Constel·lacions
Iniciem un nou any amb un cel d’hivern que sens dubte remarca com a protagonista al planeta Júpiter, el localitzarem com un punt molt brillant proper a l’Est fregant quasi bé l’estrella Regul de la constel·lació del Lleó. Aquest mes també disposarem d’una interessant i important pluja de meteors, les Quadràntides (QUA) amb un màxim previst pel dia 4 de gener.
Per tant prenen roba d’abric, un bon té calent i a l’espera que la meteorologia ens sigui favorable comencem a gaudir del gran espectacle amb la trilogia d’Orió, el Taure i els Bessons damunt de l’escenari nocturn que presenta el nostre cel.
Meteors*
Quadràntides (QUA) Radiant actiu des del 28 de desembre fins al 12 de gener, amb un màxim molt pronunciat el dia 4 (a 15h 20m, d + 49 °), arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. Meteors moderats o ràpids. El millor moment per observar-los és abans de l’alba, encara que en la nit del màxim cal estar atent tota la nit.
El Sol*
- Dia 05 sortida a les 7h 22m; posta a les 16h 49m
- Dia 15: sortida a les 7h 20m; posta a les 16h 59m
- Dia 25: sortida a les 7h 15m; posta a les 17h 10m
La Lluna*
- Lluna plena el dia 5 a les 4h 53m
- Quart minvant el dia 13 a les 9h 46m
- Lluna Nova el dia 20 a les 13h 14m
- Quart creixent el dia 27 a les 4h 48m
Planetes observables*
- Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
- Venus: No ens serà visible des de MNP, roman massa proper a l’horitzó
- Mart: visible les primeres hores de la nit a la constel·lació de Capricorn, en la que estarà fins al dia 9, entrant en Aquari l’endemà.
- Júpiter: Sortida a la segona part de la nit, amb una magnitud de -2.4 a la constel·lació del Lleó.
- Saturn: visible les últimes hores de la nit a la constel·lació de Lliura, en la que estarà fins al dia 17, entrant a l’Escorpí l’endemà.
- Urà: visible al llarg d ela primera meitat de la nit a la constel·lació de peixos.
- Neptú: observable a les primeres hores de la nit a la constel·lació d’Aquari.
*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric. Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell
Objectes visibles del cel profund
Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.
* * Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
Què en sabem de…?
Les Llunes de Júpiter
Fa 400 anys, Galileu va dirigir el seu telescopi casolà cap a Júpiter i va observar que l’acompanyaven tres puntets. Va continuar mirant i, quatre dies més tard, en va descobrir un altre. No podien ser estrelles, perquè havia observat que giraven a l’entorn del planeta. Eren satèl·lits, i, fins aleshores, no es coneixia cap altre planeta que en tingués (tret del nostre, és clar). Avui en dia encara coneixem aquestes llunes com les llunes de Galileu.
- Ganímedes, el satèl•lit més gran de Júpiter i també del Sistema Solar.
- Calisto, el satèl•lit amb més cràters del Sistema Solar
- Io, un món de roca amb molta activitat.
- Europa, fa una volta cada tres dies i mig
Fins el mes que ve i molts bons cels!