El cel nocturn de Gener

Molt bon any i molts bons cels!

Les primeres nits de l’any sempre són màgiques, aquest mes ja podrem gaudir de l’estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra, Sírius.

Sírius també es coneix com ”l’estel del Ca”, per la seva prominència de la constel·lació Ca Major.

Així doncs comencem l’any gaudint del cel!

Constel·lacions.

El cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) i la del Ca Menor amb la seva estrella Procyon. La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres. Pegàs, Peixos i el nostre espectacular satèl·lit, els trobarem a l’Oest. Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda, la Girafa i d’Andròmeda i pel nord com cada mes ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del Cel del 15 de gener a les 21:30

 

 METEORS

Quadràntides (QUA) Radiant actiu des del 28 de desembre fins al 12 de gener, amb un màxim molt pronunciat el dia 4 (a 15h 20m, d + 49 °), arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. Meteors moderats o ràpids. El millor moment per observar-los és abans de l’alba, encara que en la nit del màxim cal estar atent tota la nit.

 El Sol

• Dia 05: sortida a les 8h 18m; posta a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.
• Dia 15: sortida a les 8h 16m; posta a les 17h 44m. Hores de sol 9h 28m.
• Dia 25: sortida a les 8h 11m; posta a les 17h 56m. Hores de sol 9h 45m.

La Lluna

• Lluna plena el dia 24 a les 02h 46m
• Quart minvant el dia 02 a les 06h 30m
• Lluna Nova el dia 10 a les 02h 30m
• Quart creixent el dia 24 a les 02h 46m

 Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
• Venus: Acompanyarà a la sortida del Sol. El localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Mart: Serà visible durant la matinada; com Venus també el localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Júpiter: El podrem apreciar des de mitjanit, entre les constel·lacions de Verge i Lleó.
• Saturn: No serà visible.
• Urà: No serà visible.
• Neptú: No serà visible.

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

Què en sabem dels meteorits?

Meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria extraterrestre entra a l’atmosfera de la Terra i es desintegra.

La paraula meteoroide s’aplica a la mateixa partícula, sense fer referència al fenomen que es produeix quan entra a l’atmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai.

Alguns dels meteorits que s’han estudiat sembla que venien de la Lluna i d’altres de Mart. La majoria, però, són fragments d’asteroides o de cometes.

Cràter d’Arizona amb 174m de profunditat i 1250m de diàmetre!
Imatge: astroyciència.com

Fins el mes que bé i molts bons cels!

Muricecs, ratpenats. Els grans incompresos

Article publicat a la revista La Borrufa

Els ratpenats són mamífers que pertanyen a l’ordre dels quiròpters, mot provinent del grec Khír (mà) i Pterón (ala).

Reben molts noms diferents segons la regió: Ratapinyades (Balears i part del principat), rates penades (País Valencià), ratpenats, ratapenades, muriacs o muricecs (Pallars i província de Lleida) i voliacs o moixirecs (Alta Ribagorça).

Ratpenat. Font: xtec.cat

Són els únics mamífers que han estat capaços de conquerir el medi aeri. Per aconseguir-ho han desenvolupat una sèrie de sorprenents adaptacions que els han conferit un aspecte molt singular i unes habilitats més enllà de la nostra comprensió: poden volar, descansen de cap per avall i s’orienten en la foscor més absoluta.

Malauradament aquests atributs, juntament amb el seu hàbit de cercar refugi a les profunditats de la terra, han afavorit que se’ls considerés, fins a temps ben recents, missatgers del mateix diable i portadors de tota mena de mals auguris, pel que encara avui en dia són rebutjats i àmpliament incompresos.

Aquests petits animalons presenten unes adaptacions físiques ben curioses. Podríem dir que el seu sentit de la “vista” està a les orelles i volen amb les mans, ja que han adaptat la seva mà allargant els metacarps i les falanges, unint tots els dits a través d’una membrana molt fina i irrigada que es diu patagi que els permet volar. La cua i les potes també estan unides de la mateixa manera. Un altre tret singular és l’existència d’una petita segona orella anomenada tragus, que està relacionada amb el sistema d’ecolocalització que utilitzen per orientar-se.

El sistema d’ecolocalització és un dels aspectes més sorprenents dels ratpenats consisteix en emetre uns ultrasons que nosaltres no podem apreciar. Aquests sons s’escampen pel medi fins a xocar amb els objectes i les seves preses. Quan reboten els arriba el retorn, que ells poden interpretar per guiar-se i localitzar el menjar, principalment insectes.

Imatge: Esquema de les parts d’un rat penat. Font: Galanthus

Malgrat les creences populars els muricecs no són cecs. Tenen uns ulls força petits que els permeten, quan hi ha suficient llum, veure el món en blanc i negre.

L’elevada superfície de les ales els dificulta mantenir la calor corporal durant l’època freda, fet que els porta a reduir la seva activitat durant l’hivern.

A partir del març i l’abril les femelles embarassades comencen a despertar. Pareixen i entre juny i juliol alleten i alimenten els petits. Així a meitat de l’estiu els petits estan apunt per volar i alimentar-se sols, tot i que es queden en família fins que arriba la tardor, moment en el que comencen a alimentant-se al màxim per acumular reserves i a buscar refugi per passar l’hivern com cavitats naturals, escletxes,….

Sabíeu que?

La instal·lació de caixes-niu especials per a rat-penats, ja sigui en boscos joves on no hi hagi aixoplucs naturals, o en construccions humanes, els permet establir-se en zones on d’altra manera no els seria possible subsistir.

Caixes niu de ratpenats. Font: Galanthus

El zoom..

Els rat-penats són uns animals que s’han adaptat a diversos medis, ja que en trobem a molts llocs del món. Cada zona té unes espècies diferents, concretament a Catalunya n’hi ha unes 25 i en tot el món n’hi ha prop de 1000.

Mart “el planeta roig”

Article publicat a la revista La Borrufa

Mart és el quart planeta del Sistema Solar i el segon més petit després de Mercuri. Pels seus tons rosats és conegut com el planeta roig i forma part dels anomenats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). És el planeta interior més allunyat del Sol.

Si comparem Mart amb la Terra, aquest és 6 vegades i mitja més petit en volum doncs té un diàmetre de 6,792 Km, la meitat del diàmetre terrestre.

La distància mitjana a la Terra és de 78.340.000 km. Des de Mart a la Terra tardaríem 109 dies amb una nau espacial a 30.000 Km/h o dit d’una altra forma, 27.250 dies a la velocitat d’un cotxe a 120km/h.

Les atmosferes dels planetes juguen un paper molt important en el desenvolupament de possibles formes de vida, a més de protegir de les radiacions, però no totes les atmosferes són favorables per la vida.

Mart té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela alternativament en cadascun dels seus pols. Conté només un 0,03% d’aigua, mil vegades menor que en la Terra. És per aquesta raó que no trobem aigua en estat líquid a Mart. El contingut d’ozó és 1.000 vegades menor que a la Terra, per això és incapaç de bloquejar la radiació ultraviolada del Sol.

Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més densa i més calenta fa uns 3.500 milions d’anys, que va permetre que existís aigua líquida a la superfície, on hi havia precipitacions que formaven rius. En el seu paisatge és podia trobar solcs, illes i costes!

Imatge de Mart. Font: blocs.xtec.cat

Actualment, si viatgéssim a Mart ens trobaríem una temperatura mitja superficial de -65 ºC. La variació diürna de les temperatures és molt elevada, com correspon a una atmosfera tènue. Les màximes en l’equador i a l’estiu poden assolir els 20ºC o més, mentre que les màximes nocturnes poden arribar fàcilment als -80ºC. En els casquets polars, a l’hivern, les temperatures poden baixar fins a -130ºC. Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts i l’erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.

Mart té períodes estacionals semblants a la Terra, encara que les seves estacions són més llargues, perquè un any és quasi dues vegades més llarg que un any terrestre. La diferència de distància amb el del Sol causa una variació de temperatura d’uns 30ºC en el punt subsolar entre l’afeli i el periheli.

La composició del planeta Mart és fonamentalment de basalt volcànic amb un alt contingut en òxids de ferro (ferro i oxigen). El planeta sencer està literalment en oxidació, tant les roques metàl·liques com les muntanyes, per això el planeta té aquest característic color oxidat que varia de tons foscos, marrons vermellosos i marrons foscos que li proporcionen el color roig de la superfície.

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la Terra com de la Lluna: cràters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. Mart posseeix la muntanya més alta del Sistema Solar, que es coneix com el Mont Olimp (Olympus Mons). Aquesta muntanya és un volcà que li fa d’escut. Té una diferència d’alçada entre la base i la part superior d’uns 27.000 metres, el que equival a tres vegades l’alçada de l’Everest (8.844,43 m).

A Mart hi ha un 62% menys de gravetat que a la Terra. Si una persona al nostre planeta pesa 100kg, al planeta roig només pesaria uns 40kg i si saltéssim triplicaríem el nostre salt!

Els seu període de rotació és molt similar al de la Terra: 24 hores i 37 minuts. Això fa que la duració del dia i la nit siguin molt semblants a la nostra.

La seva òrbita és força el·líptica i tarda 687 dies en completar-la, amb comparació a la terra que en tarda 365 dies. Una altra diferència amb la Terra és que Mart no té camp magnètic.

Mart sembla un planeta solitari però no ho és del tot. Té una parella de minúsculs acompanyants, Fobos i Deimos, els seus satèl·lits amb noms grecs que giren molt ràpid i estan molt a prop del planeta, fet que va dificultar el seu descobriment a través d’un telescopi. Tots dos tenen forma irregular. Fobos és el satèl·lit més pròxim al planeta i no arriba als 30 km de llargada. Deimos tindria una llargada de 11 km.

La primera persona en observar Mart amb un telescopi va ser Galileo Galilei al 1609, amb 45 anys.

 

Sabíeu que?

 La NASA té en ment varis projectes per continuar la investigació a Mart.

Un d’ells és el programa InSight, una missió inclosa en el Discovery Program de la NASA pel 2016. Aquest mòdul d’aterratge té com a objectiu dur a terme un estudi de l’interior profund del planeta que ajudarà a determinar l’estructura interna de Mart. També el 2016 l’Agència Espacial Europea, amb la col·laboració de la NASA, iniciaran el programa ExoMars amb l’objectiu fonamental de buscar evidència de vida a Mart.

El zoom històric…

El color roig, clarament visible a ull nu, va fer que se’l relacionés des d’antic amb la sang, la guerra i la mort. Els antics grecs el van identificar amb el déu de la guerra Ares, però van ser els romans els que li van donar el seu nom modern a partir del seu propi déu de la guerra MART.

Déu Ares. Font: blocs.xtec.cat

El símbol de Mart és el mateix símbol que representa el sexe masculí, l’escut i la llança del déu de la Guerra.

El cel nocturn de desembre.

Ja tenim aquí l’hivern!!

Aquest mes, el dia 22 de desembre a les 04:48 h donem la benvinguda a l’hivern!

Tindrem la nit més llarga de l’any.

Us engresquem a sortir a l’exterior i contemplar aquest cel, és una bona manera de cloure i començar l’any nou que ja s’apropa.

Simulació del Cel del 15 de desembre a les 21:00

Constel·lacions.

El cel nocturn de desembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

Per l’Est ja podem gaudir de la constel·lació del Ca Menor amb la seva estrella Procyon i Orió amb el seu espectacular cinturo. Al sud localitzarem les constel·lacions de la Balena i Peixos, per l’Oest ens marxa el triangle d’estiu (el Cigne, el Dofí i Lira). Al ben mig del cel se situaran les constel·lacions de Capella, Andròmeda, Àries i Pegàs i pels nord com cada mes ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Fenòmens astronòmics

 Pluja d’estels Germínides, tindrà activitat del 07 al 17 de desembre, amb la seva màxima el dia 14, entraran per la constel·lació de Bessons -Gèminis, el nombre de meteors per /hora aproximadament serà 120.

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 8h 00m; POSTA a les 17h 22m. Hores de Sol 09:22.
• Dia 15: SORTIDA a les 8h 09m; POSTA a les 17h 22m. Hores de Sol 09:14.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 15m; POSTA a les 17h 26m. Hores de Sol 09:11.

  La Lluna

• LLUNA PLENA el dia 25 a les 12h 11m.
• QUART MINVANT el dia 03 a les 08h 40m.
• LLUNA NOVA el dia 11 a les 11h 29m.
• QUART CREIXENT el dia 18 a les 16h 14m.

  Posició           Data                 Hora                 Distància

Apogeo	2015-12-05	15:57	404,799 km
Perigeo	2015-12-21	09:54	368,417 km

OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Planetes observables

• MERCURI aquest mes no serà visible .
• VENUS, visible a la matinada.
• MART, visible a la matinada.
• JÚPITER, visible a la matinada.
• SATURN, s’afegirà a la matinada a finals de mes .
• URÀ,  aquest mes no serà visible.
• NEPTÚ, aquest mes no serà visible .

Saps què?

Els astrònoms estimen que a l’univers observable hi ha entre 100.000 i 200.000 milions de galàxies.

La nostra galàxia, la Via Làctia és de tipus espiral, destaca pels seus braços, té 13.200 milions d’anys i un diàmetre de 100.000 anys llum.

Imatge:astronomia.com

La via Làctia es mou a una velocitat de 965.000 Km/h. El seu període de rotació és de 200 milions d’anys, això significa que l’ultima vegada que es va completar el gir, a la Terra estava poblada de dinosaures!

Fins el mes que ve i molts bons cels !