Article publicat a la revista La Borrufa
Aquest mes us presentem el planeta gegant: Júpiter!
Júpiter és el cinquè planeta del Sistema Solar segons la seva distància al sol però el primer en grandària i concentra més matèria que tots els altres planetes junts! Si el comparem amb la Terra necessitem 1.321 Terres per construir un planeta gran com Júpiter.
Forma part dels planetes exteriors o gasosos i està format principalment per hidrogen i heli sense que tingui una superfície interior definida és a dir, no hi ha sòlid.
La distància mitjana a la Terra és de 628.730.000Km. Des de Júpiter a la Terra tardaríem 2 anys i 143 dies en una nau especial a 30.000km/h o dit d’una altra forma, 218.699 dies a la velocitat d’un cotxe a 120km/h.
L’atmosfera de Júpiter és la més gran del Sistema Solar. Està composada principalment per hidrogen molecular i heli amb proporcions comparables a les d’una estrella. També es troben presents altres substancies químiques però aquestes són en proporcions menors.
Aquesta atmosfera conté diferents capes que, anomenades d’interior a exterior són la troposfera, l’estratosfera, la termosfera i l’exosfera. Cada capa té un gradient tèrmic característic.
Font: www. nasa.gov
L’atmosfera de Júpiter mostra una àmplia gamma de fenòmens actius, inclosa la inestabilitat de les bandes vòtex (ciclons i anticiclons), tempestes i llamps. Té una gran formació metrològica en la seva atmosfera anomenada taca vermella que és fàcilment observable pels telescopis dels astrònoms aficionats donades les seves grans dimensions; el doble que el diàmetre de la Terra.
La gran taca vermella està situada a l’hemisferi Sud i és el vòrtex més gran conegut de tot el Sistema Solar. Dins d’ella hi podríem encabir diferents Terres i fa que existeix almenys tres-cents anys, amb uns vents de fins a 500 km/h de velocitat! La taca petita vermella es troba al sud de la gran i té una magnitud equivalent a un terç de l’anterior.
Júpiter presenta tempestes poderoses sempre acompanyades per llamps. Aquestes són un producte de la convecció humida en l’atmosfera relacionada amb l’evaporació i condensació de l’aigua. Aquests llamps són molt més poderosos que a la Terra però són menys freqüents, el seu nivell mitjà d’activitat és comparable al terrestre.
La temperatura mitja superficial és de -120 ºC (a la Terra tenim una temperatura mitjana de 15ºC).
La teoria més acceptada pels nostres científics indica que Júpiter té un nucli sòlid composat de roca i gel i que és l’origen de la seva gravetat. Com que Júpiter no té superfície no hi podrem aterrar ni anar molt cap al nucli ja que la pressió va augmentant dràsticament al mateix temps que augmenta la temperatura. En el més profund de Júpiter es calcula que la seva pressió és de 2 milions de bars amb una temperatura de 5000 Kelvin, prop de la temperatura que hi ha a la superfície del Sol.
Júpiter tarda gairebé 12 anys en donar la volta al voltant del Sol. Orbita a 779 milions de km de l’astre rei; una distància més de 5 vegades superior a la que orbita la Terra. La llum del Sol tarda 43 minuts en arribar a ell.
És el planeta que més ràpid gira sobre sí mateix. Completa una rotació en menys de 10 hores. Aquesta rotació tant ràpida li provoca que no sigui ben bé esfèric.
Júpiter té anells! Conté quatre anells molt finets comparats amb els de Saturn que no són visibles des de la Terra amb telescopis i que estan composats principalment de pols. El més gran d’aquests anells té una amplada de 6.000 km.
Se n’han descobert 63 satèl·lits! No tots aquests cossos tenen el mateix origen, alguns són asteroides atrets per la gravetat i altres provenen del Sistema Solar.
La majoria d’aquests satèl·lits tenen noms d’amants que va tenir Zeus. Els més famosos són Metis, Adrastea, Amaltea,Tebe, Ió, Europa, Ganímedes, Caliste, Leda, Himalia, Lisita, Elara, Ananke, Carmre i Pasifae. D’aquests, quatre són especialment grans: Ió, Garnímedes, Calisto i Europa; i van ser descoberts per Galileu Galilei el 1610 amb unt telescopi refractor que havia inventat un any abans i per això se’ls anomena satèl·lits galileans. Menys Europa, els altres són majors que la Lluna i van ser descoberts posteriorment al nostre satèl·lit.
A Europa, un dels satèl·lits principals, és possible que sota la seva escorça de gel (de 100km) hi hagi un gran oceà d’aigua o de gel pastós.
Sabíeu que?
La primera expedició va ser la Pioneer 10 i la Pioneer 11 al 1973 i 1974 respectivament, dos del programa Voyer (1 i 2), Ulysses, Cassini-Huygens i New Horizons.
Galileo ha estat l’única que l’ha orbitat i l’única que ha ingressat en la seva atmosfera, convertint a Júpiter en el planeta exterior més visitat.
Totes han estat exploracions aèries, és a dir, que han sobrevolant la superfície i s’han utilitzat naus especials no tripulades de la Nasa. La última missió va ser llançada per la la Nasa el 2007.
El zoom…històric…
Júpiter deu el seu nom al déu dels déus romans, també conegut com a Zeus a l’antiga Grècia. Va ser anomenat així degut a la gran mida d’aquest planeta, el més gran de tot el Sistema Solar.
MónNatura Pirineus 