El cel nocturn de novembre

Constel·lacions

Entrats ja a l’horari d’hivern aquest Novembre ens prepara un altre bon mes d’ espectacle de meteors. Júpiter el gegant de la nit començarà a ser protagonista a mitjans de mes a les nostres llargues nits.  La trilogia d’Orió, Taure i les plèiades sortiran a escena per compartir escenari amb encara visible triangle d’estiu. Per tant comencem agafar bon abric i a gaudir del meravellós espectacle del cel de novembre.

Simulació del Cel del 15 de Novembre a les 21:30

Meteors*

Táurides (TAU). Radiant actiu fins el 25 de Novembre amb un màxim el dia 5. ZHR d’uns 5 meteors/hora. Aquest corrent meteòric esta relacionat amb el cometa 2P/Encke i esta format per les táurides del Nord i del Sud. Són lents i dèbils

Leónides(LEO). Radiant actiu des del 14 al 21 de novembre, amb un màxim el 17. Esta associat al cometa 55P/Tempel-Tuttle. Aquests meteors són els més ràpids (71Km/s)

Alfa Monoceròtides (AMO). Visibles del 15 al 25 de Novembre, amb un màxim el 21. Activitat variable. Meteors molt ràpids i dèbils.

*Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell

 

El Sol

• 5 de novembre: Sortida de Sol: 06:33h   Posta: 16:53 h

• 15 de novembre:  Sortida de Sol: 06:45h   Posta: 16:44 h

• 25 de novembre:   Sortida de Sol: 06:57h  Posta: 16:37 h

 

La Lluna

• La Lluna plena el dia 6 a les 22:23 a Àries
• El Quart minvant el dia 14 a les 15:17 a Lleó
• La Lluna nova el dia 22 a les 12:32 a Balanç
• Quart creixent el dia 29 a les 10.08 a Aquari

*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric

 

Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes.
• Venus: No ens serà visible des de MNP, roman massa proper a l’horitzó
• Mart: Observable al llarg del crepuscle situat a Sagitari. La seva lluïssor minvarà de forma considerable (magnitud 1.0)
• Júpiter: Sortida a la mitja nit a inicis de Novembre, a mesura que el mes avanci ja el podrem observar amb perfecció, amb una magnitud de -2.2 a la constel·lació del Lleó
• Saturn: No ens serà visible des de MNP

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per consultar-la i fer-la gran

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.

 

Sabeu què és la contaminació lluminosa ?

Amb aquest nom entenem l’emissió directa o indirecta de llum cap a l’atmosfera provinents de fonts artificials. La dispersió d’aquesta llum cap al cel es dona pel  fet que la llum interactua amb les partícules d’aire, per tant en el cas de tenir contaminació atmosfèrica , l’efecte es duplica. Sabíeu que llum de la ciutat de Barcelona es perceptible des de l’observatori del Pic du Midi als pirineus Francesos a quasi bé 300km de distància? Per conèixer i saber-ne més, us recomanem visiteu la web de celfosc: www.celfosc.org

Imatge: satèl.lit de les fonts de llum al món.
(Font: xtec.cat)

Fins el mes que ve i bons cels!

Els estanys d’alta muntanya

Estany de l’Illa Vall de Gerber. Font: Cristina Cereza

Article publicat a la revista La Borrufa.

Els estanys d’alta muntanya constitueixen un dels ecosistemes més fràgils del paisatge pirenenc. Són uns ecosistemes d’elevat interès científic i també socioeconòmic degut a l’elevat potencial turístic que presenten així com servir de fonts per a la producció d’energia hidroelèctrica.

La seva situació a zones remotes i per tant, allunyades de l’activitat antrópica els fan uns ecosistemes molt sensibles tant als canvis ambientals com als produïts per a l’activitat humana.

La seva formació

La formació d’aquests estanys dataria de l’època glaciar del Pleistocè, ara fa uns 10.000 anys. Durant aquest període les grans masses de gel discorrien sobre el terreny, seguint els pendents, però en zones on el pendent disminuïa bruscament, la gran acumulació de neu i gel en aquestes va produir unes depressions anomenades cubetes de sobreexcavació glaciar.

Va ser durant la posterior etapa interglaciar, amb el retrocés de les masses de gel, que aquestes cubetes es transformaren en àrees lacustres receptores de les aigües del desglaç.

Importància científica

Tritó Pirinenc. Font: Albert Montori

Les seves condicions d’aïllament fan que aquests estanys puguin considerar-se un ecosistema únic. La seva situació, en molts casos per sobre dels 1700m d’alçada, dóna lloc a unes condicions ambientals molt extremes i en conseqüència una fauna i flora adaptades molt específiques. En alguns casos són espècies endèmiques d’elevat valor científic, com per exemple el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper).

També cal tenir en compte el paper d’aquests estanys com eines d’estudi per a predir canvis ens el patrons climàtics globals.

Importància socioeconòmica

Si bé el valor científic d’aquests estanys és inqüestionable, el seu valor socioeconòmic també ho ha de ser. Els estanys d’alta muntanya presenten un extraordinari potencial des del punt de vista de conscienciació ambiental, així com recreatiu i d’aprofitaments.

Els usos tradicionals, la producció d’energia i la realització de certes activitats turístiques, han produït un seguit de desequilibris, tant pel que fa a alteracions de la hidrodinàmica, com a la morfologia, la introducció d’espècies al·lòctones, la contaminació per matèria orgànica, etc.

No obstant, durant l’última dècada s’ha produït un interessant fenòmen, la revalorització dels estanys com a entorns naturals per al turisme naturalista de qualitat. Multitud d’excursionistes, fotògrafs i naturalistes aficionats s’acosten cada any per visitar aquests paratges, donant un nou valor a aquests ecosistemes. D’aquí que diverses entitats i administracions hagin dedicat esforços per a reduir aquests impactes mitjançant accions de sensibilització, regulació de certes practiques i promoure’n la seva conservació.

Sabíeu què?

Entre els vertebrats que habiten els estanys d’alta muntanya, els peixos com la truita comuna (Salmo trutta) la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) o el barb roig són espècies que podrien ampliar la seva distribució per l’augment de les temperatures a les zones altes.

Degut a que totes aquestes espècies de peixos han estat introduïdes als estanys pirinencs, un augment en la distribució d’aquests podria perjudicar altres espècies sensibles a la introducció de les truites, com ara els amfibis i els invertebrats associats i el plàncton i bentos.

El zoom….

Al llarg de tot el Pirineu català hi tenim més de 300 estanys d’alta muntanya superiors a les 0.5 ha. La conca amb una quantitat més gran d’estanys és la de la Noguera Pallaresa, seguida per la Garona i la Noguera Ribagorçana.

El cel nocturn d’octubre

Constel·lacions

Entrats  ja a la tardor aquest octubre ens preparà un bon espectacle de meteors. L’Ossa Major començarà a caure cap a l’horitzó nord, per tant des de MNP perdrem una mica de visibilitat. Pegàs i Andròmeda encara romandran visibles al nostre Cel i per tant serà un bon moment per continuar observant la Galàxia M31, recordeu que es tracta d’un objecte observable a ull nu extern  a la Via Làctia.

Aquest octubre, caldrà destacar dues estrelles de gran magnitud; Capella estrella alfa, de la constel·lació del cotxer de magnitud 0.08 i Vega de la constel·lació de Lira amb magnitud de 0.58, ens mostraran la seva lluïssor al llarg de les nostres nits.

Simulació del Cel del 15 d’octubre a les 21:30h

Meteors*

Oriónides (ORI). Radiant actiu des del 2 d’octubre fins el 7 de novembre, amb màxima intensitat el 21 d’octubre (AR 6h 20m, Decl. +16º). ZHR d’uns 23 meteors/hora. El màxim sol ser ample i comprés entre els dies 20 i 25 d’octubre. Meteors ràpids que normalment deixen esteles.

Dracónides (Giacobínides) (GIA). Radiant amb màxim el 9 d’octubre. Alguns anys presenta una activitat molt alta (tormentes en 1933 i 1946) si bé no sol superar una ZHR de 10 meteors/hora. Radiant a AR 17h 28m, Decl. +54º. Meteors lents. La seva activitat és curta (només 5 dies) començant el 6 d’octubre i acabant el 10. Està relacionat amb el cometa 21P/Giacobini-Zinner.

Delta Aurígides (DAU). Visibles des del 18 de setembre fins el 10 d’octubre, amb màxim el 4 d’octubre. ZHR màxima de 5 meteors/hora. Meteors d’alta velocitat.

Épsilon Gemínides (EGE). Radiant menor amb màxim el 18 d’octubre, actiu des del 14 al 27 d’octubre. ZHR no superior a 3 meteors/hora (AR 6h 56m, Decl. +27º).Meteors de velocitat molt alta (superada només per les Leónides).

Leo Minórides (LMI). Radiant actiu del 19 al 27 d’octubre amb màxim el dia 23. ZHR de 2 meteors/hora i una velocitat de 72 km/s.

*Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell

 

El Sol

• 5 de setembre:      Sortida de Sol: 06:00h   Posta: 17:36 h
• 15 de setembre:     Sortida de Sol: 06:10h   Posta: 17:21 h
• 25 de setembre:    Sortida de Sol: 06:21h  Posta: 17:07 h

 

La Lluna

• Quart creixent el dia 1 a les 19:34 a Sagitari
• La Lluna plena el dia 8 a les 10:51 a Peixos
• El Quart minvant el dia 15 a les 19:13 a Bessons
• La Lluna nova el dia 23 a les 21.57 a Verge
• Quart creixent el dia 31 a les 02:49 a Capricorn

*Tots els horaris són en T.A cal afegir dues hores, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric

 

Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes.
• Venus: Molt proper a l’horitzó, la seva conjunció superior prevista pel dia 25.
• Mart: Observable al llarg del crepuscle situat a l’Ofiuc. La seva lluïssor minvarà de forma considerable (magnitud 0.9)
• Júpiter: Retorna a l’observació per l’horitzó Est abans de la sortida del Sol, no apreciable des de MNP, per la pèrdua de visibilitat en l’horitzó. Brilla amb una magnitud del -2.0 a Cranc i Lleó a mesura que avancin les setmanes.
• Saturn: No ens serà visible des de MNP

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per consultar-la i fer-la gran.

 * Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

Sabeu què són els Quàsars ?

Font: xtec.cat

Els Quàsars són objectes llunyans que emeten grans quantitats d’energia, amb radiacions similars a les dels estels.

Es van identificar a la dècada dels cinquanta. Més tard es va veure que mostraven un desplaçament al roig més gran que qualsevol altre objecte conegut. La causa era l’efecte Doppler, que desplaça la longitud d’ona cap al roig quan els objectes s’allunyen. Des de l’any 1980 s’han identificat milers de quàsars i s’han descobert quàsars a 12.000 milions d’any llum de la Terra. Malgrat les enormes distàncies, l’energia que arriba en alguns casos és molt gran, equivalent a milers de galàxies, com a exemple, el s50014+81 és unes 60.000 vegades més brillant que tota la Via Làctia.

 

Fins el mes que ve i bons cels !