Els estanys d’alta muntanya

Estany de l’Illa Vall de Gerber. Font: Cristina Cereza

Article publicat a la revista La Borrufa.

Els estanys d’alta muntanya constitueixen un dels ecosistemes més fràgils del paisatge pirenenc. Són uns ecosistemes d’elevat interès científic i també socioeconòmic degut a l’elevat potencial turístic que presenten així com servir de fonts per a la producció d’energia hidroelèctrica.

La seva situació a zones remotes i per tant, allunyades de l’activitat antrópica els fan uns ecosistemes molt sensibles tant als canvis ambientals com als produïts per a l’activitat humana.

La seva formació

La formació d’aquests estanys dataria de l’època glaciar del Pleistocè, ara fa uns 10.000 anys. Durant aquest període les grans masses de gel discorrien sobre el terreny, seguint els pendents, però en zones on el pendent disminuïa bruscament, la gran acumulació de neu i gel en aquestes va produir unes depressions anomenades cubetes de sobreexcavació glaciar.

Va ser durant la posterior etapa interglaciar, amb el retrocés de les masses de gel, que aquestes cubetes es transformaren en àrees lacustres receptores de les aigües del desglaç.

Importància científica

Tritó Pirinenc. Font: Albert Montori

Les seves condicions d’aïllament fan que aquests estanys puguin considerar-se un ecosistema únic. La seva situació, en molts casos per sobre dels 1700m d’alçada, dóna lloc a unes condicions ambientals molt extremes i en conseqüència una fauna i flora adaptades molt específiques. En alguns casos són espècies endèmiques d’elevat valor científic, com per exemple el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper).

També cal tenir en compte el paper d’aquests estanys com eines d’estudi per a predir canvis ens el patrons climàtics globals.

Importància socioeconòmica

Si bé el valor científic d’aquests estanys és inqüestionable, el seu valor socioeconòmic també ho ha de ser. Els estanys d’alta muntanya presenten un extraordinari potencial des del punt de vista de conscienciació ambiental, així com recreatiu i d’aprofitaments.

Els usos tradicionals, la producció d’energia i la realització de certes activitats turístiques, han produït un seguit de desequilibris, tant pel que fa a alteracions de la hidrodinàmica, com a la morfologia, la introducció d’espècies al·lòctones, la contaminació per matèria orgànica, etc.

No obstant, durant l’última dècada s’ha produït un interessant fenòmen, la revalorització dels estanys com a entorns naturals per al turisme naturalista de qualitat. Multitud d’excursionistes, fotògrafs i naturalistes aficionats s’acosten cada any per visitar aquests paratges, donant un nou valor a aquests ecosistemes. D’aquí que diverses entitats i administracions hagin dedicat esforços per a reduir aquests impactes mitjançant accions de sensibilització, regulació de certes practiques i promoure’n la seva conservació.

Sabíeu què?

Entre els vertebrats que habiten els estanys d’alta muntanya, els peixos com la truita comuna (Salmo trutta) la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) o el barb roig són espècies que podrien ampliar la seva distribució per l’augment de les temperatures a les zones altes.

Degut a que totes aquestes espècies de peixos han estat introduïdes als estanys pirinencs, un augment en la distribució d’aquests podria perjudicar altres espècies sensibles a la introducció de les truites, com ara els amfibis i els invertebrats associats i el plàncton i bentos.

El zoom….

Al llarg de tot el Pirineu català hi tenim més de 300 estanys d’alta muntanya superiors a les 0.5 ha. La conca amb una quantitat més gran d’estanys és la de la Noguera Pallaresa, seguida per la Garona i la Noguera Ribagorçana.