Sorex Minutus (Font: Francesc Rodríguez)
Article publicat a la revista La Borrufa
Ratolins, musaranyes, rates talperes i talps, són noms força coneguts pels pirinencs vinculats a vegades de forma directe amb la seva presència a les cases, horts o camps de conreu.
Aquestes espècies pertanyen als que anomenem micromamifers o mamífers petits, uns éssers vius amb espècies força diferents quant a la seva biologia i ecologia però que comparteixen un tret comú: la seva mida petita. Els trobem distribuïts en dos grans ordres:
1. Els Insectívors: representats amb tres grans famílies: Els Erinacèids o popularment coneguts com eriçons de terra (no presents al Pirineu), els Tàlpids, com la Rata almesquera (Galemys pyrenaicus) i el Talp o Taupa (Talpa europaea) i els Sorícids: Les musaranyes.
2. Els Rosegadors: representats per diferents famílies: Els Glírids on trobem els lirons, els Múrids amb els coneguts ratolins (Apodemus sp) i rates i els Arvicòlids es a dir els talpons i rates talperes.
La distribució dels micromamífers ve determinada per factors ambientals, el que seria la zona amb una pluviometria més elevada i la zona més eixuta, moltes d’aquestes espècies estaran localitzades clarament per aquesta zona d’influència, tot i que també intervindran altres factors com la presència de cursos o masses d’aigua i el factor antròpic es a dir la presència de l’home en el territori.
Sabíeu que?
Microtus arvalis (Font: Francesc Rodríguez)
Les Musaranyes (Sorex sp), representen els micromamífers més petits ?, es caracteritzen per tenir un musell punxegut, la cua relativament llarga i les dents molt esmolades per poder devorar constantment insectes, cada dia necessita ingerir una quantitat equivalent al seu propi pes aproximadament entre uns sis i nou grams. Als Pirineus trobem tres espècies: La musaranya menuda (Sorex minutus), la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus) i la Musaranya tricolor (Sorex coronatus).
El zoom…
Considerats com bioindicadors els micromamífers, són clau per l’alimentació essencial de moltes espècies protegides com el Mussol Pirinenc (Aegolius funereus). Aquest factor ha comportat que al nostre país des de l’any 2008 els micromamífers hagin format part de projectes de seguiment (SEMICE http://www.semice.org) per conèixer la evolució dels sistemes naturals i determinar els canvis que es produeixen en els diferents hàbitats. Actualment a Catalunya es disposen de 66 estacions de les quals 5 es troben ubicades al Pallars Sobirà.
MónNatura Pirineus 