El cel nocturn de novembre.

La tardor ens dóna una bona oportunitat per gaudir del cel nocturn, les nits s’allarguen i el fred encara no és prou fort, així doncs, agafem un bon “termo” i aprofitem l’espectacle que ens ofereix el cel de novembre!

 

Constel·lacions

Durant el cel nocturn de novembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Bessons, Taure, Peixos i Aquari, amagant-se pel Sud-oest trobarem la constel·lació de Capricorn.

Aquest mes també podrem començar a gaudir del que serà el nostre guardià durant tot l’hivern, la constel·lació d’Orió, que es deixarà veure per l’Est juntament amb Taure, la Balena i Bessons. Localitzades al Nord, tindrem les 5 circumpolars. Al ben mig del cel es situaran les constel·lacions d’Andròmeda, Pegàs i la constel·lació del Llangardaix i a l’Oest situarem a la constel·lació del Cigne, el Dofí, la Lira i s’acomiadaran Hèrcules i l’Àliga.

 

Simulació del Cel del 15 de novembre a les 21:30

 

 Fenòmens astronòmics

La pluja d’estels Leònides, tindrà activitat del 14 de novembre al 21 de novembre, amb la seva màxima el 17 de novembre. Entraran per la constel·lació de Lleó i el número de meteors que tindrem per hora serà variable.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 25m; POSTA a les 17h 46m. Hores de Sol 10:19.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 37m; POSTA a les 17h 34m. Hores de Sol 09:57.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 49m; POSTA a les 17h 26m. Hores de Sol 09:37.

 

La Lluna

• LLUNA PLENA el dia 25 a les 23h 44m.
• QUART MINVANT el dia 03 a les 13h 24m.
• LLUNA NOVA el dia 11 a les 18h 47m.
• QUART CREIXENT el dia 19 a les 07h 27m.

 

Posició           Data                 Hora                 Distància

Apogeo	2015-11-07	22:50	405,722 km
Perigeo	2015-11-23	21:07	362,816 km

 

 

OBJECTES VISIBLES NOVEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.

¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

• MERCURI acompanyarà la sortida del sol fins a mig mes.
• VENUS, visible a la matinada.
• MART, visible a la matinada.
• JÚPITER, visible a la matinada.
• SATURN, aquest mes no serà visible .
• URÀ,  aquest mes no serà visible.
• NEPTÚ, aquest mes no serà visible .

 

Sabies què?

No existeix una temperatura fixa a l’espai, ja que és totalment “buit”!

Si una persona s’ubiqués prop de la Terra, sota la llum directa del Sol, podria escalfar-se en segons fins a 121C°, però si es mogués a l’ombra disminuiria de forma dràstica a -156 C°. És una de les raons perquè els astronautes han d’utilitzar vestits tèrmics.

La temperatura a l’espai exterior,segons totes les mesures de satèl·lits de microones, és de -270,73 °C (2,72 ºK) tot i que se sol arrodonir a 3ºK (-270,15°C).

 

Imatge: Imatge captada de l’Univers (NASA)

 

 

Fins el mes que ve i molts bons cels !

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un món en miniatura. La formiga roja

Article publicat a la revista La Borrufa

 

Quan entrem al bosc, tots els nostres sentits s’activen. Escoltem i observem, a l’espera de poder veure algun animaló…, però molts cops aquesta impaciència per veure un cabirol, un gall fer, una guineu… ens fa passar per alt uns altres animals, que tot i ser de mides petites, ens superen en milions d’individus. Ens referim a la formiga roja.

Dins del gènere Formica trobem la formiga roja Formica lugubris que és molt comuna als boscos de coníferes dels Pirineus, fonamentalment en boscos de pi roig, pi negre i avetoses d’altituds entre els 1.600m i 2.300m.

Si ens estem una estona observant-les veurem que són molt actives, sobretot quan els toca el sol. Aquestes formigues fan uns nius característics. Solen ser cònics, fets amb fulles de pi, branques, terra i altres restes vegetals, aprofitant el suport d’algun tronc. Aquests nius són permanents durant tot l’any, tot i que durant l’hivern les formigues no surten a l’exterior. Durant la primavera i el bon temps es dediquen a reparar els possibles desperfectes originats per les  inclemències i si és possible també  a ampliar-lo.

 

Foto. Formiguer de formiga roja

 

 

Aquests monticles els construeixen orientats de manera que reben la màxima insolació al llarg del dia. Per tal regular-ne la temperatura interior durant els mesos de més activitat tenen un sistema de climatització molt eficaç. Quan les obreres surten a fora a escalfar-se, es passegen per sobre de la superfície del niu i quan ja han acumulat suficient calor en el seu organisme, baixen a les profunditats del niu on viu la colònia, escalfant-la. En canvi si el que volen és refredar-lo obren foradets de ventilació. D’aquesta manera poden regular la temperatura interna del niu. Amb l’arribada de la tardor i amb les primeres nevades la temperatura va baixant, paral·lela a l’activitat de les formigues, fins que aquestes ja no poden obtenir calor de l’exterior, de manera que el niu entra en el repòs hivernal.

Les formigues són animals socials, i tenen establerts diferents rols. Dins d’un formiguer habitualment hi ha la reina, les obreres i les cries. De tant en tant s’hi afegeixen els individus sexuats: mascles i reines verges. L’aliment subministrat a les larves en determinarà la casta.

Les femelles fèrtils o reines són alades igual que els mascles, però aquestes les perden en el moment que són fecundades. L’única funció dels mascles és la de fertilitzar la reina, de manera que moren quan s’acaben els vols nupcials. Les femelles estèrils o obreres no tenen ales i tenen funcions diverses: tenir cura de les cries, netejar el niu, defensar la colònia i cercar i transportar l’aliment.

Les formigues es comuniquen entre elles per mitjà de feromones, substàncies químiques que perceben gràcies a petits receptors que tenen a les antenes. Els contactes antenars també poden ser útils per demanar aliment, fer-se seguir o donar ordres.

La formiga roja Formica lugubris és una espècie molt territorial. Es tracta d’una formiga carnívora, depredadora i agressiva que ataca animals vius amb les seves mandíbules. Cacen altres insectes o fins i tot s’atreveixen amb animals molt més grans que elles com petits mamífers o rèptils.

És ben coneguda la importància d’aquest grup de formigues forestals en el bon estat i conservació dels boscos boreoalpins de coníferes, ja que, entre altres efectes beneficiosos, augmenten els nutrients i airegen el sòl de sota el monticle, i exerceixen, de manera natural, un control biològic de les plagues del bosc.

 

 

Imatge. Formiga i pulgons

 

 

Sabíeu que?

Les formigues realitzen un procés anomenat trofolàxia, que consisteix en emplenar el seu pap social (cavitat especial de la boca) en el mateix lloc on el troben, i un cop al niu, després d’un ritual que consisteix amb diversos tocs entre les seves antenes, cedeixen l’aliment a la resta d’individus.

 

El zoom…

Algunes espècies de formigues utilitzen altres tècniques per aconseguir aliment, com per exemple la ramaderia. Aquestes formigues han co-evolucionat amb els pulgons, els quals reuneixen en “ramats”, els posen arrecerats de les inclemències atmosfèriques i els protegeixen de possibles depredadors. A canvi les formigues sacsegen els pugons amb les seves antenes i els indueixen a segregar per l’anus una goteta de melassa, tal qual com si els “munyissin”, per tal d’obtenir aquesta deliciosa dosi de sucres!

 

 

Programa de seguiment de caixes niu a Mónnatura Pirineus 2015

Durant la primavera i l’estiu de 2015, s’ha dut a terme el seguiment periòdic i sistemàtic de les caixes niu del centre Món Natura Pirineus.

Les observacions s’han realitzat setmanalment pels estudiants en pràctiques i voluntaris del centre i, en algunes ocasions, part d’aquest seguiment s’ha fet amb la participació dels participants en les estades de natura i els camps de treball.

Aquest tipus de seguiment s’està duent a terme arreu del món, recopilant dades que en un futur són susceptibles a ser d’interès, ja que poden revelar canvis respecte a la fenologia de posta, al tipus d’espècies hostes, etc, degut a múltiples factors, com podria ser el canvi climàtic.

Què és una caixa niu?

Niu en construccó. Autor: Gemma Valero

És un cau artificial que es pot instal·lar per contrarestar la disminució de la presència de forats naturals per a la nidificació d’aus i micromamífers als nostres boscos. Això és degut principalment a dos factors:

• La tala d’arbres vells: Afecta tant els ocells que nidifiquen en forats com aquells que ho fan en forats abandonats o els qui ho fan en arbres morts.
• Les plagues naturals: Han malmès certes poblacions d’arbres, com en el cas dels oms degut a la grafiosi i als pins degut a la processionària.

Durant el seguiment realitzat a Món Natura Pirineus, s’han utilitzat caixes niu ideades per a aus passeriformes. Tot i així, en nombroses situacions aquestes caixes s’han vist ocupades per micromamífers com el liró gris (Glis glis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus).

Per què posem les caixes niu?

Es col·loquen caixes niu per tal de:

• Fer un seguiment de les població d’ocells. D’aquesta manera es pot monitorar l’estat de les poblacions de diverses espècies, es poden detectar i quantificar factors que els afecten negativament i es poden extreure altres dades d’interès científic.
• Dur a terme educació ambiental encarada a les aus i els problemes que pateixen.

Com es col·loquen?

• Penjar les caixes: les caixes niu s’han de penjar en branques gruixudes que aguantin el pes de la caixa. Han d’estar separades del tronc a una distància d’aproximadament 0’5 metres per tal de no colpejar amb l’arbre en cas de ventades i per dificultar l’accés dels depredadors a les caixes.
• Direcció del forat: el forat s’ha orientar cap al sud-est. D’aquesta manera, els primers raigs de sòl del dia l’escalfen en cas de nits fredes, mentre que la quantitat de radiació rebuda al llarg del dia en jornades caloroses també es redueix.
• Situació: els indrets ideals són zones on l’ocell tingui aliment disponible proper, tranquil·litat i una exposició moderada al sòl (ombra – mitja ombra).
• Alçada: Generalment es pengen a dos o tres metres d’alçada.

Un cop col·locades caldrà fer un seguiment de les diferents caixes mitjançant un control periòdic, per tal de deduir-ne l’èxit de l’ocupació.

Durant l’època de cria de les aus, però, cal tenir especial cura a l’hora de dur a terme el seguiment. És convenient no mirar l’interior de la caixa durant l’època de cria, ja que podríem provocar l’abandonament de la caixa niu per part dels adults. És més adequat observar la caixa des de lluny, amb l’ajuda de prismàtics.

A principis de la primavera (* ⁽¹⁾) (finals de març – principis d’abril), comencen a construir el niu dins la caixa. Això es veu quan observem tant el mascle com la femella transportant material cap al niu amb el bec.

Cap a mitjans d’abril, la femella ja ha posat els ous i comença a covar. En aquests moments, l’activitat baixa molt i només observem a un individu, normalment el mascle, portant menjar al niu per alimentar a la seva parella, que està covant.

⁽¹⁾ Val a dir que un dels factors que varia la fenologia de la posta és l’alçada on es situïn les caixes niu. El centre de les Planes de Son està situat a 1540 m, com a conseqüència el procés d’ocupació de les caixes per part dels pàrids comença a mitjans d’abril, segons la climatologia de l’any, i per tant tot es retarda una mica.

 

liró gris (Glis glis) Autor: Gemma Valero

A finals d’abril – maig, neixen els pollets. En aquests moments, l’activitat dels dos pares torna a ser elevada i aporten menjar al niu. Sovint es poden sentir als pollets demanant menjar. Quan els pollets estan ja crescuts, els podem observar fora de la caixa sent alimentats pels pares durant uns dies.

 

A finals de maig – principis de juny, moltes parelles fan una segona posta. Normalment aquesta no es duu a terme a la mateixa caixa niu que la primera.

Degut a aquests trets fenològics, les deteccions d’aus passeriformes dins caixes nius comencen al març i augmenten progressivament fins assolir densitats màximes al llarg de la primavera. Durant aquesta època, se solen detectar alguns episodis de predació d’ous o polls de passeriformes per part de micromamífers.

Les deteccions de micromamífers augmenten a partir del juny i assoleixen els seus màxims al llarg de l’estiu. Un comportament usual d’aquestes espècies és l’ocupació de nius abandonats de passeriformes.

Neteja de la caixa niu

La neteja de les caixes niu és imprescindible, ja que els nius construït pels seus ocupants poden omplir-se ràpidament de paràsits o poden patir una degradació o putrefacció dels seus materials. Això faria les caixes niu inservibles per als ocells els anys següents.

• La neteja s’ha de realitzar entre els mesos de setembre a novembre.
• Durant la neteja es pot obtenir informació sobre les diferències en la construcció del niu entre les diferents espècies, sobre els materials utilitzats, sobre la mortalitat de les cries, la presència d’ous abandonats, etc.

 

ESPÈCIES SUSCEPTIBLES A OCUPAR LES CAIXES NIU DE MÓNNATURA PIRINEUS

AUS

 

Mallerenga carbonera (Parus major) 

Castellà: carbonero común / Francès: mésange charbonnière / Anglès: great tit

Família: Paridae

Niu de mallerenga carbonera (Parus Major)

Longitud: 14 cm

Descripció: Té el cap de color negre i amb les galtes blanques. El ventre és de color groc i dividit per una franja negra, més marcada en els mascles. L’esquena és de color verdós i les ales grisoses. Els joves són d’un color més apagat.

Hàbitat: El podem trobar en boscos mixtes, de coníferes, boscos de ribera, fruiters i parcs i jardins amb arbres. Nidifica en forats d’arbres o en parets.

Alimentació: Durant la primavera i l’estiu menja insectes, especialment erugues i aranyes. A la tardor i l’hivern s’alimenta de llavors de diferents arbres.

Reproducció: Per atreure a les femelles i defensar el territori, a principis de primavera els mascles canten situats a la part superior dels arbres.

El niu d’aquesta espècie és una tassa de molsa recoberta de plomes i materials tous, que construeix la femella. Els ous són blancs amb taques vermelles, i d’aproximadament 18 mm. Cada posta pot ser d’entre 4 i 12 ous, depenent de la disponibilitat d’aliment, de l’edat de la femella i de les dimensions del niu. Pot tenir una segona posta. La femella és qui s’encarrega de la incubació, que dura entre 13 i 16 dies. Els pollets es queden al niu per un període de 16 a 20 dies.

 Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Castellà: herrerillo capuchino / Francès: mésange huppée / Anglès: crested tit

Família: Paridae

Longitud: 11 cm

Descripció: És difícil de confondre amb els altres pàrids, ja que té una cresta que s’aixeca quan defensa el seu territori. Parts superiors marró pàl·lid i parts inferiors de color beix clar. Collar, pitet i màscara de color negre.

Hàbitat: Habita en boscos de coníferes, encara que també se’l pot observar en boscos mixtes.

Alimentació: S’alimenta d’insectes i aranyes excepte a l’hivern, que s’alimenta bàsicament de pinyons.

Reproducció: Nidifica als forats dels arbres.

La femella construeix un niu en forma de tassa amb molsa i recobert per l’interior de pèls i plomes. Els ous són de color blanc amb taques vermelles, i d’aproximadament 16 mm. Cada posta pot ser de 3 a 7 ous, i no duu a terme segones postes. La incubació la porta a terme la femella i dura de 14 a 17 dies. Els pollets es queden al niu entre 19 i 21 dies.

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Castellà: Herrerillo común Francès: mésange bleue Anglès: blue tit

Família: Paridae

Longitud: 11 cm

Descripció: Té el cap blanc, amb una corona de color blau. Collar i petita franja ocular negres. L’esquena verd oliva, ales amb tonalitats blaves i les parts inferiors grogues amb una ratlla fosca al ventre.

Hàbitat: Se’l pot observar en qualsevol tipus de bosc, ja sigui de coníferes, mixt o de ribera i fins i tot en jardins a les ciutats.

Alimentació: S’alimenta d’insectes i aranyes. A l’hivern s’alimenta de llavors.

Reproducció: Nidifica en forats d’arbres. El niu és una tassa de molsa recoberta interiorment de pèls i plomes, construït per la femella. Els ous són de color blanc amb taques vermelles i d’aproximadament 16 mm. Cada posta és de 6 a 12 ous i no fa segones postes. La incubació la porta a terme la femella i dura de 14 a 16 dies. Els pollets es queden al niu entre 16 i 22 dies.

 Mallerenga petita (Parus ater)

Castellà: carbonero garrapinos / Francès: mésange noire / Anglès: coal tit

Família: Paridae

Longitud: 11 cm

Descripció: Té el cap de color negre, amb el clatell i les galtes blanques. Presenta un pitet negre. Les parts inferiors són de color beix i les superiors grisoses amb taques alars blanques. Bec fi i cua curta.

Hàbitat: Boscos de coníferes. Menys abundants en boscos mixtes.

Alimentació:A l’estiu s’alimenta d’insectes i a l’hivern de llavors de coníferes.

Reproducció: Fa el niu en els forats dels arbres. La femella construeix el niu que té forma de tassa feta amb molsa i recoberta de plomes i pèls. Els ous són blancs amb taques vermelles i d’aproximadament 15 mm. El nombre d’ous per posta és de 6 a 12 ous, i una o dues postes l’any. La femella incuba per un període de 14 a 16 dies. Els pollets es queden al niu entre 18 i 20 dies.

Raspinell pirinenc i raspinell comú (Certhia familiaris i Cethia brachydactyla )

Castellà: agateador norteño, agateador común / Francès: grimpereau des bois, grimpereau des jardins / Anglès: common treecreeper, short-toed treecreeper

Familia: Certhiidae

Longitud: 12,5 cm

Descripció: És un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals. Té el mantell de color bru, amb un ratllat fosc i clar; la part inferior és blanquinosa i té un bec fi i corbat, que li serveix per extreure insectes i aràcnids dels intersticis de les escorces dels arbres.

Hàbitat: És sedentari i es troba per tot Catalunya, menys a les zones desforestades. Abunda molt més que el raspinell pirinenc, justament al revés d’allò que passa a la resta d’Europa. A Catalunya, el pirinenc es localitza als Pirineus, on, en certes àrees, també es troba el comú, fet que encara dificulta més la seva identificació. El pirinenc prefereix boscos de caducifolis i avetoses humides, mentre que l’altre, més adaptable i no tant exigent quant al tipus d’arbres, ocupa pinedes, alzinars i, en general, arbredes menys humides.

Alimentació: Cerca insectes enfilant-se en espiral pels troncs dels arbres i recolzant-se amb la cua.

Reproducció: Necessiten arbres vells perquè fan el niu en les cavitats que en deixa l’escorça. Les omplen d’herbes seques i folren el conjunt amb plomes, llana i bocins d’escorça. A l’abril – maig la femella pon 4 o 5 ous que han de ser covats durant 15 dies, més o menys els mateixos que transcorren abans que els petits no deixin el cau. Els novells són alimentats per tots dos pares, els quals tenen el curiós costum de recórrer els arbres fent unes espirals ascendents.

MICROMAMÍFERS

Rata cellarda (Eliomys quercinus)

Castellà: lirón careto/ Francès: lerot / Anglès: garden dormouse

Família: Gliridae.

Longitud: 23 cm

Descripció: És un rosegador d’orelles grans, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins formar un pinzell. El tret més distintiu de la rata cellarda és una màscara facial molt conspícua formada per dues línies de color negre que surten del musell, envolten els ulls i acaben a la base de les orelles.

La coloració general del dors és grisa amb un toc de vermell o de marró, més intens en els animals més vells. El ventre és blanc, amb una taca negra a la base de cada pota. Els pèls que recobreixen la part superior de la cua són de color marró vermellós a la base i negres a l’extrem, mentre que els de la part de sota són sempre blancs.

Hàbitat: Terrenys arbrats (rouredes, fagedes, avellanedes i alzinars) i tota mena d’ambients on abunden les pedres i els grans blocs.

També pot habitar zones ruderals i jardins, i a l’hivern pot amagar-se en habitacles humans com graners, pallisses o bordes. En canvi, defuig els terrenys recoberts d’herba.

 

Liró gris (Glis glis)

Castellà: lirón gris / Francès: loir gris / Anglès: edible dormouse

Família: Gliridae

Longitud: 24 – 37 cm

Descripció: és un dels micromamífers europeus més grans. Presenta unes grans orelles d’al voltant de 3 cm de llargària i uns ulls grossos i protuberants. El pelatge és de color gris platejat al dors i la cua, i blanc a la part inferior. La cua del liró gris és gairebé tan gran com el propi cos, tota ella poblada per una quantitat abundant de pèl.

Hàbitat: és una espècie arborícola que s’estableix bàsicament en boscs caducifolis planifolis, jardins, horts i extensions de fruiters. En els boscs caducifolis, depèn especialment del fruit de l’avellaner, el castanyer, el faig i el roure. Sovint utilitza les zones pedregoses dels boscs com a refugi.

Niu de lirons. Autor: Lidia Freixas

Liró gris (Glis glis). Autor: Gemma Valero

RESULTATS

Taula resum amb els resultats obtinguts

Taula 1. Resum dels resultats obtinguts en el seguiment de caixes niu a Món Natura Pirineus entre els dies 30 d’abril i 25 de juliol. El significat dels valors entre parèntesi de les diferents columnes està especificat just sota la taula. Els valors entre parèntesi de la columna “Nº POLLS” indiquen la situació dels polls l’última vegada que es van poder observar.

Material niu: poca cosa (-), molsa (1), fanals (2), plomes (3), pèls (4), cagades (5), niu fet (0), llana (6), branques (7), fulles (8)

Ous: Freds (f), calents (c), adult covant (v)                                                     

Polls: Nascuts (1), canons (2), surten plomes (3), a punt de marxar (4), escapats(5)

DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

Els resultats d’aquest any destaquen per la manca de deteccions d’exemplars de rata cellarda (Elyomis quercinus). Aquesta espècie s’havia detectat en tots els seguiments de caixes niu realitzats al centre entre 2004 i 2012, assolint un màxim d’ocupació de caixes niu del 38% l’any 2008. A partir de 2013, però, no se n’ha pogut detectar cap més exemplar. Malgrat això, en altres seguiments duts a terme aquest mateix any prop de la zona d’estudi s’han detectat densitats importants de rata cellarda. Aquest fet és degut a que enguany s’han canviat de posició les caixes niu dificultant l’ocupació per part de E. Quercinus.

Imatge 1. Percentatge d’ocupació de caixes niu, tenint en compte la quantitat de caixes ocupades per aus passeriformes, micromamífers (en aquest cas només s’ha detectat el liró gris) i la quantitat de caixes desocupades.

Aquest any, també s’ha observat un important percentatge d’ocupació per part de liró gris (Glis glis) (Imatge 1), si es compara amb els resultats d’altres anys. Una gran densitat de lirons grisos podria estar relacionada amb temperatures suaus durant l’hivern i primavera anteriors. De fet, l’hivern de 2014 i la primavera de 2015 han estat entre 1 i 3 ºC més càlids que la mitjana climàtica a la zona d’estudi (font: meteo.cat). Els hiverns suaus provoquen importants disminucions de la mortalitat de lirons grisos durant aquest període de l’any, mentre que les primaveres càlides provoquen que aquesta espècie avanci entre 1 i 4 setmanes la seva sortida d’hivernació, coincidint plenament amb la posta de moltes aus passeriformes. Això implica que el liró gris disposi d’una major quantitat d’aliment durant la sortida d’hivernació, de manera que el seu èxit reproductiu augmenta de manera significativa. Degut a tot això, diversos estudis plantegen que el liró gris es veurà molt afavorit pel canvi climàtic, de manera que es podria observar un augment progressiu de les poblacions d’aquesta espècie.

Liró gris (Glis glis). Autor: Gemma Valero

Aquest seguiment ha estat realitzat amb la col·laboració de voluntaris i estudiants en pràctiques.