Durant molts anys l’hort va ser una peça clau en l’economia de subsistència, conjuntament amb 4 gallines, conills i algun porc, omplien el rebost de tot l’any. De tot plegat, no fa pas tan de temps, generació rere generació es transmetien uns coneixements ancestrals, de com aprofitar les restes orgàniques per fer el compost, com obtenir les llavors dels millors fruits que els garantirien les properes collites, en definitiva, tot un saber fruit de l’experiència i de l’observació de la natura, recollit i transmès al llarg de molts anys.
Lamentablement, els canvis socials produïts a mitjans del segle passat, ens han anat separant de la terra i de mica en mica hem delegat la producció d’aliments a tercers.
Així que si us heu plantejat de produir alguna cosa pròpiament per vosaltres, tenint una mica de temps i sobretot ganes us engresquem a que feu un hort, encara que sigui a la terrassa de casa amb petits bancals.
Per on i com començar?
Us esmentarem 4 nocions bàsiques a tenir en compte alhora de fer un hort.
Condició indispensable que hi toqui mínim 5 o 6 hores de sol al dia, per tant, si és possible orientat a S i amb disponibilitat d’aigua.
Observar el tipus de terra, en principi hi ha dos categories de materials: la matèria mineral i la matèria orgànica. La primera representa el 85-95% del total i està formada per graves, arenes, llims i argiles. La resta és la matèria orgànica que en quantitat és molt inferior, però serà la que determinarà si és una terra fèrtil o no.
Quines 3 coses es pot fer per fertilitzar la terra i alimentar l’humus (entramat molt complex de matèries orgàniques que serveix de rebost on es guarda l’aliment, l’aire i l’aigua per a les plantes i per a tots els éssers vius de sota terra):
- Els fems (madurats) d’animals, el més ric i equilibrat és el d’ovella i cabra i el més pobre, el de vaca.
- Adobs vegetals (consisteix a sembrar determinades plantes que es tallen i s’incorporen a la terra just quan treuen les flors, sobretot algunes lleguminoses que tenen la capacitat de capturar nitrogen atmosfèric).
- Compost, aquest hauria de ser la base de la fertilització de la terra, aquest fa que any rere any augmenti la quantitat d’humus, i que per tant cada cop hi hagi la terra més viva i més fértil.
Com començar a treballar la terra?
- Segar l’herba que hagi crescut.
- Amb l’aixada o motocultor es tritura les restes d’herba i es barreja treballant sempre a poca fondària (15cm) i amb la terra amb una mica de saó, ni massa humida ni massa seca.
- Posar-hi l’adob, tan si és compost o fem que no sigui fresc, i es barreja amb la terra a més fondària (30cm).
Quin tipus de reg es tria?
Els tipus de reg més habituals als horts són per inundació o per degoteig. Cada tipus té avantatges i inconvenients i s’ha de valorar en cada cas quin tipus ens convé més.
Per inundació
- Avantatges: no es necessiten tubs, aixetes o altres materials de reg. Les arrels poden explorar més superfície de terra.
- Inconvenients: es necessita molta aigua. El terreny ha de ser pla. No es pot regular la quantitat d’aigua que es gasta. S’han de saber fer els “cavallons” o crestalls. S’ha d’estar present mentre es rega l’hort.
Amb goteig
- Avantatges: l’aigua circula per tubs que estan perforats a diverses distàncies i per on va sortint gota a gota. Es regula i es dirigeix l’aigua obrint i tancant les aixetes. Es gasta l’aigua justa que es necessiten les plantes. Es pot regar amb terrenys inclinats. Surten menys herbes entre les línies. No cal fer cavallons. Podem programar el reg.
- Inconvenients: cal gastar uns diners en material de reg i saber com es posa. Es necessiten filtres perquè l’aigua sigui neta i no tapi els goters. Cal renovar els tubs cada 4 o 5 anys.
Amb tub exsudant
- Avantatges: igual que el goteig però en aquest l’aigua circula per tubs de tela que s’inflen i en surten petites gotes al llarg de tot el tub (com si sués). Es gasta l’aigua justa que necessiten les plantes. Surten menys herbes entre les línies. No cal fer cavallons. Va molt bé per les sembres perquè rega més uniformement. Es Pot programar el reg.
- Inconvenients: cal gastar uns diners en material de reg i saber com es posa. Es necessitem filtres perquè l’aigua sigui neta i si té molta calç caldrà posar els tubs en cubells d’aigua i vinagre cada any. Són els tubs més cars del mercat. Cal un mínim de pressió perquè funcionin i el terreny ha d’estar molt pla.
Amb aspersors
- Avantatges: d’un tub principal en surten els aspersors. Aquests reparteixen l’aigua fent l’efecte de pluja. Les plantes es reguen molt uniformement. Es crea un microclima que afavoreix molt a les plantes de fulla i a les carxoferes. Es pot programar el reg i els tubs i aspersors tenen una durada força llarga.
- Inconvenients: cal gastar uns diners en material de reg i saber com es posa. Necessitem filtres perquè l’aigua sigui neta. La terra té tendència a compactar se. Hi ha molts cultius de fruit que no els hi va bé (carbassó, tomàquets, melons i síndries, etc.) Cal tenir força pressió d’aigua sinó no funcionen.
Com dissenyem l’hort?
El disseny de l’hort s’ha d’anar d’adaptar a l’espai i a les nostres necessitats. Us esmentem diferents tipus d’hort per q poder escollir millor:
Hort tradicional (amb bancals o solcs)
- Avantatges: molt adaptable pel que fa a la forma i mida, els solcs poden ser de diferents
- llargades, rectes o en corba. Poca inversió, amb una aixada ja es pot posar en marxa. El reg es fa per inundació, per tant només cal una manguera que arribi a l’hort o una sortida d’aigua. Es pot fertilitzar amb fems, compost o granulat ecològic.
- Inconvenients: manteniment força alt, surten moltes herbes. Despesa elevada d’aigua i cal ser-hi present fins regar tot l’hort.La terra tendeix a compactar-se i cal llaurar a cada canvi de cultiu.És complicat fer-hi encoixinats i no podem deixar l’adob en superfície.
Parades en crestall
- Sistema molt pautat, amb poca experiència prèvia pot sortir força bé. És molt productiu, aprofita molt bé l’espai i necessita poc manteniment. El reg es pot programar. Reg exsudant amb un baix consum d’aigua. No cal llaurar la terra.
- Inversió de diners inicial relativament elevada. Es necessita certa experiència per al muntatge i compost de bona qualitat per fer-ne la cobertura. Els cultius plurianuals no poden estar dins les parades (carxofa, maduixa, etc.) Cal renovar cada pocs anys els tubs exsudants.
Bancals elevats
- Avantatges: manteniment baix, surt poca herba i el reg es pot programar. No es compacta la terra, per tant només cal llaurar al principi. Reg amb goteig, gran estalvi d’aigua. Horts molt productius en poc espai.
- Inconvenients: cal tenir palla per fer la cobertura i protegir-lo del vent. Inversió de temps i diners per al sistema de reg, la palla i el compost. La palla pot afavorir la presència de llimacs i cargols.
Taules de cultiu
- Avantatges: ocupen poc espai. Permeten fer un hort on no hi ha terra i es poden situar a molts llocs mentre hi toqui el sol. Es treballa des d’una situació elevada, adaptable per a persones amb cadira de rodes. Manteniment baix i reg per goteig. Es pot programar.
- Inconvenients: l’espai per cultivar és força limitat. Inversió important de diners per comprar les taules, el substrat i el sistema de reg. Les taules metàl·liques s’escalfen molt a l’estiu i cal regar amb molta freqüència.
Elements a tenir en compte
zona del planter, caseta d’eines, zona del compostador, zona de plantes aromàtiques i flors, zona pel galliner.
Eines bàsiques
Aixada, pala, forca, motocultor, fanga, rasclet, cordill, estaques, eixartell o escardador (per treure les males herbes).
Quines llavors i planter?
Els horts d’autoconsum han estat des de sempre reservoris de diversitat agrícola. Han estat espais on any rere any els hortolans i les hortolanes han anat seleccionant llavors adaptant-les a la seva zona i creant tot un seguit de varietats que han estat la base de bona part de l’alimentació de moltes famílies. Actualment s’ha perdut força el costum de fer-se i conservar-se les pròpies llavors, cosa que ha suposat la progressiva extinció de moltes de les varietats tradicionals adaptades a cada territori. Per sort, existeixen a diversos pobles de Catalunya grups organitzats anomenats “bancs de llavors” que es dediquen a buscar, preservar i multiplicar les varietats locals i tradicionals de la seva zona per evitar que s’extingeixin.
Per guardar les llavors s’ha de controlar la temperatura i la humitat, ja que són els dos factors que determinaran la seva vida i el seu poder germinatiu, és a dir, la capacitat que tenen per
germinar la propera temporada. Les llavors s’han de guardar quan ja són ben seques, sempre millor en pots de vidre amb tapa hermètica. Dins de cada pot s’hi posa un tros de guix (de pissarra), que s’haurà assecat al forn de casa a 160ºC durant un dia, perquè faci de regulador de la humitat. S’etiqueten correctament els pots i es guarden en un lloc fosc i, si pot ser, a temperatura constant.
Rotació de cultius
Associacions de cultius
Les associacions són les combinacions que es poden fer en un mateix temps posant diversos tipus de verdures i altres plantes juntes en un mateix espai. El que es pretén amb les associacions és crear el màxim de diversitat dins els horts i aconseguir que les plantes s’ajudin mútuament aprofitant al màxim la terra, l’aigua i l’espai de l’hort. Les combinacions són molt diverses i podem trobar-les en molts llibres d’horta ecològica.
Plagues i malalties
En agricultura ecològica s’aplica el principi de prevenció i no el de curació. La base de l’èxit se sosté en tres pilars:
– El primer és la terra, cal que estigui ben treballada, amb bons continguts de matèria orgànica,
ben equilibrada i protegida de l’erosió.
– El segon pilar és la bona organització de l’hort, seguint les rotacions i associacions recomanades.
– Finalment hi ha l’elecció de les varietats que han de ser locals i adaptades a la nostra zona.
Pugons i altres xucladors: per a fer una prevenció es pot fer una maceració d’all, o en cas d’atac fort, arruixar les plantes al migdia amb sabó potàssic al 5% procurant mullar bé les fulles per sota.
Erugues: per a fer una prevenció es pot fer un repel·lent amb les mateixes erugues podrides o bé plantar sàlvia al voltant de les cols i tomaqueres. Per a controlar un atac en horts petits es pot fer un control manual o comprar un producte a base de “Bacillus thuringensis” a una botiga especialitzada i ruixar les plantes a la tarda.
Caragols i llimacs: coma prevenció es pot posar teules de terrissa o maons on s’hi refugien i de tant en tant, aixecar-los i retirar-los, però per controlar un atac es poden tallar culs de botella o garrafes de plàstic i enterra-les arran de terra entremig de les plantes i omplir-la d’aigua i cervesa a parts iguals. Si l’atac és fort es pot tirar granulat de sulfat de ferro.
Salut i a entrecavar amb l’aixada!
MónNatura Pirineus 