El cel nocturn d’octubre

Constel·lacions

Entrats  ja a la tardor aquest octubre ens preparà un bon espectacle de meteors. L’Ossa Major començarà a caure cap a l’horitzó nord, per tant des de MNP perdrem una mica de visibilitat. Pegàs i Andròmeda encara romandran visibles al nostre Cel i per tant serà un bon moment per continuar observant la Galàxia M31, recordeu que es tracta d’un objecte observable a ull nu extern  a la Via Làctia.

Aquest octubre, caldrà destacar dues estrelles de gran magnitud; Capella estrella alfa, de la constel·lació del cotxer de magnitud 0.08 i Vega de la constel·lació de Lira amb magnitud de 0.58, ens mostraran la seva lluïssor al llarg de les nostres nits.

Simulació del Cel del 15 d’octubre a les 21:30h

Meteors*

Oriónides (ORI). Radiant actiu des del 2 d’octubre fins el 7 de novembre, amb màxima intensitat el 21 d’octubre (AR 6h 20m, Decl. +16º). ZHR d’uns 23 meteors/hora. El màxim sol ser ample i comprés entre els dies 20 i 25 d’octubre. Meteors ràpids que normalment deixen esteles.

Dracónides (Giacobínides) (GIA). Radiant amb màxim el 9 d’octubre. Alguns anys presenta una activitat molt alta (tormentes en 1933 i 1946) si bé no sol superar una ZHR de 10 meteors/hora. Radiant a AR 17h 28m, Decl. +54º. Meteors lents. La seva activitat és curta (només 5 dies) començant el 6 d’octubre i acabant el 10. Està relacionat amb el cometa 21P/Giacobini-Zinner.

Delta Aurígides (DAU). Visibles des del 18 de setembre fins el 10 d’octubre, amb màxim el 4 d’octubre. ZHR màxima de 5 meteors/hora. Meteors d’alta velocitat.

Épsilon Gemínides (EGE). Radiant menor amb màxim el 18 d’octubre, actiu des del 14 al 27 d’octubre. ZHR no superior a 3 meteors/hora (AR 6h 56m, Decl. +27º).Meteors de velocitat molt alta (superada només per les Leónides).

Leo Minórides (LMI). Radiant actiu del 19 al 27 d’octubre amb màxim el dia 23. ZHR de 2 meteors/hora i una velocitat de 72 km/s.

*Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell

 

El Sol

• 5 de setembre:      Sortida de Sol: 06:00h   Posta: 17:36 h
• 15 de setembre:     Sortida de Sol: 06:10h   Posta: 17:21 h
• 25 de setembre:    Sortida de Sol: 06:21h  Posta: 17:07 h

 

La Lluna

• Quart creixent el dia 1 a les 19:34 a Sagitari
• La Lluna plena el dia 8 a les 10:51 a Peixos
• El Quart minvant el dia 15 a les 19:13 a Bessons
• La Lluna nova el dia 23 a les 21.57 a Verge
• Quart creixent el dia 31 a les 02:49 a Capricorn

*Tots els horaris són en T.A cal afegir dues hores, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric

 

Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes.
• Venus: Molt proper a l’horitzó, la seva conjunció superior prevista pel dia 25.
• Mart: Observable al llarg del crepuscle situat a l’Ofiuc. La seva lluïssor minvarà de forma considerable (magnitud 0.9)
• Júpiter: Retorna a l’observació per l’horitzó Est abans de la sortida del Sol, no apreciable des de MNP, per la pèrdua de visibilitat en l’horitzó. Brilla amb una magnitud del -2.0 a Cranc i Lleó a mesura que avancin les setmanes.
• Saturn: No ens serà visible des de MNP

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per consultar-la i fer-la gran.

 * Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

Sabeu què són els Quàsars ?

Font: xtec.cat

Els Quàsars són objectes llunyans que emeten grans quantitats d’energia, amb radiacions similars a les dels estels.

Es van identificar a la dècada dels cinquanta. Més tard es va veure que mostraven un desplaçament al roig més gran que qualsevol altre objecte conegut. La causa era l’efecte Doppler, que desplaça la longitud d’ona cap al roig quan els objectes s’allunyen. Des de l’any 1980 s’han identificat milers de quàsars i s’han descobert quàsars a 12.000 milions d’any llum de la Terra. Malgrat les enormes distàncies, l’energia que arriba en alguns casos és molt gran, equivalent a milers de galàxies, com a exemple, el s50014+81 és unes 60.000 vegades més brillant que tota la Via Làctia.

 

Fins el mes que ve i bons cels !