Quan hom surt a passejar amb intenció d’observar fauna, una classe d’animals que gairebé segur que observarà, en major o menor mesura, seran les aus. El fet que siguin molt visibles, sumat també al seu atractiu, tant en les seves coloracions com en els seus cants, fan que hi hagi moltes persones i organitzacions afeccionades a l’ornitologia. Sovint, aquestes organitzacions vetllen per la conservació de les aus i els seus hàbitats immediats. Amb l’objectiu d’incentivar el coneixement i l’educació en vers aquestes aus, es celebra des del 2006 el dia internacional de les aus migratòries (10 de Maig). La campanya és organitzada per les secretaries de convenció sobre les espècies migratòries(CMS) i l’acord per la conservació de les aus aquàtiques migratòries africanes i eurasiàtiques (AEWA).
Les migracions:
Són uns moviments que fan determinades aus de manera regular. Generalment aquestes són de nord a sud (i viceversa), amb un indret de reproducció i un indret d’hibernació. Aquestes migracions venen controlades, entre altres, pels canvis estacionals (bàsicament la durada del dia). Per orientar-se durant les llargues rutes (milers de quilòmetres), fan servir senyals com el sol o el magnetisme de la terra. (1)
Fotografia 1: grup d’oques de galta blanca (Branta leucopsis) durant un procés de migració.
Amenaces:
Algunes activitats humanes posen en perill aquestes aus migratòries. Entre les principals activitats podem destacar els molins de vent, els cables d’alta tensió o les activitats de caça durant el període de migració i dins de les mateixes rutes migratòries.
Una amenaça emergent és el canvi climàtic. Citarem un fenomen que s’està observant en el nostre país i que està sent objecte d’estudi: L’increment de temperatura que està afectant la fenologia i modifica els hàbits d’algunes aus migratòries.
L’increment de temperatura produeix un avançament de la floració i fructificació de les plantes i en conseqüència un avançament de la disponibilitat d’aliment. Per aquest motiu esperaríem que aquestes espècies també arribessin una mica abans. En alguns casos això no es compleix. Ocells comuns com el rossinyol (Luscinia megarhynchos), l’oreneta (Hirundo rustica), el cucut (Cuculus canorus) o la guatlla (Coturnix coturnix), sembla que estan retardant un parell de setmanes la seva arribada comparat amb els registres de fa 30 anys. Aquest retard pot ser degut al mateix efecte del canvi climàtic als llocs del sud on comencen les migracions. La sequera que pateixen algunes regions subsaharianes, o altres indrets els quals es troben dins de la seva ruta migratòria, afavoreixen la desforestació i en redueixen la disponibilitat d’aliments fent que la migració sigui més tardana. El fet d’arribar tard els suposa afrontar dos problemes emergents:
- La disponibilitat d’aliment (erugues, fruits) ja pot haver començat a
- Algunes espècies migratòries han seguit una estratègia diferent i davant d’aquest escalfament, han optat per quedar-se i no migrar. És el cas del cas de
la puput (Upupa epops) o les cigonyes (Ciconia sp). Això representa un problema pels migradors, ja que quan arriben, es troben amb unes espècies que ja han explotat el recurs i estan en un millor estat competitiu.
Les aus marines:
Actualment les aus marines figuren, dins de les aus, com un dels grups més amenaçats. Aquestes, a banda d’afrontar les amenaces just mencionades (paràgraf anterior), es troben amb d’altres amenaces com: que l’activitat de pesca intensiva redueix en gran nombre la seva disponibilitat d’aliment, la intoxicació per ingestió de microplàstics o besaments de petroli i la degradació del seu habitat, per citar-ne algunes.
Actuacions:
Els països implicats han acordat d’establir unes àrees marines protegides i respectar les decisions de l’Assemblea de les Nacions Unides sobre el Medi ambient. També s’han establert plans d’acció per 6 espècies prioritàries:
Fotografia 2: Grua coronada de coll gris (Balearica regulorum)
- Grua coronada de coll gris (Balearica regulorum), que ha experimentat una reducció del 80% en els darrers 45 anys.
- Bec d’esclop (Balaeniceps rex) molt amenaçada pel comerç il·legal i per deteriorament del seu hàbitat, s’estima que queden uns 5000-8000 exemplars en estat salvatge.
- Ibis eremita (Geronticus eremita), espècie classificada com “en perill crític” per la llista vermella UICN. La seva població s’ha vist reduïda per deteriorament del seu hàbitat natural, enverinament (DDT), caça i accidents amb línies elèctriques. Actualment queden uns 500 exemplars en estat salvatge.
- Oca pradenca (Anser fabalis) la seva població hivernant estimada es va reduir de 100.000 exemplars (any 1990) a 63.000 (any 2009). La reducció és majoritàriament a una mala gestió de l’activitat de caça.
- Ànec glacial (Clangula hyemalis). Les poblacions s’han reduït en un 60%, les causes són degradació d’hàbitat, contaminació per petroli i entortolligament amb arts de pesca.
- El becut (Numenius arqueta). La pèrdua i fragmentació d’hàbitat i l’alta mortalitat dels polls deguda a l’agricultura intensiva han portat aquesta espècie a una reducció d’un 20%-30% de la seva població mundial en els darrers 15 anys.
Per acabar, després de parlar de tantes amenaces i desventures, us deixem amb una bonica imatge d’un exemplar de grua coronada de coll gris (Balearica regulorum), una de les espècies d’Àfrica per les quals s’han establert els plans d’acció
Bibliografia:
(1) http://www.cute-calendar.com/event/international-migratory-bird-day/13923.html
(2) Reixach, J. P., & Filella, I. (2002). Canvi de clima, canvi de vida. Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, (34), 40-46.
Fotografia 1: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a3/BrantaLeucopsisMigration.jpg
Fotografia 3: https://es.pinterest.com/
MónNatura Pirineus 
