Els boscos representen un terç de la superfície del nostre planeta i desenvolupen un paper clau per a la vida.
A part de la biodiversitat que allotgen, un 80% de la biodiversitat total (incloent espècies animals i vegetals), els boscos proporcionen la possibilitat d’adaptar-nos al canvi climàtic gràcies al seu paper regulador de la concentració d’oxigen, diòxid de carboni i humitat atmosfèrica. També disminueixen l’erosió del sòl, eviten grans avingudes i proveeixen a les conques hidrogràfiques del 75% de l’aigua dolça mundial. Sense perdre de vista que els boscos suposen una gran font de recursos que l’home ha aprofitat des de temps remots: llenya, carbó, bolets, aliments, etc.
Catalunya presenta una gran varietat de boscos tant pel que fa a la seva diversitat d’espècies com per la seva complexitat. Tot i el reduït espai que representa Catalunya hi podem trobar tot un conjunt de comunitats forestals difícilment comparable a molts altres llocs del nostre continent. Des de les pinedes de pi negre i les avetoses del Pirineu fins als alzinars, les garrigues i les pinedes de pi blanc de vora mar, aquesta gran diversitat és conseqüència d’una multitud de factors: bioclimàtics i edàfics, però també antròpics.
Bosc del Gerdar (Font: http://pponavarro.blogspot.com.es)
Pràcticament el 40% del país està cobert per bosc, essent aquest l’ecosistema predominant en una gran part del territori català i també ho seria en més d’un 80% del país si s’abandonés el paisatge a la seva evolució natural.
Tot i així, cal recordar que una plantació d’arbres no fa un bosc. Què volem dir amb això? Segons diversos estudis només un 2,3% de tota la superfície forestal arbrada de Catalunya estaria ocupada per boscos madurs. El que abunda al nostre país són boscos joves, i en la majoria de casos els boscos madurs són molt petits que s’han conservat per trobar-se en llocs força inaccessibles.
La manca de boscos madurs no és un problema exclusiu del nostre país. A escala mundial la destrucció s’ha produït, i se segueix produint, a un ritme frenètic.
Un dels millors indicadors per valorar la qualitat ambiental dels ecosistemes forestals són les aus. Els últims censos de seguiment d’avifauna a Espanya assenyalen que les espècies forestals presenten en general una tendència positiva, però són les espècies generalistes les que més prosperen, mentre que aquelles que depenen de boscos madurs, com el gall fer, presenten un estat de conservació desfavorable.
Mascle gall fer
La inexistència de boscos vells i l’escassetat de boscos madurs en la regió mediterrània va motivar que fa uns anys s’iniciés un projecte de recerca sobre els boscos madurs i l’elaboració d’un inventari de boscos singulars de Catalunya.
Femella gall fer
Recentment el Departament d’Agricultura ha previst crear una xarxa de reserves per a boscos que es deixaran únicament i exclusivament a la seva pròpia evolució natural.
Tot i així, és responsabilitat de tots el posar en valor aquests petits espais naturals, més enllà dels valors purament econòmic o ecològic, ja que són part del nostre patrimoni i els hem d’intentar preservar.
MónNatura Pirineus 