59 ous.

S’ha incrementat el nombre d’individus alliberats fins a 17.

Gràcies a aquestes xifres s’ha pogut engegar un nou projecte per reforçar la població autòctona a Còrsega amb l’alliberament de dos exemplars, i continuen endavant els projectes de reintroducció a Andalusia (7 exemplars alliberats), als Alps (4 exemplars alliberats) i al massís central a França i pre-Alps (4 exemplars alliberats) dins el programa LIFE Gypconnect que té com a objectiu principal afavorir la connexió entre les poblacions alpines i pirinenques establint un corredor natural entre els dos massissos muntanyosos.

 

Taula 2: Resultats, sexe i destinació dels individus obtinguts durant la temporada de cria 2015/16. La destinació dels diferents exemplars segueix estrictes criteris genètics, tant pels llocs d’alliberament com per a formació de parelles reproductores en els diferents centres de cria i zoològics col•laboradors, assegurant un stock amb variabilitat i línies autòctones de les diferents zones presents.

Foto3: Individus juvenils a punt de ser alliberats al Alps.

Foto 4: Punt d’alliberament al Massís Central (França). La VCF en coordinació amb personal dels organismes locals busquen els millors llocs per a la realització dels alliberaments dels joves trencalossos.

Foto 5: Alliberament al PN de Cazorla (Andalusia). Aquest és un dels moments culminants de tot el treball realitzat per molta gent dins el projecte de cria en captivitat i reintroducció, que moltes vegades es converteix en una gran festa mediambiental amb la participació dels diferents agents involucrats en el projecte, apropant a grans i petits aquestes magnífiques aus en un gran exercici de sensibilització.

Un cop alliberats al medi natural és molt important fer un seguiment dels exemplars per obtenir informació sobre el seu comportament, zones de dispersió, establiment de parelles reproductores, on i què mengen…

La monitorització dels trencalossos es realitza de diferents maneres:

• Anelles de diferents colors i codis d’identificació individuals.
• Plomes pintades amb patrons individuals que permeten una identificació des de lluny.
• Transmissors GPS que donen una molt valuosa informació sobre la seva localització.
• La població reintroduïda als Alps està ben controlada gràcies a una extensa xarxa de col·laboradors que formen la IBM (International Bearded Monitoring) http://www.gyp-monitoring.com/

Alguns dels animals monitoritzats amb GPS tenen la informació accessible al públic i podeu consultar i seguir els seus moviments(http://www.4vultures.org/our-work/monitoring/bearded-vulture-online-maps/), com per exemple d’en Roman, alliberat als Alps Marítims el 2015:

 

Foto 6: Recorregut d’en Roman durant el 2015.

Els colors i codis de les anelles així com els patrons individuals de marcatge de les plomes poden diferir entre països i projectes. El següent enllaç us adreça a una taula on hi ha representats la majoria de projectes europeus que treballen amb voltors i els seus patrons d’identificació. Si mai observeu un trencalòs, o un altre voltor, i podeu identificar les seves marques individuals, serà de gran ajuda que traslladeu aquesta informació a la direcció del projecte adient, informació que també trobareu en aquesta taula, col·laborant d’aquesta manera en el coneixement i conservació d’aquestes magnífiques aus. (http://www.4vultures.org/our-work/monitoring/colour-marked-vultures/).

 

Foto 7: Patró de marques d’Aigoual, femella de trencalòs nascuda al Centre de Cria de Guadalentín (Andalusia) el 24-02-2016 i alliberada als Grands Causses (França) el 24-05-2016.

 

 

Músics a la nit. El cant del Tòtil.

Article publicat a la revista La Borrufa

 

Amb l’arribada del bon temps, i després ja durant tot l’estiu, segurament tots haureu sentit als capvespres o nits un so aflautat metàl·lic “tu“-”tu”-“tu”. Es tracta del tòtil (Alytes obstetricans), un petit gripau de no més de 5 cm, de cap gran, musell arrodonit i fàcil d’identificar pels seus ulls daurats, amb la pupila vertical i amb vetes negres. El seu menut cos es troba recobert per una pell granulosa i petites berrugues, freqüentment agrupades en dues fileres als costats i de coloracions variables.

Aquest curiós amfibi és conegut en castellà com a “sapo partero”, i és que aquest gripau, a diferència de la resta d’amfibis, no pon els ous dins de les masses d’aigua, si no que el mascle s’encarrega de transportar els ous enroscats sobre de les seves potes del darrera fins a l’eclosió. Els ous són transportats pel pare durant varies setmanes fins que els capgrossos ja estan prou desenvolupats per poder nedar lliurement. En aquell moment el mascle buscarà una massa d’aigua que li agradi i hi alliberarà el cordó d’ous, produint-se la seva eclosió i la sortida de les larves.

Mascle de tòtil carregant la posta. Font: cefax.org

I tornant al característic cant, aquest l’emet el mascle durant l’època de reproducció i no deixa de ser un fenomen curiós a comentar. Cada mascle té el seu lloc de cant: una herba, una pedra, un tronc… i durant tota a nit van emetent els seus cants, inflant i desinflant el seu pit com si fus una bombolla. Poden arribar a emetre de mitjana unes 20 notes per minut, és a dir, una nota cada 3 segons aproximadament, tot i que s’ha observat un augment de la freqüència quan el temps és calorós i amenaça pluja.  També és freqüent escoltar varis cants propers entre sí, podent fer curiosos “duets de mascles”  que poden portar de bòlid a qualsevol humà o depredador que els vulgui localitzar. En cas de percebre algun perill a prop, el cant s’interromp immediatament.

I per complicar-ho encara més, a part dels confusos duets, el cant del tòtil es pot confondre amb un altre so, el que emet el xot. El xot (Otus scops), lluny de ser un possible depredador del tòtil, ja que és un rapinyaire de mida petita que s’alimenta d’insectes i preses de mida similar, molts cops és confon amb el petit amfibi quan canta. Per diferenciar els dos sons cal tenir l’oïda ben entrenada.  Mentre el cant del tòtil és un simple “tu” el del xot és lleugerament més llarg i modulat “tuuu…tuuu…”

Xot. Font: sioc.cat

 

El zoom…

No és rar, sobretot en indrets d’una certa altitud, que les larves hivernin abans d’assolir l’estat adult. En aquest cas, són les que veiem a les basses abans que els adults iniciïn la reproducció. Tret de l’estatge alpí i de la plana de Lleida, és força comú a la resta de Catalunya.

La màxima longevitat detectada en la natura és de 7 anys en femelles i 6 anys per a mascles (Böll et al., 1997; Márquez et al., 1997).

Sabies que?

Hi ha molts animalons que com el tòtil i també el gamarús, s’han utilitzat sovint com a insults. En aquest cas, tòtil, a part de referir-se a aquest curiós gripau, si et diuen “ets un tòtil” t’estan dient que ets un babau, encantat…