Fa més de 5 mesos que la flor del safrà bord (Crocus nudiflorus) es va fer present en els nostres prats indicant-nos la imminent arribada de les primeres glaçades. Tot això ara ja queda enrere, l’hivern s’ha acabat donant pas a una nova primavera que ens porta de nou el despertar de gran part de la natura. Dins d’aquest despertar, alguns organismes són més matiners que altres. Els avellaners per exemple, ja fa molts dies que van presentar les seves inflorescències (aments) i a poc a poc altres plantes com l’herba fetgera (Hepatica nobilis) van seguint el mateix exemple, aportant el seu granet de sorra en aquest ressorgiment de vida.
Aprofitant aquest escenari tan típic d’aquest temps, us animem a que us cordeu les botes, ompliu les cantimplores, agafeu les càmeres de retratar i us aventureu a viure i experimentar de primera mà aquest fenomen de nova vida emergent.
Hem pensat que una bona opció és endinsar-se per l’avetosa més gran de la península. No cal que diguem el nom oi? Tots els autòctons ja sabeu de quina avetosa estem parlant i de no ser així l’hauríeu d’escriure cent vegades com a penitència. Òbviament estem parlant de la Mata de València.
Itinerari Planes de Son – Mata de València – Planes de Son.
Començarem a les Planes de Son on aquí el bosc del Comial (antic tap morrènic) i les formacions de patamolls, són actualment els darrers testimonis del llac que altre temps havia existit abans de donar pas a la formació de l’actual esplanada.
Des d’aquí agafarem l’antic camí ramader que mena cap a la borda Arnaldo (Oest), just abans de la borda seguirem el camí marcat amb fites grogues que es desvia cap a la dreta i enfila cap al pas del Coro (NO). L’ascensió és forta i el fet que sigui al principi de l’excursió i els nostres muscles estiguin freds, fa que ho notem més. Mica en mica i evitant les molleres anem enfilant, un cop a dalt la recompensa és bona ja que gaudirem d’una excel·lent vista a ambdós vessants de les valls.
Seguim el camí marcat que ens portarà cap al prat de Breviari. Si anem en silenci i tenim sort podrem escoltar un ocell que amb el seu cant transforma el bosc, omplint-lo de misticisme, segurament molts de vosaltres ja el coneixereu, estem parlant ni més ni menys que del picot negre (Dryocopus martius), la possibilitat d’escoltar-lo ens acompanyarà durant la major part de la resta del recorregut.
Fotografia 1: Picot negre, habita boscos madurs amb arbres morts i de gran diàmetre dels quals aprofita la seva soca per fer-hi el niu o cercar-hi aliment. És un ocell de naturalesa esquerpa, sovint serà el seu cant qui delatarà la seva presència. Font: http://www.pinterest.com
Ens hem quedat a Breviari, ara ja seguim uns metres fins que trobem una bifurcació. En aquest punt podem fixar-nos amb uns arbres tombats, just a la nostra esquerra, és una bona imatge de l’efecte que causen els allaus que baixen en els hiverns de més neu. Prenem el camí de la dreta (N) que mena cap al refugi del Gredar i deixem a la nostra esquerra (O) la vall de cabanes, que de ben segur us recomanarem en un altre itinerari.
Seguint el camí (abans d’arribar al refugi) trobarem una desviació, agafarem el camí de la dreta (NE) per endinsar-nos ja definitivament a la Mata de València, un bosc madur format majoritàriament per avets (Avies alba), tot i que en espais oberts, també hi podrem trobar altres espècies com gatsaules (Salix caprea) bedolls (Betula pendula) o Saücs de muntanya (Sambucus). En aquest tram són moltes i molt diverses les “joies” de la natura que hi podem trobar, ja hem mencionat el picot negre però per aquells amants de les plantes també teniu la possibilitat de trobar-hi, adherida a la soca en descomposició d’algun avet, la (Bauxbaumia viridis) una raresa de les molses molt apreciada pels experts.
Fotografia 2: (Bauxbaumia), un gènere de molses les quals, a diferència de la resta, el gametòfit (part vegetativa) és molt més petit que l’esporòfit (part reproductiva). El gametòfit, a més de petit es troba dins de la soca de l’arbre de manera que l’única part visible de la molsa és l’esporòfit. Font: http://www.wikipedia.es
El camí ens portarà a una cruïlla on passarà a ser una pista forestal, seguirem aquesta pista en la mateixa direcció (NE). De mica en mica anirem deixant enrere l’avetosa per endinsar-nos en un bosc de pi roig (Pinus sylvestris) Avellaners (Corylus avellana) i bedoll (Betula pendula). Trobem una bifurcació, prenem el camí de la dreta (SE), tot seguint el camí del Calvari que passant per la Coma ens portarà finalment fins al poble de Son del Pi.
Aquí podeu fer una aturada i aprofitar per visitar l’església romànica abans d’emprendre el darrer tram de camí que us portarà de tornada a les Planes de Son.
Recomanem agafar el camí ramader que trobareu a la vostra esquerra (Oest) just després de la corba de Moreu. Possiblement aquest camí us porti records de l’inici de l’excursió, ja que, tot i que no és el mateix tram, sí que es tracta del mateix camí ramader que hem agafat per enfilar al pas del Coro fa més de quatre hores i mitja.
DADES TÈCNIQUES:
Recorregut circular: de 13 quilòmetres
Desnivell: +630 -600
Durada: 4h 30 minuts
Època recomanada: primavera, estiu, tardor.
Material recomanat: Brúixola, menjar, aigua, roba d’abrigar i impermeable.
MónNatura Pirineus 