Article publicat a la revista La Borrufa
Mart és el quart planeta del Sistema Solar i el segon més petit després de Mercuri. Pels seus tons rosats és conegut com el planeta roig i forma part dels anomenats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). És el planeta interior més allunyat del Sol.
Si comparem Mart amb la Terra, aquest és 6 vegades i mitja més petit en volum doncs té un diàmetre de 6,792 Km, la meitat del diàmetre terrestre.
La distància mitjana a la Terra és de 78.340.000 km. Des de Mart a la Terra tardaríem 109 dies amb una nau espacial a 30.000 Km/h o dit d’una altra forma, 27.250 dies a la velocitat d’un cotxe a 120km/h.
Les atmosferes dels planetes juguen un paper molt important en el desenvolupament de possibles formes de vida, a més de protegir de les radiacions, però no totes les atmosferes són favorables per la vida.
Mart té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela alternativament en cadascun dels seus pols. Conté només un 0,03% d’aigua, mil vegades menor que en la Terra. És per aquesta raó que no trobem aigua en estat líquid a Mart. El contingut d’ozó és 1.000 vegades menor que a la Terra, per això és incapaç de bloquejar la radiació ultraviolada del Sol.
Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més densa i més calenta fa uns 3.500 milions d’anys, que va permetre que existís aigua líquida a la superfície, on hi havia precipitacions que formaven rius. En el seu paisatge és podia trobar solcs, illes i costes!
Imatge de Mart. Font: blocs.xtec.cat
Actualment, si viatgéssim a Mart ens trobaríem una temperatura mitja superficial de -65 ºC. La variació diürna de les temperatures és molt elevada, com correspon a una atmosfera tènue. Les màximes en l’equador i a l’estiu poden assolir els 20ºC o més, mentre que les màximes nocturnes poden arribar fàcilment als -80ºC. En els casquets polars, a l’hivern, les temperatures poden baixar fins a -130ºC. Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts i l’erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.
Mart té períodes estacionals semblants a la Terra, encara que les seves estacions són més llargues, perquè un any és quasi dues vegades més llarg que un any terrestre. La diferència de distància amb el del Sol causa una variació de temperatura d’uns 30ºC en el punt subsolar entre l’afeli i el periheli.
La composició del planeta Mart és fonamentalment de basalt volcànic amb un alt contingut en òxids de ferro (ferro i oxigen). El planeta sencer està literalment en oxidació, tant les roques metàl·liques com les muntanyes, per això el planeta té aquest característic color oxidat que varia de tons foscos, marrons vermellosos i marrons foscos que li proporcionen el color roig de la superfície.
La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la Terra com de la Lluna: cràters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. Mart posseeix la muntanya més alta del Sistema Solar, que es coneix com el Mont Olimp (Olympus Mons). Aquesta muntanya és un volcà que li fa d’escut. Té una diferència d’alçada entre la base i la part superior d’uns 27.000 metres, el que equival a tres vegades l’alçada de l’Everest (8.844,43 m).
A Mart hi ha un 62% menys de gravetat que a la Terra. Si una persona al nostre planeta pesa 100kg, al planeta roig només pesaria uns 40kg i si saltéssim triplicaríem el nostre salt!
Els seu període de rotació és molt similar al de la Terra: 24 hores i 37 minuts. Això fa que la duració del dia i la nit siguin molt semblants a la nostra.
La seva òrbita és força el·líptica i tarda 687 dies en completar-la, amb comparació a la terra que en tarda 365 dies. Una altra diferència amb la Terra és que Mart no té camp magnètic.
Mart sembla un planeta solitari però no ho és del tot. Té una parella de minúsculs acompanyants, Fobos i Deimos, els seus satèl·lits amb noms grecs que giren molt ràpid i estan molt a prop del planeta, fet que va dificultar el seu descobriment a través d’un telescopi. Tots dos tenen forma irregular. Fobos és el satèl·lit més pròxim al planeta i no arriba als 30 km de llargada. Deimos tindria una llargada de 11 km.
La primera persona en observar Mart amb un telescopi va ser Galileo Galilei al 1609, amb 45 anys.
Sabíeu que?
La NASA té en ment varis projectes per continuar la investigació a Mart.
Un d’ells és el programa InSight, una missió inclosa en el Discovery Program de la NASA pel 2016. Aquest mòdul d’aterratge té com a objectiu dur a terme un estudi de l’interior profund del planeta que ajudarà a determinar l’estructura interna de Mart. També el 2016 l’Agència Espacial Europea, amb la col·laboració de la NASA, iniciaran el programa ExoMars amb l’objectiu fonamental de buscar evidència de vida a Mart.
El zoom històric…
El color roig, clarament visible a ull nu, va fer que se’l relacionés des d’antic amb la sang, la guerra i la mort. Els antics grecs el van identificar amb el déu de la guerra Ares, però van ser els romans els que li van donar el seu nom modern a partir del seu propi déu de la guerra MART.
Déu Ares. Font: blocs.xtec.cat
El símbol de Mart és el mateix símbol que representa el sexe masculí, l’escut i la llança del déu de la Guerra.
MónNatura Pirineus 