Constel·lacions
Aquest mes de setembre comença de nou el curs escolar, per molts de vosaltres ja han finalitzat les vacances d’estiu que esperem que hagin estat profitoses i que us hagin regalat bon cels. El proper dia 23 a les 02.30h el Sol es situa a l’equinocci de Setembre ubicat a la constel·lació de la Verge i per tant s’inicia una nova estació de Tardor a l’hemisferi Nord i Primavera a l’hemisferi Austral. La llum dels nostres dies s’escurcen i per tant començarem a gaudir de les nostres observacions més aviat, fet que farà que aquestes puguin ser més profitoses.
És un bon moment per gaudir de l’interval de cel d’estiu amb l’incipient cel d’hivern. Els més noctàmbuls podran començar a observar el cúmul de les Plèiades i la constel·lació del Taure.
Simulació del Cel del 15 de setembre a les 21:30h
El Sol
- 5 de setembre: Sortida de Sol: 05:22h Posta: 18:20 h
- 5 de setembre: Sortida de Sol: 05:32h Posta: 18:03 h
- 25 de setembre: Sortida de Sol: 05:42h Posta: 17:46 h
La Lluna
- La Lluna plena el dia 9 a les 1:39 a Aquari
- El Quart minvant el dia 16 a les 2.06 a Taure
- La Lluna nova el dia 24 a les 6.14 a Verg
- *Tots els horaris són en T.A cal afegir dues hores
Planetes observables
- Mercuri: Inapreciable al llarg del mes.
- Venus: Serà visible abans de la sortida del Sol, brilla al Lleó amb una magnitud -3.9
- Mart: Observable al llarg del crepuscle entre les constel·lacions Balança, l’Escorpí i l’Ofiuc. La seva lluïssor minvarà de forma considerable (magnitud 0.7)
- Júpiter: Retorna a l’observació per l’horitzó Est abans de la sortida del Sol, no apreciable des de MNP, per la pèrdua de visibilitat en l’horitzó
- Saturn: Visible la primera part de la nit, cap al SW, llueix amb magnitud 0.6. Entre els dies 24 i 26 d’Agost disposarà d’una lluïssor semblant a la de Mart.
Objectes visibles del cel profund
Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
Sabeu què és un forat negre ?
Segons la teoria de la relativitat, la llum emesa per una estrella perd una mica de la seva energia a l’avançar contra el camp gravitatori de l’estrella. Com més intens és el camp, més gran és la pèrdua d’energia, la qual cosa ha estat comprovat experimentalment a l’espai i al laboratori.
La llum emesa per una estrella ordinària com el Sol perd molt poca energia. L’emesa per una nana blanca, una mica més; i l’emesa per una estrella de neutrons encara més. Al llarg del procés de col·lapse de l’estrella de neutrons arriba un moment que la llum que emana de la superfície perd tota la seva energia i no pot escapar. Un objecte sotmès a una compressió major que la de les estrelles de neutrons tindria un camp gravitatori tan intens, que qualsevol cosa que s’aproximés a ell quedaria atrapada i no podria tornar a sortir. És com si l’objecte atrapat hagués caigut en un forat infinitament profund i no cessés mai de caure. I com ni tan sols la llum pot escapar, l’objecte comprimit serà negre. Literalment, un «forat negre». Avui dia els astrònoms estan buscant proves de l’existència de forats negres en diferents llocs de l’univers.
Font: xtec.cat
Fins el mes que ve i bons cels!
MónNatura Pirineus 