Resultats del curs 2013-2014 del taller “Més enllà d’una egagròpila”

Un dels tallers que realitzem amb escoles des de MónNatura Pirineus és el taller “Més enllà d’una egagròpila”, un taller on els alumnes poden descobrir què és una egagròpila, quins animals les fan, per què les fan, i quina informació n’obtenim de la seva dissecció.

Què és una egagròpila?

Les rapinyaires diürnes i nocturnes presenten un règim alimentari basat en insectes i petits vertebrats com els micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes…). Les aus, al no estar dotades de dents, en general ingereixen la presa sencera, i els sucs gàstrics d’aquestes solen digerir les parts toves, però no material com: ossos, dents, pèl, plomes… Aquestes restes no digerides no poden continuar, a causa de la mida, a traves del tram digestiu, i van formant una massa arrodonida dins de l’estómac que finalment acaba per ser regurgitat. És el que coneixem amb el nom d’egagròpila.

Per regla general les egagròpiles de les rapinyaires diürnes són molt més digerides que les de les nocturnes, ja que tenen uns enzims més actius a l’estómac.

Les egagròpiles dels rapinyaires nocturns, són sovint d’un to grisós i sempre contenen els ossos ben conservats, cosa que ens permet obtenir més informació sobre el que ha menjat (micromamífers, ocells, rèptils, amfibis…). Suposa un element important per a l’estudi de les aus que les generen ja que permeten conèixer tant les seves ràtios de caça com l’alimentació que segueixen, així com estimar la composició relativa de les poblacions dels micromamífers que habiten en les seves zones de caça. L’anàlisi d’aquestes es considera una tècnica indirecta per a esbrinar l’estat de les poblacions d’aquests petits mamífers.

Egagròpila d’òliba (Tyto alba)

 

Egagròpila de duc (Bubo bubo)

Les seves mides varien molt en funció de cada espècie, i solen mesurar de pocs centímetres fins a 10 cm en el cas de rapinyaires grans com el duc (Imatge 2).

Altres ocells com els còrvids també fan egagròpiles, que ens aquest cas són generalment el·líptiques o ovals i contenen molta matèria vegetal i quitina d’insectes.

Abellerol (Merops apiaster) regurguitant

On podem localitzar-les?

Per a localitzar les egagròpiles és molt  important conèixer els hàbitats i costums de les diferents espècies. Normalment els rapinyaires nocturns solen dipositar-les als nius o en els reposadors que poden estar ubicats en diversos llocs com: penya-segats, al mig del bosc, dins d’edificis deshabitats com algunes masies, campanars…

Fent un breu resum de les espècies més comunes i els seus costums podem dir que:

• El duc (Bubo bubo) acostuma a criar en llocs bastant inaccessibles com penya-segats, això fa que sigui bastant difícil localitzar i recollir les egagròpiles.
• Els mussol banyut (Asio otus) va lligat essencialment a hàbitats boscans i sol criar a dalt dels arbres, això fa que les egagròpiles es troben als peus dels arbres on nidifica.
• El gamarús (Strix aluco) sol habitar als boscos i, com el mussol banyut, cria a sobre els arbres. Si ens allunyem de l’època de nidificació és força difícil trobar acumulaments d’egagròpiles, ja que utilitza diferents arbres per passar-hi el dia.
• L’òliba (Tyto alba) cria en llocs accessibles (masies, campanars, cases deshabitades, golfes) i al ser sedentària fa que n’acumuli moltes al llarg dels anys.

 

El cas de l’òliba

L’òliba (Tyto alba) és un bon representant a Catalunya de l’ordre de les estrigides, ocells de presa nocturns. La dèbil concentració en ClH i ferments del seus sucs gàstrics només li permet de digerir les parts toves de les seves preses.

D’altra banda, 1’òliba té una àrea de caça determinada i acostuma a descansar sempre en un mateix lloc. Això fa que s’acumulin en aquests flocs, denominats cementiris, grans quantitats d’egagròpiles.

És l’espècie més utilitzada en estudis de micromamífers. És abundant al nostre territori i el seu  règim alimentari inclou pràcticament totes les espècies d’insectívors i rosegadors que hi són presents.

Informació que aporta l’anàlisi d’una egagròpila

Amb material senzill i unes claus dicotòmiques es pot analitzar el contingut d’una egagròpila i estudiar l’alimentació del rapinyaire i indirectament els micromamífers presents a la seva zona de cacera. A MónNatura Pirineus arriben egagròpiles d’òliba (Tyto alba) de zones com la Noguera o el Maresme procedents de col·laboradors particulars, agents rurals o recollides pels propis treballadors. També arriben egagròpiles d’un gamarús (Strix aluco) que freqüenta una borda del municipi de Soriguera al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Les diferents escoles, instituts i famílies que realitzen el taller Més enllà d’una egagròpila col·laboren en l’obtenció de dades importants per a l’estudi d’aquests rapinyaires i de les seves preses a les diferents localitzacions.

Restes òssies trobades dins una egagròpila

 

Crani d’ocell

Metodologia 

Manipulació i procediment

Treballant per parelles o individualment dipositem l’egagròpila en una placa de petri i amb les mans i l’ajut d’una llanceta i unes pinces anem disgregant el seu contingut. Pot ser que calgui tirar una mica d’aigua i netejar amb un pinzell les diferent peces òssies que anem trobant i que dipositarem sobre un paper absorbent per a la seva posterior classificació. Ens interessen sobretot els cranis i mandíbules per al recompte i identificació de les preses ingerides. 

Manipulació

Identitificació i comptatge

Podem trobar restes d’ocells, fins i tot cranis sencers, fàcils de reconèixer, de sauris (sargantanes o llangardaixos), d’amfibis, d’insectes (potes senceres de saltamartins o llagostes…) i restes de micromamífers.

D’aquests últims bàsicament podrem diferenciar entre dos tipus:

• Insectívors. Generalment hi serà representada la família dels sorícids (musaranyes).
• Rosegadors. Dins d’aquest grup diferenciarem entre la família dels múrids (ratolins) i la família dels arvicòlids (talpons).

Per diferenciar uns dels altres hem de seguir la següent clau dicotòmica:

Clau dicotòmica per identificació de micromamífers

Fotografies amb lupa binocular i càmera Motic

Amb l’ajuda de claus dicotòmiques més complertes, amb dibuixos de les peces dentals i utilitzant lupes binoculars per veure els detalls podem arribar a identificar l’espècie de micromamífer que estem analitzant ja que existeixen diferents espècies de musaranyes, de ratolins i de talpons i també poden aparèixer individus d’altres famílies com la rata cellarda (Eliomys quercinus).      

Amb un càmera Motic podem fer fotografies de les troballes més interessants.

Identificació amb lupa binocular

Mostra

La realització d’aquests tallers durant tot l’any ens permet recopilar una bona quantitat de material i de dades.

S’han analitzat 226 egagròpiles d’òliba (Tyto alba) pertanyents a dues localitats diferents. 170 egagròpiles de Balaguer i 56 egagròpiles de Tordera.

Per a cada egagròpila s’han classificat les restes trobades segons: Ratolins, talpons, musaranya, rata cellarda, aus, insectes, sauris i altres.

Exemple de taula de resultats

Resultats

Tant en el cas de les mostres de Tordera com Balaguer, els resultats ens mostren una predominança de preses de micromamífers rosegadors (87.67% en el cas de Balaguer i 63.74% en el cas de Tordera), entre ells destacant els ratolins com a presa majoritària (52.59% a Balaguer i 40.54% a Tordera), seguit dels Talpons i les musaranyes. Un percentatge molt més baix correspon a altres animals que no són micromamífers com: ocells, sauris i insectes.

Abundància de cada tipus de presa (%) present en les egagròpiles analitzades)

Abundància de cada tipus de micromamífers depredats (%) presents en les egagròpiles analitzades

Analitzant el nombre de preses per egagròpila veiem que predominen les egagròpiles entre dues i quatre preses. De mitjana unes 3,18 preses/egagròpila en el cas de Balaguer i 3,30 preses/egagròpila en el cas de Tordera.

Aquestes dades comparatives entre les dues localitats (Balaguer i Tordera) son purament orientatives, ja que la major o menor abundància respectiva vindrà afectada per nombrosos factors, a mes de la selectivitat exercida en la caça per l’òliba.

Abundància de preses per egagròpila (%)

Escoles col·laboradores curs 2013-2014  

• Col·legi Lestonnac (Barcelona)
• Escola AULA (Barcelona)
• Escola Daina – Isard (Olesa de Montserrat)
• Maristes (Girona)
• Escola Voramar (Barcelona)
• Escola Mestral (Sant Feliu de Llobregat)
• Escola Sta. Teresa de Ganduixer (Barcelona)
• Escola IPSI (Barcelona)
• IES Francesc Macià (Cornellà de Llobregat)