Constel·lacions
Entrats de ple al solstici d’estiu, els planetes que fins ara ens han acompanyat al llarg de les nostres nits s’aniran perdent, tot i així el cel d’estiu és magnífic, alhora que la bonança ens acompanya al llarg de les nostres observacions, tant pels neòfits com pels astrònoms afeccionats, per tant preparem l’equip i sortim a gaudir dels nostres cels estiuencs.
El Sol
Passat el solstici d’estiu els dies comencem a minvar a pas de puça.
- 5 de Juny: Sortida de Sol: 4:37h Posta: 19:32h
- 15 de Juny: Sortida de Sol: 4.44h Posta: 19:28h
- 25 de Juny: Sortida de Sol: 4.52h Posta: 19:21h
La Lluna
- Quart creixent el dia 5 a les 12:00 a la Verge
- La Lluna plena el dia 12 a les 11:26 a Sagitari
- El Quart minvant el dia 19 a les 02:09 a Peixos
- La Lluna nova el dia 26 a les 22:43 a Cranc
*Tots els horaris són en T.A cal afegir dues hores
Fenòmens astronòmics
Les delta-aquàrides una pluja d’estrelles destacable, visibles a partir de mitjans de mes amb la seva més gran activitat la nit del 27 al 28, l’absència de la lluna afavorirà la seva observació
Planetes observables
- Mercuri: Amb visió d’horitzó cap al E/EN. El dia 12 arribarà a la seva màxima elongació, des dels pirineus no el podrem observar, el relleu d eles muntanyes ens el taparà.
- Venus: Serà visible a la matinada situat en la posició Est- Nord-est, brilla amb una magnitud de -3,9. Els darrers dies de mes es situarà entre el Taure i el bessons
- Mart: Observable la primera part de la nit a la constel·lació de la Verge, prop de l’estrella Spica. La seva lluïssor minvarà de forma considerable (magnitud -0.0 a inicis de mes fins a -0.4 a finals)
- Júpiter: Passa per la seva conjunció amb el Sol el dia 24 de juliol, però ja no serà visible, com a conseqüència de la seva posta cap a W
- Saturn: El planeta del mes, visible tota la nit a Balança, amb una Magnitud 0.5, situat cap a la tercera setmana a 2º de l’estrella Zuben Elgenudi
Objectes visibles del cel profund
Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi. ² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de juliol.
Sabíeu què?
Les nebuloses planetàries són un tipus de nebuloses d’emissió. Emeten llum perquè el gas alliberat per l’estrella és excitat per raigs UV que li envia la pròpia estrella, i per això brillen.
Es compten entre els objectes més “fotogènics” de l’astronomia. Els colors són deguts a diferents processos de ionització del gas degut a la radiació UV que emet la nana blanca central.
Generalment les nebuloses planetàries són objectes estesos, simètrics i aproximadament esfèrics, encara que es presenten en una gran varietat de formes. Aproximadament un 10% de les nebuloses planetàries tenen una estructura bilobulada molt marcada i un nombre molt petit d’elles són asimètriques. La raó darrere d’aquesta enorme varietat de formes no s’entén per complet però podria estar causada per efectes gravitacionals lligats a la presència d’altres cossos estel·lars propers (estrelles o planetes), els quals podrien deformar la nebulosa per gravetat.
Fins el mes que ve i bons cels!