Article publicat a la revista La Borrufa.
Us heu parat mai a pensar com és l’anatomia i la morfologia d’un arbre?
Sota els arbres hi ha un gran nombre d’arrels que tenen unes funcions molt importants per la vida de l’arbre:
- Són el suport de l’arbre, el fixen al sòl i l’aguanten enlaire
- Subministren l’aigua amb substàncies dissoltes necessàries per alimentar la planta superior (arbre)
- Emmagatzemen substàncies de reserva en major o menor quantitat
Les arrels doncs, són tan importants com els fonaments d’un gran edifici que cal que siguin profunds al sòl per tal que l’edifici no caigui; però en l’arbre les seves arrels poden ser molt diferents segons els factors ambientals. En un lloc eixut, les arrels seran llargues per anar a buscar l’aigua en profunditat (Barrina); en contrades més humides, les arrels seran poc fondes (inclinat o lateral) ja que absorbiran la humitat superficial. En alguns arbres, la superfície de les seves arrels que pot arribar a ocupar és de dues o tres vegades la seva projecció vertical a la capçalera. Tot plegat, els ajuda a no caure. Podem fer una comparació amb nosaltres mateixos: si ens posem drets amb els peus ben junts i un amic ens dóna una empenta: caurem!; però si obrim les cames, no caurem. Com més obrirem les cames, més estabilitat tindrem.
Però no tots els secrets de la vida dels arbres estan sota terra; la tija principal o tronc amaga també alguna cosa més que l’escorça.
El tronc el podem dividir en vàries capes:
La més externa és l’escorça que protegeix l’arbre dels insectes, malalties i cops.
La següent més externa és el Floema que transporta els nutrients de les fulles a altres parts de l’arbre, juntament amb el càmbium que és la capa de creixement i el xilema que transporta l’aigua i els nutrients de les arrels a les fulles.
La capa més interna és el cor o Duramen que està compost per cèl·lules mortes, la funció de les quals és donar al tronc una estructura interna forta i resistent amb la qual pugui sostenir tot el pes de les branques i la capçada en general. Igual que una biga a un edifici.
L’edat dels arbres, és el seu secret més ben guardat! Si tallem un tronc hi veurem uns anells a dins que ens indiquen l’edat de l’arbre (és la capa de càmbium que fa créixer nova fusta dins l’escorça). Les distàncies entre els anells ens indiquen les condicions de creixement de l’arbre que mai seran les mateixes. Si la distància entre els anells és gran les condicions aquell any hauran estat òptimes.
Les fulles que creixen a les branques tenen la funció de fabricar aliment a través de la fotosíntesis, gràcies a la clorofil·la, a l’oxigen , al CO2, a l’aigua i a la llum del sol.
Els arbres però també serveixen d’amagatall i de casa als animals dels boscos, com ara el picot, que construeix el seu niu fent un forat al tronc de l’arbre per resguardar-se i criar els seus polls… a l’arbre no li fa cap gràcia al principi, però segur que després, agraeix tenir companyia!
Sabíeu que?
Al nord-oest de Cambotja, al sud-est asiàtic, a 300 km de la capital Phom Peenh, trobem el conjunt de temples de la regió d’ Agkor. Aquests temples formaven l’antiga capital de l’imperi Khmer que durant segles ha estat amagada a la selva. La ciutat havia estat poblada des del segle I d. C, no obstant, la seva època daurada es va iniciar al s.IX d.C fins el s.XV quan la població va desaparèixer de la zona. Cal destacar el temple de Ta Prom és el que més crida l’atenció ja que no ha estat restaurat. La natura ha guanyat terreny i les arrels dels arbres han aconseguit envair els monuments.
El zoom….
Hi ha molts arbres considerats els més grans del món i realment ho són tenint en compte les seves dimensions i l’edat, però n’hi ha un que viu a California, a Sierra Nevada i que el consideren l’ésser més gran del planeta, sigui animal o vegetal. Té 3.500 anys i fa 83m d’alçada. Es calcula que pesa més de 2.000 tones. Es diu “General Sherman” i és una Sequoia.
MónNatura Pirineus 