Arribats a la primavera han passat estols de grues cap al nord, ja fa dies que es veuen papallones, els roquerols ja han fet niu i les flors comencen a treure el nas. Els horts ja estan plantats i sembrats i la gent està pendent que cap gelada d’última hora els els malmeti.
L’autosuficiència era la base de la manera de viure en aquestes valls fins als anys 50. Les cases tenien gallines, conills, tosinos, etc. per a l’autoconsum però, iquan tenien un mal de panxa o queixal, com s’ho feien?
Les dones de la casa, sobretot les padrines, tenien un coneixement absolut del seu entorn i sabien totes les propietats medicinals de les plantes. Curiosament, als horts no només hi havia pastanagues, trumfes, cols o enciams, sinó que també destinaven una petita part a cultivar-hi algunes plantes remeieres com el timonet o el saüc. Podríem dir que era la farmaciola de la casa. D’altres plantes calia anar-les a buscar en llocs concrets, com per exemple l’àrnica, la genciana, el te de roca, i es solien collir en una època molt determinada com era el solstici d’estiu.
De tot aquest coneixement de vegades se n’havia fet un ofici, el de trementinaire, sobretot a la zona de la vall de la Vansa i Tuixent durant els segles XIX i XX. Es dedicaven, com deien elles “a anar pel món” desplaçant-se per vendre trementina (resina de l’avet) i herbes remeieres.
L’etnobotànica és la ciència que estudia els usos tradicionals de les plantes: culinaris, tintorials, medicinals, etc. Estudia la relació entre el món vegetal i l’home, recull un saber que es transmetia a les cases, majoritàriament a través de la dona al llarg de milers de generacions i és a mitjans del segle XX quan es deixa de transmetre per diferents factors.
A grans trets podem catalogar els usos de les plantes com a:
- Aromàtiques: són aquelles que els seus principis actius estan formats per essències sovint de caràcter oliós. Tota planta aromàtica és medicinal, però no totes les medicinals són aromàtiques.
- Medicinals: són aquelles que fabriquen principis actius.
- Culinàries: són plantes amb principis actius i que acostumen a ser aromàtiques. S’utilitzen a la cuina.
- Officinalis: la planta catalogada com tal és la que està recollida en el món de la farmacopea.
- Apícoles: són les que tenen interès per les abelles, que xuclen la seva corol·la (on està el nèctar) i produeixen la mel. Aquest tipus de plantes no han de ser necessàriament aromàtiques, encara que sovint ho són.
Altres elements a tenir en compte són els principis actius i immediats:
- Principi immediat: no tenen cap efecte curatiu ni desequilibrador de l’organisme que l’ingereix. El seu interès és nutritiu.
- Principi actiu: són aquelles substàncies produïdes per algunes plantes i que tenen un efecte directe, curatiu i equilibrador.
A MónNatura Pirineus, des de l’any passat, hem creat un hort remeier amb la intenció de donar a conèixer aquesta saviesa popular a través d’activitats i posar en pràctica aquests coneixements amb tallers.
Us donarem alguna idea per fer ús d’aquestes plantes:
- Higiene i estètica: sabons, pasta de dents, cremes facials, olis essencials, perfums, olis de massatge, desodorant, sals de bany.
- Objectes decoratius: espelmes.
- Medicinal: coixinets d’herbes, oli per pell irritada, ungüent pels blaus i cops, ungüent per les picades d’insecte, xarop pels gasos, xarop pel mal de coll.
- Culinari: caramels aromàtics, sal, oli i vinagre aromatitzats, ratafia.
I acabem amb un seguit de dites de la nostra parla i cultura popular que reflecteixen l’ús d’aquestes plantes en el quotidià:
“Perfums d’espígol i flor de saüc tornen la salut”
“El fonoll i la ruda fan la vista aguda”
“L’esperit de romaní, el dolor prest fa fugir”
“S’ha mort?… i tenia sàlvia a l’hort?”
“Per la gola farigola”
“L’orenga tots els mals trenca”
“L’esperit de romaní, el dolor fa fugir”
“Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall”
“Si et fa mal el païdor, farigola és el millor”
“Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dóna”
MónNatura Pirineus 