El cel nocturn d’abril

Constel·lacions

Encetem el mes d’abril i el seu cel ens situa les constel·lacions d’hivern a l’oest. Així, les constel·lacions de Bover, Corona boreal, Hèrcules i Verge ens acompanyaran tota la nit. Per la seva part, la de Bessons ens desapareixerà a finals de mes i Júpiter, el gegant de la nit, ens farà de guardià tot el mes.

A mitjans de mes, podrem observar Vega, l’estrella alfa de la constel·lació de Lira.

Simulació del cel del 15 d’abril a les 21:30h

Meteors

• Pi-Púppidas (ppu) del 15 d’abril al 28 d’abril, amb la màxima el dia 24 a les 06.55m.
• Líridas (LYR) del 17 d’abril al 26 d’abril, amb la màxima el dia 23 a les 01:52m.

 

El Sol*

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 32m; POSTA a les 20h18m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 16m; POSTA a les 20h29mm.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 00m; POSTA a les 20h 40m.

 

La Lluna*

• LLUNA PLENA el dia 4 a les 14h 05m.
• QUART MINVANT el dia 12 a les 05h 44m.
• LLUNA NOVA el dia 18 a les 20h 57m.
• QUART CREIXENT el dia 26 a les 1h 55m.

 

Planetes observables*

• MERCURI, aquest mes no serà visible.
• VENUS, visible al capvespre i primeres hores de la nit per l’oest.
• MART, aquest mes no serà visible.
• JÚPITER, el gegant de la nit, visible fins la matinada a la constel·lació del Cranc.
• SATURN, visible a mitja nit, a la constel·lació de Escorpí.
• URÀ, aquest mes no serà visible.
• NEPTÚ, no observable per la seva proximitat al Sol.

(*) Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora; sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric.

Objectes visibles

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.

¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.

³ NGC 3521 es veu millor a finals d’abril.

 

Què en sabem de les Lírides?

Les Lírides és una pluja d’estrelles anual, considerada una de les més espectaculars. La podrem observar del 17 d’abril al 26 d’abril, amb la màxima el dia 23 a les 01:52 m.

Rep el nom de Lírides ja què, el punt on les veiem aparèixer, és proper a la constel·lació de Lyra. El seu nombre de meteors per hora és d’una mitjana de 18, encara que en ocasions s’arriba a un màxim de 200. Per aquesta raó també se l’anomena “impredictible”.

Les Lírides es produeix quan el pas de la Terra, en la seva òrbita al voltant del Sol, passa pel rastre deixat del cometa Thatcher C/1861, descobert el 1861. La seva orbità és de 415 anys.

Els meteors es fan visibles en el primer punt de contacte amb l’atmosfera a 100 Kilòmetres d’altura i solen desaparèixer quan arriben als 50 Km d’alçada. Depenent de la grandària i la massa de l’objecte, podrà acostar-se més o menys al sol abans de desintegrar-se. Els seus meteors  poden arribar a superar els 170.000 Km/h.

Font: http://www.blocs.xtec.cat

Fins el mes que ve i molts bons cels!

 

El cel nocturn de març

Constel·lacions

Aquest mes acomiadarem l’hivern i el dia 20 a les 22:45h donarem la benvinguda a la primavera. Mentestant, per les nits podrem seguir gaudint de les constel·lacions d’hivern com Orió, Taure, Bessons i Auriga i Júpiter ens seguirà acompanyant.

A principis de mes però, ja es podran observar noves constel·lacions com Bover, amb la seva estrella alfa Arturus, la Corona boreal, Hèrcules i Verge, que seran visibles en la seva plenitud a mitjans de mes.

Simulació del cel del 15 de març a les 21.30h

El Sol*

• Dia 5: sortida a les 7h 24m; posta a les 18h 44m
• Dia 15: sortida a les 7h 07m; posta a les 18h 55m
• Dia 25: sortida a les 6h 50m; posta a les 19h 06m 

Recordeu que el dia 20 es produirà un eclipsi total de Sol que nosaltres, des de la península, podrem observar com un eclipsi parcial. No us el perdeu!

 

La Lluna*

• Lluna plena el dia 5 a les 19h 05m
• Quart minvant el dia 13 a les 18h 48m
• Lluna nova el dia 20 a les 10h 36m
• Quart creixent el dia 27 a les 08h 42m

 

Planetes observables*

• Mercuri, visible molt baix a l’albada.
• Venus, visible al capvespre entre les llums del crepuscle.
• Mart, visible al capvespre entre les llums del crepuscle.
• Júpiter, visible tota la nit a la constel·lació del Cranc.
• Satrurn, visible partir de les 2 del matí, a la constel·lació de Scorpius.
• Urà, no observable.
• Neptú, no observable per la seva proximitat al Sol.

*Tots els horaris són en T.A. Cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40 graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric.

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

(*) Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50

(2) M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo

(3) M41 es veu millor a principis de març i M93 a mitjans de mes

 

Què en sabem de?

L’equinocci de primavera o equinocci vernal

L’equinocci, paraula que prové del llatí (aequinocitum) i que significa “igualació de la nit”, és el moment de l’any en què el sol creua l’equador celeste.

Tenim dos equinoccis a l’any, el 20 o 21 de març i el 20 o 21 de setembre. L’equinocci del 20 de març no ens influeix igual a tota la terra:

• Al pol nord, el sol passa d’una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.
• A l’hemisferi nord marca el pas de l’hivern a la primavera. El dia i la nit tenen la mateixa durada i s’anomena equinocci de primavera.
• Al hemisferi sud marca el pas de l’estiu a la tardor. El dia i la nit tenen la mateixa durada i s’anomena equinocci de tardor.
• Al pol sud, el sol passa d’un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.

La Terra il·luminada pel Sol durant un equinocci (Font: Viquipèdia)

Fins el mes que ve i molts bons cels!