El cel nocturn de Juliol

Ens endinsem de ple a l’estiu que, amb les nits més llargues i amb bona temperatura, és una època ideal per a gaudir del cel de nit.

 

Constel·lacions

Aquest mes es deixaran veure per l’Est les constel·lacions d’Andròmeda, Pegàs i Perseu, i altres constel·lacions com la Lira, el Cigne, L’Àliga, La Corona Boreal i Hèrcules entre altres, s’ubicaran a la part central del nostre cel. Per la línia de la el·líptica viatjaran les constel·lacions d’Aquari, Capricorn, Sagitari, Escorpí, Balança i Verge.

 

Simulació del Cel del 15 de Juliol a les 23:30h

 

Meteors

• Delta aquàrids:
  •  Dies d’activitat: 12 juliol al 19 agost.
  • Màxima proximitat: 30 juliol.
  • Constel·lació: Aquarius.
  • Meteors per hora (aprox.): 20

 

• Persèids:
  • Dies d’activitat: 17 juliol al 24 agost.
  • Màxima proximitat: 12 agost.
  • Constel·lació: Perseus.
  • Meteors per hora (aprox.): 90

 

 El Sol*

•  Dia 5: SORTIDA a les 6h 22m; POSTA a les 21h 28m. Hores de Sol 15:06.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 28m; POSTA a les 21h 25m. Hores de Sol 14:56.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 37m; POSTA a les 21h 18m. Hores de Sol 14:41.

La Lluna*

• LLUNA PLENA el dia 2 a les 04h 20m.
• QUART MINVANT el dia 8 a les 22h 24m.
• LLUNA NOVA el dia 16 a les 3h 24m.
• QUART CREIXENT el dia 31 a les 12h 43m.

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2015-07-05	20:55	367,094 km
Apogeo	2015-07-21	13:03	404,836 km

 

Planetes observables*

•  MERCURI, visible a la matinada fins a final de mes.
• VENUS, aquest mes no serà visible.
• MART, visible a la matinada a final de mes .
• JÚPITER, aquest mes no serà visible.
• SATURN, a les primeres hores de la nit , a la constel·lació de la Balança.
• URÀ,  aquest mes no serà visible.
• NEPTÚ, no observable per la seva proximitat al Sol.

 

*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric.

 

OBJECTES VISIBLES JULIOL

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.

 

Sabies que?

Estan construint el telescopi més gran del món a Xile!
El 2024 estarà llest el telescopi gegant a l’Observatori Les Campanas, ubicat en la Regió d’Atacama (Xile).

La seva cúpula farà 22 pisos amb set miralls que abastarà un diàmetre de 25,4 m i pesarà 17 tones, a part captarà sis vegades més llum amb la fi de poder produir imatges fins a 10 vegades més nítides que les del telescopi espacial Hubble.

 

Futur telescopi més gran del món a Xille. Imatge: gizmodo.com

 

 

Fins el mes que ve i molts bons cels !

Cuidem els nostres boscos

Els boscos representen un terç de la superfície del nostre planeta i desenvolupen un paper clau per a la vida.

A part de la biodiversitat que allotgen, un 80% de la biodiversitat total (incloent espècies animals i vegetals), els boscos proporcionen la possibilitat d’adaptar-nos al canvi climàtic gràcies al seu paper regulador de la concentració d’oxigen, diòxid de carboni i humitat atmosfèrica. També disminueixen l’erosió del sòl, eviten grans avingudes i proveeixen a les conques hidrogràfiques del 75% de l’aigua dolça mundial. Sense perdre de vista que els boscos suposen una gran font de recursos que l’home ha aprofitat des de temps remots: llenya, carbó, bolets, aliments, etc.

Catalunya presenta una gran varietat de boscos tant pel que fa a la seva diversitat d’espècies com per la seva complexitat. Tot i el reduït espai que representa Catalunya hi podem trobar tot un conjunt de comunitats forestals difícilment comparable a molts altres llocs del nostre continent. Des de les pinedes de pi negre i les avetoses del Pirineu fins als alzinars, les garrigues i les pinedes de pi blanc de vora mar, aquesta gran diversitat és conseqüència d’una multitud de factors: bioclimàtics i edàfics, però també antròpics.

Bosc del Gerdar (Font: http://pponavarro.blogspot.com.es)

Pràcticament el 40% del país està cobert per bosc, essent aquest l’ecosistema predominant en una gran part del territori català i també ho seria en més d’un 80% del país si s’abandonés el paisatge a la seva evolució natural.

Tot i així, cal recordar que una plantació d’arbres no fa un bosc. Què volem dir amb això? Segons diversos estudis només un 2,3% de tota la superfície forestal arbrada de Catalunya estaria ocupada per boscos madurs. El que abunda al nostre país són boscos joves, i en la majoria de casos els boscos madurs són molt petits que s’han conservat per trobar-se en llocs força inaccessibles.

La manca de boscos madurs no és un problema exclusiu del nostre país. A escala mundial la destrucció s’ha produït, i se segueix produint, a un ritme frenètic.

Un dels millors indicadors per valorar la qualitat ambiental dels ecosistemes forestals són les aus. Els últims censos de seguiment d’avifauna a Espanya assenyalen que les espècies forestals presenten en general una tendència positiva, però són les espècies generalistes les que més prosperen, mentre que aquelles que depenen de boscos madurs, com el gall fer, presenten un estat de conservació desfavorable.

Mascle gall fer

La inexistència de boscos vells i l’escassetat de boscos madurs en la regió mediterrània va motivar que fa uns anys s’iniciés un projecte de recerca sobre els boscos madurs i l’elaboració d’un inventari de boscos singulars de Catalunya.

Femella gall fer

Recentment el Departament d’Agricultura ha previst crear una xarxa de reserves per a boscos que es deixaran únicament i exclusivament a la seva pròpia evolució natural.

Tot i així, és responsabilitat de tots el posar en valor aquests petits espais naturals, més enllà dels valors purament econòmic o ecològic, ja que són part del nostre patrimoni i els hem d’intentar preservar.

Venus

Article publicat a la revista “La Borrufa”

És el segon planeta del sistema solar en ordre de distància des del  sol i el tercer en tamany de menor a major.

Es classifica com a planeta terrestre i també se l’anomena el “planeta germà” a la terra, ja que són similars en la seva composició, densitat i massa, però totalment diferents en qüestions tèrmiques i atmosfèriques. Els dos planetes es van formar a la mateixa època i a partir de la mateixa nebulosa.

La seva pressió atmosfèrica és 92 vegades més gran que la terrestre a nivell del mar.

Venus té un curiós efecte hivernacle que provoca unes temperatures que arriben fins a 462º C. Té l’atmosfera més calenta del sistema solar, ja que, quan la llum solar passa a través d’ella, aquesta escalfa la superfície; la majoria d’aquesta escalfor no es pot escapar de tornada a l’espai, perquè es bloqueja per l’espessor  de l’atmosfera, formada per una capa de núvols d’hidrogen i anhídrid carbònic. Això fa que sigui el planeta més calent del Sistema Solar.

Els vents es desplacen sobre la superfície del planeta a més de 720 Km/h; molt més ràpid que qualsevol tornado a la terra.

El 85% de la superfície de Venus està coberta per roca volcànica arribant-se a registrar més 1.600 volcans. Té unes amplíssimes esplanades que són travessades per grans rius de lava.

Una altra gran diferència amb la terra, és que a Venus no hi ha oceans, la seva superfície és relativament jove entre 300 i 500 milions d’anys.

Venus està escorpit de nombrosos cràters ocasionats per impactes de meteorits a tota la seva superfície. La curiositat es produeix quan els meteorits grans es fracturen just abans de l’impacte, donant lloc a agrupacions de cràters.

El seu moviment és d’extragir, és a dir, gira en sentit  contrari a les agulles del rellotge, al contrari que tots els altres planetes. La seva rotació és insòlita ja que és molt lenta, un dia de Venus són 243 dies terrestres. D’altra banda, l’any a Venus dura poc més de 224 dies terrestres.

 

Sabíeu que?

Venus és visible unes quantes hores abans de la sortida del sol o després de la seva posta.

A l’estar situat més a prop del sol que de la terra, sempre es pot trovar aproximadament en la mateixa direcció que aquest.

Quan és visible al cel nocturn, Venus és l’objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.

 

El zoom…

Antigament a l’època dels grecs, Venus rebia diferents noms, alguns d’ells son: Phosphorus com estrella del matí i Hesperus per estrella de la tarda. Posteriorment els romans el van anomenar Venus en honor a la deessa de l’amor.