El cel nocturn de Juny

Arriba el juny i amb ell ens acomiadem de la primavera i donem la benvinguda a l’estiu en el moment que el Sol es troba en el seu punt més alt.

A més a més, el juny ve acompanyat de 3 planetes: Mart, Júpiter i Saturn! I també de les primeres pluges d’estels de l’estiu: les Boòtides.

I recordeu que al juny el fred s’esmuny! Però no abaixem la guàrdia quan vulguem gaudir del cel nocturn, que si plou, cada gota és com el puny!

 

Constel·lacions

Al cel nocturn de juny podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’escorpí, serpentari, balança, verge, lleó i bessons que s’anirà amagant i a finals de mes ja no serà visible. A principis de mes també podrem veure cranc. Cap a mitjans-finals de mes també podrem veure sagitari. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades de 3 planetes! Saturn, Mart i Júpiter.

Per l’Est-Nordest ja treu el cap Pegàs, i Caballet que acabaran de ser visibles cap a finals de mes. També cap a l’Est podrem observar Àguila, Cigne, Lira  (amb l’estrella alfa blanca Vega) i Llangardaix. Per l’Oest seguirem observant, durant la primera quinzena Cotxer (amb la seva estrella alfa Capella) i Linx durant tot el mes.

Ben al mig podrem veure les constel·lacions de Hèrcules, Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), i també la cabellera de Berenice.

Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: Ossa major, Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.

Simulació del cel del 15 de juny a les 23:30

 

Eclipses i altres fenòmens

Pluja d’estels Boòtides, és la primera pluja d’estels de l’estiu. La podrem gaudir entre el 22 de juny i el 2 de juliol amb un màxim el 27 de juny. Les observarem a la constel·lació de Boötes (Bover), fàcil de localitzar a partir de la seva estrella alfa Arcturus.

Les Boòtides són restes del cometa 7P/Pons-Winnecke que impacten contra l’atmosfera a una velocitat lenta de 18km/s i amb una freqüència, número de meteors per hora (THZ), molt variable.

 

Solstici d’estiu. El dia 20 de juny a les 22:35 el Sol passa pel solstici d’estiu, moment en que es troba al punt més alt i per tant, l’hemisferi nord rep més llum solar que qualsevol altre dia de l’any.

Dóna lloc a l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i a l’hivern a l’hemisferi sud; per tant, la nit del 20 al 21 serà la més curta de la nostra latitud.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 17m; POSTA a les 21h 26m. Hores de sol 15h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 10m.

La Lluna

 LLUNA NOVA el dia 5 a les 04h 59m.

• QUART CREIXENT el dia 12 a les 10h 10m.
• LLUNA PLENA el dia 20 a les 13h 02m.
• QUART MINVANT el dia 27 a les 20h 19m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2016-05-03	12:56	361,141 km
Apogeo	2016-05-15	14:01	405,021 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, serà molt difícil d’observar aquest mes, degut a que el trobarem a molt poca altura sobre l’horitzó Est-Nordest al sortir el sol. Els millors dies per poder-lo observar seran al voltant del 13 de juny.

VENUS tampoc el podrem veure aquest mes, passa per la seva conjunció superior el 6 de juny, moment en que el Sol es troba ben alineat entre la Terra i Venus.

MART el podrem observar durant tota la nit la primera quinzena de juny fins que a finals de juny s’amagarà una hora abans de l’alba.

JÚPITER  comença el mes sent visible des que es pon el sol fins una mica després de mitjanit, però a finals de mes ja s’amagarà una hora i mitja després del crepuscle. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.

SATURN es visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, assolint la seva oposició el dia 3, moment en que exhibeix la seva màxima brillantor, a 1.349 milions de quilòmetres de la Terra.

URÀ s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis, sobretot quan s’apropa algun altre astre més brillant a la seva posició.

NEPTÚ no el podrem observar aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

El solstici d’estiu

La paraula solstici ve del llatí “solstitium” que es refereix a sol quiet.

Per moltes cultures arreu del món el solstici d’estiu era una data molt reconeguda i important a la qual se l’hi han associat nombrosos rituals i cerimònies: La celebració del solstici data de 5000 anys abans de crist i en totes les celebracions les costums són molt similars i coincideixen en encendre fogueres purificadores i en adorar el Sol, en el moment que assoleix el seu punt més alt.

Els grecs definien el solstici com una porta d’entrada a una altra dimensió: la Porta dels Homes i invocaven a Apol·lo, déu del Sol, amb fogueres purificadores; en la cultura celta encenien fogueres buscant la benedicció per les seves terres i fruits; a alguns pobles d’Àfrica també encenen fogueres a les places i consideren que el fum d’aquestes fogueres protegeixen els camps cultivats. Actualment, a Catalunya, seguim celebrant el solstici d’estiu que s’ha cristianitzat com la Nit de Sant Joan, i on el foc també sempre hi és present.

Avui en dia, moltes cultures modernes ja no prestem gaire atenció a solsticis i equinoccis, ja que actualment tenim menys connexió amb el cel; només ho fan de forma regular els agricultors ja que és molt important pels seus cultius i collites, significa que les collites han arribat al seu punt àlgid i que és un moment important que marcarà la productivitat dels cultius, ja ho diu la dita: Aigua per Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam.

Bons cels nocturns i bon inici d’estiu!

L’almesquera, la gran desconeguda dels torrents de muntanya

Cast.: Desmán de los Pirineos; Euskera: Muturluze; Gallec: Rato de almizcre; Francès: Desman des Pyrénées; Anglès: Pyrenean desman.

 

L’almesquera o rata (al)mesquera (Galemys Pyrenaicus (E. Geoffroy, 1811)) és un mamífer insectívor de la família dels talps, però semiaquàtica, únic representant del seu gènere. És una espècie endèmica iberopirinenca amb una distribució limitada als massissos muntanyosos del nord de la Península Ibèrica inclosa la vessant nord dels Pirineus, a França.

Rata almesquera. Font: wikipèdia

El seu aspecte resulta inconfusible, doncs no s’assembla a cap altra espècie de la fauna ibèrica. Tot i que pot recordar vagament a un talp, l’adaptació a la vida aquàtica ha canviat notablement les seves proporcions. El tret més característic d’aquest petit insectívor ( 11-14 cm sense la cua i 50-80 gr de pes) és el musell que s’allarga en una mena de trompa mòbil d’uns 2 cm, desproveïda de pèl i a l’extrem de la qual s’obren els orificis nasals, dotats d’unes membranes per obturar-los durant les immersions (anomenant ratolí trompeta al Conflent). El cos és cilíndric, amb el cap encaixat a les espatlles amb escassa mobilitat i absència total de coll, ulls petits i sense pavellons auditius externs i amb membranes obturadores als orificis interns. La cua, tant o més llarga que el cos i el cap junts i de secció cilíndrica actua com a rem i timó durant la natació, es comprimeix lateralment a l’extrem i és recoberta de pèls esparsos. Té els dits units per una membrana que ajuda en la natació, més desenvolupada a les extremitats posteriors que a les anteriors, les quals són semblants a les de qualsevol altre insectívor sense adaptacions especials per l‘excavació. El pelatge és curt i dens, molt semblant al de la llúdriga, de color gris-fosc pel dors, més clar pels flancs i de tons blancs platejats pel ventre, amb tons groguencs a la regió pectoral. Uns pèls sensitius més gruixuts i llargs anomenats vibrisses es troben als laterals de la trompa, cames i cua sent el sentit del tacte el més important per aquesta espècie, amb una vista feble, olfacte curt i oïda sensible als ultrasons. El nom de “rata mesquera” o ”almesquera” prové d’un parell de glàndules oloroses situades a la base de la cua que produeixen una substància semblant al mesc.

Musell i vibrises. Font: wikipèdia

Es tracta d’una espècie que es troba confinada a un hàbitat molt vulnerable d’una àrea molt restringida que es redueix als cursos d’aigua permanents, preferentment rierols de muntanya amb aigües netes i oxigenades que responen a llurs necessitats ecològiques i alimentàries. La seva presència està limitada per l‘existència d’un flux regular d’aigua durant tot l’any, mostrant preferència per regions de clima oceànic front a les de clima mediterrani i per conques fluvials amb règim nival o puvionival front als rius que depenen de la pluja. L’altitud no és un factor limitant doncs es pot trobar des del nivell del mar fins als 2500 m al País Basc Francès.

Mapa de distribució. Font: https://galemys.org

Entre les principals amenaces a les seves poblacions hi ha la pol·lució de les aigües, la fragmentació de l’hàbitat degut a la construcció de plantes hidroelèctriques, l’extracció d’aigua, i la construcció de preses. Al ser una espècie vulnerable es tracta d’un bon bioindicador de la qualitat de les aigües dels rius i només la trobarem en rierols ben conservats.

Aparentment l’almesquera ha patit una forta regressió en les darreres dècades i actualment és considerada una espècie escassa i amenaçada, classificada com a vulnerable per la UICN.

La majoria d’aspectes de la vida d’aquesta espècie són poc i mal coneguts, fàcil de comprendre degut a la seva mida petita, mode de vida aquàtic i hàbitats de difícil accés. Típicament nocturna, la seva activitat es veu detinguda durant el dia, que passa oculta entre les roques de la ribera o dins de caus de rates d’aigua (Arvicola sapidus (Miller, 1908)). Surt a la nit a caçar petits animals aquàtics, tot i que també pot caçar a terra ferma ocasionalment on és capaç de desplaçar-se amb rapidesa. La seva dieta és bàsicament insectívora, pot incloure també petits peixos i crustacis, i necessita menjar l’equivalent a la meitat del seu pes corporal degut a les seves necessitats energètiques. L’almesquera busseja fent servir la cua com a timó i explora amb la trompa el fons del riu detectant amb les sensitives vibrisses les seves preses, majoritàriament larves d’insectes (efemeròpters, plecòpters,…) que es menja posteriorment damunt una pedra del riu. Alteracions dels cursos fluvials que facin disminuir la quantitat de macroinvertebrats aquàtics, base de la dieta de l’almesquera, afecten greument a les poblacions d’aquesta espècie, que degut  les seves demandes energètiques pot morir en pocs dies d’inanició.

Exemple d’ecosistema aquàtic. Font :www.lifelimnopirineus.eu.

La mida mitjana del territori d’un individu és d’uns 500 m de riu. El comportament no és estrictament territorial però l’almesquera deixa els excrements, d’olor a mesc fàcils d’identificar, com a marcatge sobre pedres del riu. Els llocs de descans estan situats a una mitjana de 65 cm de l’aigua, amb l’entrada submergida o semi-submergida, situats en cavitats naturals o bé caus abandonats d’un altre animal. Aquests llocs de descans poden ser utilitzats simultàniament per individus del mateix o diferent sexe. Probablement la femella cria en aquestes cavitats, però la biologia de la reproducció d’aquesta espècie és poc coneguda. Amb un període de zel de gener a maig els parts es concentren entre els mesos de març i juliol, probablement amb la capacitat de més d’una camada per any i una mitjana de quatre cries per part.

A banda de les causes naturals i antròpiques que alterin la qualitat i el cabal d’aigua dels rierols i la disponibilitat d’aliment, com a factors limitants de la presència d’aquesta espècie, l’almesquera pot ser depredada principalment per vertebrats ictiòfags (que es nodreixen de peixos) com la llúdriga, i molt més rarament per carnívors terrestres.

Excrements d’almesquera. Font: https://galemys.org

Si voleu conèixer més coses sobre aquesta fantàstica espècie us recomanem que visiteu la web htps://galemys.org , on amb molt sentit d’humor l’almesquera és la veritable protagonista, i per entendre com poden afectar les accions humanes, tot i que puguin semblar llunyanes, com pot ser la liberalització del mercat elèctric, sobre una espècie sensible com l’almesquera, us resultarà molt interessant la lectura de l’estudi sobre els canvis en la distribució i freqüència dels mamífers semiaquàtics entre els anys 2000 i 2013-2014, en la xarxa fluvial del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on hi han evidències de regressió de l’almesquera en alguns punts concrets, estudi disponible a http://secem.es/galemys/index.php/Galemys/article/view/Galemys.2015.A4

Bibliografia i webs consultades:

https://galemys.org

Nores, C. (2007). Desmán ibérico – Galemys pyrenaicus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/

Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 28-29.

Aymerich P., Casadesús F. & Gosàlbez J. 2001. Distribució de Galemys pyrenaicus a Catalunya. Orsis, 16: 93-110.

Aymerich P., Fernández A. & Gosàlbez J. 2013. Conservar al desmán ibérico, un reto pendiente. Quercus, 329:26-34.

AYMERICH, P., GOSàLBEZ, J.. Evidencias de regresión local del desmán ibérico (Galemys pyrenaicus) en los Pirineos meridionales. Galemys, Norteamérica, 27, sep. 2015. Disponible en: <http://secem.es/galemys/index.php/Galemys/article/view/Galemys.2015.A4

Ones gravitatòries

Una revelació històrica!

L’onze de febrer de 2016 un grup de científics que treballaven en el projecte anomenat LIGO (LaserInterferometerGravitational-WaveObservatory)  van anunciar que havien detectat, per primera vegada a la història, ones gravitatòries. Però, per què és tan important aquest descobriment?  Què representa per a la física actual?

Les repercussions són de primer nivell per a la Física i per a entendre el nostre Univers. Com en altres camps de recerca bàsica, les aplicacions pràctiques es deriven de la recerca experimental per assolir un instrument d’aquestes característiques. Hi intervenen una gran varietat de camps: materials, òptica, làsers, etc.

Foto: ara.cat. Einstein el 25 de novembre de 1915, explicant la teoria de la relativitat

 

Einstein es va equivocar?  La gran troballa és gràcies a una cosa que Einstein va predir, encara que després dubtés que pogués trobar mai! Això ha sigut una solució a la seva famosa teoria de la relativitat general. Avui, cent anys més tard, la ciència ha demostrat que Einstein tenia raó… i també que estava equivocat. Tenia raó perquè efectivament les ones gravitatòries existeixen, són  originades en grans fusions com les que tenen lloc quan s’uneixen dos forats negres massius. Einstein deia, però, que les ones no arriben a la Terra, perquè aquests fenòmens tenen lloc tan lluny de nosaltres que les ones no ens arriben mai, i s’equivocava perquè sí que arriben a la Terra.

Foto: Apod.cat

És històric perquè, per primera vegada, permet estudiar el fascinant món dels forats negres a través del so, i no només de la llum, com passava fins ara. Això vol dir que s’obre una nova etapa en l’estudi dels forats negres i les seves morts violentes.

gravitacionals viatgen a la velocitat de la llum i, per tant, deformen tant l’espai com el temps.

Sobre els forats negres hi ha molta informació, però sempre basada en l’observació visual i en l’anàlisi de dades sovint directes. Mai fins ara s’havia pogut escoltar, literalment, el so que es genera quan es produeix un xoc entre dos forats negres. El so, una mena de xiulet, confirma de pas que l’Univers té so, que es pot escoltar, una teoria que ja acaronaven els grecs, que parlaven de la música dels planetes.

El so és el resultat d’aquestes ones que viatgen per l’Univers i que tenen el seu origen allà on s’ha produït una fusió. Les ones que han detectat els científics provenen del xoc de dos gegantins forats negres —amb una massa fins a 36 vegades superior a la del Sol—. L’espectacular topada entre els dos forats va generar una energia que es va transformar en ones. 1.300 milions d’anys després aquestes ones han arribat, vibrant i viatjant pel temps i l’espai, fins a la Terra, on han estat detectades pels científics de l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitacionals dels Estats Units.

Foto: ara.cat

Sentir el so captat d’aquestes ones gravitatòries sembla de música ficció. Sembla que tinguis la sensació, que tota la magnitud de la descoberta; la seva complexitat o dificultat per entendre-la amb precisió, es convertia en una prova ordinària i regular. El so, de pocs segons, un so que no sembla nou, un so metàl·lic i previsible, si, però una senyal d’una revelació històrica.  Així doncs, estem davant d’una troballa que obrirà, ben segur, nous balcons al cosmos.

Que són les Ones gravitacionals?

Einstein va unificar l’espai-temps com si fos un teixit, i és precisament en la curvatura d’aquest teixit, la que feia que en els planetes del Sistema Solar anessin al voltant del Sol. Einstein es va imaginar aquest teixit com si fos un matalàs.

Foto:grg.uib.es

Nosaltres estem dins d’aquest espai-temps, és a dir, tenim les 3 dimensions a l’espai i una dimensió que és el temps. Quan tu dorms amb una persona, el teu company/a més corpulent t’enfonsarà el matalàs i hauràs de passar-te tota la nit fent força per evitar caure al seu costat. Amb l’espai-temps passa una cosa semblant. Imagineu-vos que és un matalàs còsmic que va visualitzar Einstein, i li afegim el Sol.

El Sol té una massa, i per tant enfonsarà aquest espai-temps. Aquesta curvatura és la que farà que els planetes orbitin al seu voltant. El que es va adonar Einstein fa 100

anys és que aquesta espècie de matalàs còsmic, és un teixit de material molt més flexible del que s’havia imaginat al principi. Igual que els matalassos elàstics que saltaven quant érem petits! O també posant un altre exemple, imagineu-vos un llac que estigui en calma totalment i poses la mà i la mous per la superfície de l’aigua, oi que genera unes ones que van viatjant per la superfície del llac, o li tires una pedra?

 

Simfonia de l’Univers

Foto: grg.uib.es

Doncs, de la mateixa manera passa quan tens una massa amb moviment en espai temps, es generen aquestes ones que és el que anomenen ones gravitacionals i es van propagant per aquest teixit de l’espai temps. De fet, qualsevol cosa que tingui massa, genera aquestes ones. Si us poseu a ballar en una sala buida, com sou dues masses en moviment, estaríem generant ones gravitacionals, però com som tan petitons, aquestes ones seria gairebé imperceptibles. El que van trobar fa unes setmanes l’equip de LIGO d’aquest experiment, va ser precisament un vals còsmic. Dos forats negres que són molt i molt poderosos, van començar aquest vals còsmic un al voltant de l’altre fins que van acabar fusionant. I això va generar unes ones gravitacionals, suficientment fortes, que des de la Terra, encara que estiguessin a 1300 milions d’ anys llum s’acabessin detectant.

I per això és tan important? Sí, perquè ens serveix per obrir una nova era en el camp de l’astronomia. Imagineu-vos que  heu nascut sense el sentit de la vista, i no poguessis veure d’ençà que eres petit. I de cop i volta obrissis els ulls i poguessis veure per primera vegada l’Arc de Sant Martí o la cara dels teus pares. Per molt que t’ho haguessin descrit, de cop i volta aconseguir i veure, seria com tenir un Univers completament nou al teu abast.

Només es va arribar a veure unes petites ones, perquè la força de gravetat és la més feble que hi ha. Va fer que l’espai s’estirés molt, i però va fer encongir un altre. Han sigut capaços de mesurar en un braç de 4 km de diferència, un dels braços s’estirava mentre l’altre s’encongia. Imagineu-vos la precisió que van necessitar per mesura això. Que fascinant que és el nostre Univers i la seva activitat passada, present i futura. I aquest nou descobriment que s’ha pogut captar ones gravitatòries, una curiositat i interès infinit! I com costa atansar-te a aquesta troballa! Es refereixen a magnituds que fugen de l’ordinariesa què tenim acostumats els cervells i les ments.

Ens hem d’imaginar dos forats negres (o dues supernoves ) viatjant a la velocitat de la llum (299.792.458 metres per segon) que es fonen en una abraçada! Una violenta i una energia descomunal per formar-ne un de sol (o una de sola), provocant distorsions en l’espai i el temps, i produint radiacions que corren per l’espai. I són aquestes radiacions les que s’han captat. Haver-les pogut enregistrar, diuen els entesos, permetrà conèixer millor com és i es comporta i com viu el nostre Univers. Però mentre no arribin els resultats de noves descobertes arran d’aquestes captades ones gravitatòries, aquí seguirem com un dia més en aquest Univers tan fascinant!

LIGO detecta ones gravitatòries procedents de forats negres que es fusionen

Les ones gravitatòries mesurades coincideixen amb les esperades procedents de dos grans forats negres d’una galàxia distant que es fusionen després d’una espiral letal, amb el nou forat negre resultant que va vibrar momentàniament en forma d’un ràpid anell cap avall. La il·lustració representa els dos forats negres que es fusionen; a la part inferior hi ha superposada la intensitat del senyal dels detectors de més de 0,3 segons.

Bibliografia:

• Apod.cat
• NASA: Crèdits de la il•lustració: LIGO, NSF, AuroreSimonnet (Sonoma State U.)
• Nació digital
• mesvilaweb.cat/jmateuimarti
• Ara.cat
• Sónia Fermández Vidal. Doctora en òptica i Informació Quàntica. Programa Retrats de C33.
• Agrupació astronòmica de Sabadell

 

Dia mundial de les aus migratòries

Quan hom surt a passejar amb intenció d’observar fauna, una classe d’animals que gairebé segur que observarà, en major o menor mesura, seran les aus. El fet que siguin molt visibles, sumat també al seu atractiu, tant en  les seves coloracions com en els seus cants, fan que hi hagi moltes persones i organitzacions afeccionades a l’ornitologia. Sovint, aquestes organitzacions vetllen per la conservació de les aus i els seus hàbitats immediats. Amb l’objectiu d’incentivar el coneixement i l’educació en vers aquestes aus, es celebra des del 2006 el dia internacional de les aus migratòries (10 de Maig). La campanya és organitzada per les secretaries de convenció sobre les espècies migratòries(CMS)  i l’acord per la conservació de les aus aquàtiques migratòries africanes i eurasiàtiques (AEWA).

Les migracions:

Són uns moviments que fan determinades aus de manera regular. Generalment aquestes són de nord a sud (i viceversa), amb un indret de reproducció i un indret d’hibernació.  Aquestes migracions venen controlades, entre altres,  pels canvis estacionals (bàsicament la durada del dia). Per orientar-se durant les llargues rutes (milers de quilòmetres), fan servir senyals com  el sol o el magnetisme de la terra. (1)

 

Fotografia 1: grup d’oques de galta blanca (Branta leucopsis) durant un procés de migració.

 

Amenaces:

Algunes activitats humanes posen en perill aquestes aus migratòries. Entre les principals activitats podem destacar els molins de vent, els cables d’alta tensió o les activitats de caça durant el període de migració i dins de les mateixes rutes migratòries.

Una amenaça emergent és el canvi climàtic. Citarem un fenomen que s’està observant en el nostre país i que està sent objecte d’estudi:  L’increment de temperatura que està afectant la fenologia i modifica els hàbits d’algunes aus migratòries.

L’increment de temperatura produeix un avançament de la floració i fructificació de les plantes i en conseqüència un avançament de la disponibilitat d’aliment. Per aquest motiu esperaríem que aquestes espècies també arribessin una mica abans. En alguns casos això no es compleix. Ocells comuns com el rossinyol (Luscinia megarhynchos), l’oreneta (Hirundo rustica), el cucut (Cuculus canorus) o la guatlla (Coturnix coturnix), sembla que estan retardant un parell de setmanes la seva arribada comparat amb els registres de fa 30 anys.  Aquest retard pot ser degut al mateix efecte del canvi climàtic als llocs del sud on comencen les migracions. La sequera que pateixen algunes regions subsaharianes, o altres indrets els quals es troben dins de la seva ruta migratòria, afavoreixen la desforestació i en redueixen la disponibilitat d’aliments fent que la migració sigui més tardana. El fet d’arribar tard els suposa afrontar dos problemes emergents:

• La disponibilitat d’aliment (erugues, fruits) ja pot haver començat a
• Algunes espècies migratòries han seguit una estratègia diferent i davant d’aquest escalfament, han optat per quedar-se i no migrar. És el cas del cas de

la puput (Upupa epops) o les cigonyes (Ciconia sp). Això representa un problema pels migradors, ja que quan arriben, es troben amb unes espècies que ja han explotat el recurs i estan en un millor estat competitiu.

 

Les aus marines:

Actualment les aus marines figuren, dins de les aus, com un dels grups més amenaçats. Aquestes, a banda d’afrontar les amenaces just mencionades (paràgraf anterior), es troben amb d’altres amenaces com: que l’activitat de pesca intensiva redueix en gran nombre la seva disponibilitat d’aliment, la intoxicació per ingestió de microplàstics o besaments de petroli i la degradació del seu habitat, per citar-ne algunes.

 

Actuacions:

Els països implicats han acordat d’establir unes àrees marines protegides i respectar les  decisions de l’Assemblea de les Nacions Unides sobre el Medi ambient. També s’han establert plans d’acció per 6 espècies prioritàries:

Fotografia 2: Grua coronada de coll gris (Balearica regulorum)

• Grua coronada de coll gris (Balearica regulorum), que ha experimentat una reducció del 80% en els darrers 45 anys.
• Bec d’esclop (Balaeniceps rex) molt amenaçada pel comerç il·legal i per deteriorament del seu hàbitat, s’estima que queden uns 5000-8000 exemplars en estat salvatge.
• Ibis eremita (Geronticus eremita), espècie classificada com “en perill crític” per la llista vermella UICN. La seva població s’ha vist reduïda per deteriorament del seu hàbitat natural, enverinament (DDT), caça i accidents amb línies elèctriques. Actualment queden uns 500 exemplars en estat salvatge.
• Oca pradenca (Anser fabalis) la seva població hivernant estimada es va reduir de 100.000 exemplars (any 1990) a 63.000 (any 2009). La reducció és majoritàriament a una mala gestió de l’activitat de caça.
• Ànec glacial (Clangula hyemalis). Les poblacions s’han reduït en un 60%, les causes són degradació d’hàbitat, contaminació per petroli i entortolligament amb arts de pesca.
• El becut (Numenius arqueta). La pèrdua i fragmentació d’hàbitat i l’alta mortalitat dels polls deguda a l’agricultura intensiva han portat aquesta espècie a una reducció d’un 20%-30% de la seva població mundial en els darrers 15 anys.

Per acabar, després de parlar de tantes amenaces i desventures, us deixem amb una bonica imatge d’un exemplar de grua coronada de coll gris (Balearica regulorum), una de les espècies d’Àfrica per les quals s’han establert els plans d’acció

Bibliografia:

 (1) http://www.cute-calendar.com/event/international-migratory-bird-day/13923.html

(2) Reixach, J. P., & Filella, I. (2002). Canvi de clima, canvi de vida. Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, (34), 40-46.

(3) http://www.cms.int/es/news/los-pa%C3%ADses-se-comprometen-afrontar-las-múltiples-amenazas-contra-las-aves-acuáticas-migratorias

 

Fotografia 1: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a3/BrantaLeucopsisMigration.jpg

Fotografia 3: https://es.pinterest.com/