El cel nocturn de juny

 

Iniciem una nova estació i entrem a l’estiu.

El 21 de juny a les 16 h 38 m tindrem el solstici d’estiu, la nit més llarga i màgica de l’any, una nit esplèndida per poder gaudir del cel nocturn.

 

Constel·lacions

En aquestes nits podrem observar el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (de la constel·lació de la Lira), Deneb (constel·lació del Cigne), i Altair (constel·lacions de l’ Aliga). Altres constel·lacions com la Corona Boreal, Hèrcules i Bover tindran una posició de privilegi i les podrem observar ubicades a la part central del cel celest.

 

 

 

 

Simulació del cel del 15 de juny a les 23:30h

 

 

Meteors

Ariètides:

Dies d’activitat: 22 maig al 2 juliol.

Màxima proximitat: 7 juny.

Constel·lació: Àries.

Meteors per hora (aprox): 54

 

El Sol*

Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m.

• Dia 15: SORTIDA a les 6h 17m; POSTA a les 21h 25m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 20m; POSTA a les 21h 29m.

 

La Lluna*

• LLUNA PLENA el dia 2 a les 18h 19m.
  · QUART MINVANT el dia 9 a les 17h 42m.
  · LLUNA NOVA el dia 16 a les 16h 05m.
  · QUART CREIXENT el dia 24 a les 13h 02m.

 

Planetes observables*

• MERCURI, aquest mes no serà visible.
• VENUS, visible al capvespre i primeres hores de la nit per l’Oest.
• MART, aquest mes no serà visible.
• JÚPITER, visible a les primeres hores de la nit. Poc a poc ens anirà desapareixent a la constel·lació del Cranc.
• SATURN, visible a les primeres hores de la nit fins l’entrada de la matinada, a la constel·lació de la Balança.
• URÀ,  aquest mes no serà visible.
• NEPTÚ, no observable per la seva proximitat al Sol.

*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric.

 

Objectes visibles

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Què en sabem de la nostra Galàxia?

La Via Làctia és tan antiga com el mateix univers. Es crea posteriorment al Big Bang, uns 2.000 milions anys després. És una galàxia espiral, té uns 13.000 milions d’anys i està en constant moviment a l’espai.

La Terra, com tot el sistema solar, gira al voltant del Sol, el Sol al voltant de la Via Làctia i al mateix temps està dins el grup local de galàxies que es mouen gràcies a les microones de radiació que van quedar a l ‘univers com a resultat de Big Bang. Però la Terra és tan insignificant que no notem aquest moviment!

Si anéssim de punta a punta de la nostra galàxia tardaríem 100.000 anys amb un coet a 300.000 Km/s.

No se sap del cert el nombre d’estrelles que l’envaeixen, però el que sí és segur és que almenys hi ha 200.000 milions d’estrelles ja confirmades. Aquest número però no és fixe ja que contínuament neixen i moren estrelles.

Al seu nucli hi ha un immens forat negre que es coneix com Sagitari A i la seva grandària la podem comparar com a 40.000 sols!

Es calcula que hi ha aproximadament entre 11.000 i 40.000 milions de planetes similars a la nostra Terra, sense tenir en compte els altres tipus de planetes.

Dins la nostra galàxia també trobem galàxies nanes, és a dir, mini galàxies. Les més famoses són l’el·líptica de Sagitari o la de Canis Major.

 

universcatala.blogspot.com

 

 

Fins el mes que ve i molts bons cels!

 

Els aplecs a les Valls d’Àneu

Ara que ja gaudim de bon temps, com cada any, i vés a saber des de quan, comencen els aplecs de les Valls d’Àneu.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix aplec com: “Trobada festiva en ocasió d’alguna romeria a una ermita o en ocasió de celebracions de caràcter popular i folklòric”

Font: http://www.aneu.cat
(Consell Cultural de les Valls d’Àneu)

Us parlarem dels que ens toquen de més a prop, dels que tenim la sort de viure encara avui en dia, probablement amb una motivació en el sentit religiós diferent a temps passats. Els més devots però, continuen celebrant l’ofici i cantant els goigs pertinents i afegint-se després a la resta. El que no ha canviat és que hi continua tenint cabuda el retrobament, la germanor, un bon àpat, el bon temps, la música i vivències que el dia a dia a vegades fa que no tinguem temps per fer. Són sens dubte, una tradició cultural de les Valls d’Àneu on es cultiven i es refermen les ralacions humanes dels seus habitants.

Els aplecs que es celebren a les valls aneuenques, gairebé tots, solen estar relacionats al voltant d’un santuari on s’homenatja el Sant titular. Actualment, en la majoria, s’hi arriba en cotxe i en d’altres l’accés només és a peu, però cal transportar-nos uns quants anys enrere, on el sentit religiós era més sentit potser que el d’avui en dia, i on les vies i els mitjans de transport no eren els actuals .

Alguns dels aplecs, com en d’altres tradicions, s’han mantinguts al llarg del temps; d’altres s’han recuperat i uns quants s’han perdut pel camí.

Per ordre del calendari tindríem:

– 1 de maig: aplec de Sta. Maria d’Àneu, patrona de les valls. Antigament cada parròquia tenia el seu dia per anar a visitar la patrona, i hi anaven amb el capellà i la bandera parroquial. Posteriorment dinaven i se’n tornaven cap a casa.

Font: http://www.aneu.cat
(Consell Cultural de les Valls d’Àneu)

Actualment hi acudeixen al mateix dia tots els veïns de la vall. Per una banda els feligresos surten d’Esterri amb romeria fins a l’església de Sta. Maria, on es celebra una missa. Al sortir es fan els diferents rogles de tertúlies mentre va arribant la resta de gent que comencen a buscar lloc als prats del volant del santuari per entaular-se i dinar amb les diferents colles.

EL jovent allarga per darrere i pel davant aquest aplec, ja que es solen trobar als prats de Sta. Maria la nit abans i posterior.

– últim cap de setmana de maig: aplec de Sant Maurici (Espot). Aquest aplec varia de dates en funció de la neu que hi hagi. La gent del poble d’Espot puja amb cotxes fins a l’ermita, fan la missa cantant els goigs i fan un dinar de germanor pels voltants que organitza l’ajuntament.

En canvi el 22 de setembre, dia de St. Maurici, tornen a fer un aplec i una missa on beneeixen vi i coca i els fadrins la reparteixen entre assistents però no es fa cap dinar de germanor perquè al coincidir amb la festa major la gent baixa a dinar a les seves cases.

 – 29 de juny: aplec de Sant Pere del Burgal (Escaló). Aquest aplec es va perdre i des de fa uns anys s’ha tornat a recuperar. La gent d’Escaló puja en romeria fins al monestir on es celebra una missa beneint vi i coca i tornen a baixar sense fer cap dinar comunitari.

– dissabte de Pasqua granada: aplec de Sant Beado. Segons la llegenda, aquest sant d’origen francès era un pelegrí de Compostel·la que d’anada o de tornada el sorprengué el fred i es va refugiar a prop de Cerbi on es produïren diversos miracles. Per recordar la seva estava a la vall d’Unarre els habitants d’aquesta vall celebren aquest aplec. Antigament li oferien una garba de sègol i actualment es reparteix un tros de pa i vi als assistents.

– diumenge de Pasqua Granada: aplec de Les Ares. Antigament aquest aplec el celebraven els 4 pobles que tenen en comunitat les pastures del port de la Bonaigua i té l’origen en la reunió de tots els pastors de la contrada que hi acudien amb els seus ramats. Alguns d’ells no entraven a missa, restaven al voltant del santuari munyint les ovelles i després repartien la llet als assistents.

Acabat l’ofici es dedicaven unes pregàries als caminants que havien mort aquell hivern en passar el port, es feia una processó voltant pels prats i cantant el goigs de la Mare de Déu, mentre el capellà beneïa les pastures.

Posteriorment els veïns dels quatre pobles (Esterri, Son, València i Sorpe) anaven a  missa i a la sortida es reunien per fer un dinar de camp, però a diferencia d’altres trobades, cada poble tenia el seu indret de reunió.

Els d’Esterri al Gerdar, a coma Navaia, els de Son i els de València a la font de Mata-Moixons i els de Sorpe a l’esplanada del santuari.,

Actualment ja fa uns anys que els de Son i València hi han deixat d’anar, tot i que cada any tenen ganes de tornar a recuperar aquesta tradició, els últims anys que s’hi havia anat ho feien el 2n diumenge de juliol.

I els de Sorpe hi van cada any el diumenge de pasqua granada, i el dinar el fan a prop del Gerdar, al Pla de la Dinada.

– 5 d’agost: aplec de la Mare de Déu de les Neus (Àrreu). Aquest aplec es va perdre durant uns anys però s’ha tornat a recuperar.

– 2n dissabte de setembre: aplec de la Mare de Déu de la Roca (Escart). Es celebra el dissabte següent al 8 de setembre, dia de les mares de Déus trobades. Els veïns d’Escart i alguns d’Escaló pugen per l’estret camí fins el santuari, a l’indret on antigament hi havia hagut el  castell de St. Just. El lloc és tan poc espaiós que en acabar l’ofici la gent se’n torna avall.

D’altres aplecs que s’havien celebrat eren els de St. Joan d’Aurós, St. Roc a Llavorre, Mare de Déu de Bellero a Son, St. Jaume entre Espot, Jou i Estaís, etc.

El cucut, l’ocell paràsit

Article publicat a la revista La Borrufa

El cucut (Cuculus canorus) és un ocell amb un dels cants més coneguts (cu-cuuú, cu-cuuú) que podem començar a escoltar als boscos i zones arbrades d’arreu del territori dels Països Catalans quan entrem a la primavera.

Ocell migrador, passa l’hivern a l’Àfrica i quan comença el bon temps migra i s’estén per bona part d’Euràsia. És un ocell bàsicament insectívor, un dels pocs que es mengen les erugues peludes de la processionària, que també s’alimenta d’aràcnids, cucs, llavors i petits vertebrats. De la mida d’un falcó petit, amb ales punxegudes, cua molt llarga i pit ratllat, els mascles són de color de plom i les femelles poden ser del mateix color o bé marrons.

El sistema de reproducció d’aquesta espècie és molt característic. Indicant l’inici de la primavera el mascle canta el seu reclam nupcial per atreure a la femella, a la que no escoltarem cantar ja que necessita ser molt silenciosa per al seu objectiu final. Un cop aparellats la femella sotmet els nius d’altres espècies a un parasitisme sense escrúpols, cerca nius amb ous i diposita un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un amb l’ajut del bec.

Aquesta acció pot repetir-se fins a 12-13 vegades, deixant 12-13 ous en 12-13 nius visitats. Un cop realitzada la posta la femella se n’oblida dels ous i pot començar a tornar cap a l’Àfrica juntament amb el mascle, ja que els pares adoptius, sense notar variació en el nombre d’ous i gràcies al mimetisme dels incorporats envers els originals, s’encarregaran de la incubació i de la posterior alimentació del pollet.

Després de 12 dies eclosionarà l’ou i sortirà el petit cucut que va per feina de seguida: al cap de poques hores de néixer comença a notar que tot li fa nosa i no para fins que llença daltabaix del niu tots els ous i pollets (fins i tot de vegades en presència dels pares) que l’envolten, fins quedar-se tot sol com a únic habitant d’un niu que de seguida se li farà petit. Aquest comportament és necessari ja que ell sol necessita tant menjar com tots els seus germanastres junts. Els pares adoptius alimenten amb molta cura la cria de cucut i aviat es queden petits per la mida del poll i amb prou feines donen a l’abast per atipar-lo. Pit-roigs, bitxacs, rossinyols…són els ocells parasitats, molt més petits que el petit cucut, que a més te una boca amb un cridaner color interior ataronjat que actua com a reclam visual per als pares adoptius, els quals no poden parar d’alimentar-la, sempre oberta i reclamant menjar.

Després de 4-5 setmanes d’estar ben atesos cap a finals d’agost, els joves deixen el niu i marxen cap a l’Àfrica a passar l’hivern sense que ningú els hi hagi explicat el camí o els faci de guia.

Sabíeu què?

Cada cucut es recorda dels pares adoptius que l’han atipat, i a l’hora de criar busca nius de la mateixa espècie. Els cucuts que no posen l’ou en un niu adequat no tenen descendència i això frena el costum de pondre els ous a la babalà i afavoreix els que trien un hoste ben capacitat (Jaume Sañé. Conèixer els ocells).

El zoom…

El cucut reial, cucut garser o cobatxos (Clamator glandarius) és l’altra espècie de l’avifauna ibèrica que presenta el fenomen biològic de la reproducció parasitària: pon un ou o més ous en el niu de l’hoste i a diferència del cucut, no bandeja cap ou ni pollet del niu, tot i que aquests restaran condemnats a morir de fam donada les necessitats i voracitat dels petits invasors. Més escàs que el cucut, estival d’immigració primerenca habita zones obertes de les planes de Lleida parasita nius de còrvids, principalment garses i cornelles.