Aricle a càrrec de Maria Merced Aniz i Montes, Directora-Conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
A les portes del 60 aniversari de la creació de l’únic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, trobem en un racó pirinenc el que va esdevenir el cinquè parc nacional de l’Estat espanyol i el segon dels Pirineus, després del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. En aquell temps (1955), la propietat de la major part del territori era privada, encara que actualment ha esdevingut pública però continua parcialment afectat per tot un sistema d’explotacions hidroelèctriques en règim de concessió, que comporten un conjunt d’impactes ecològics i paisatgístics. Avui l’ús extensiu de les pastures per part del bestiar local de Boí i d’Espot és l’únic aprofitament tradicional que imprimeix caràcter i continuïtat a les activitats ancestrals de l’alta muntanya.
Els valors naturals i culturals
Imatge: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
L’aigua és segurament l’element més característic d’aquest espai natural protegit. Més de 200 estanys (nom que reben en aquesta zona els llacs) escampats per tot el seu territori conformen l’àrea dels Pirineus amb una major densitat d’estanys. Aquestes masses d’aigua, es troben en cubetes excavades per l’acció erosiva de les geleres del Quaternari i presenten una gran diversitat de formes i colors, fet que queda reflectit en els seus noms: Estany Llong, Estany Negre, Estany Redó… L’aigua no solament la trobarem en forma d’estanys, sinó que també es pot contemplar arreu del Parc formant cascades, rius, barrancs i torberes.
La gran diferència d’alçades presents al Parc (entre 1200 i 3000 mts.) permet una gran biodiversitat al seu interior. Altres factors com la orientació o la inclinació dels seus vessants permeten que en un espai relativament petit s’hi puguin trobar un gran nombre d’espècies molt especialitzades. Els fons de vall es troben ocupats pels boscos mixtes de caducifolis com el bedoll o, en menor nombre, el faig. Segons augmenta l’alçada, les coníferes com l’avet o el pi negre prenen el domini del medi amb un important sotabosc de neret. Finalment trobem els prats alpins on hi ha espècies tan característiques com la genciana alpina, el ranuncle pirinenc o la silene acaule.
La fauna es troba adaptada a les dures condicions de l’alta muntanya. El grup de les aus és un dels més importants dins dels vertebrats del Parc. Entre elles destaquen el gall fer i la perdiu blanca, veritables relíquies de l’època glacial i que són objecte de seguiment exhaustiu per part dels tècnics del Parc. Sobrevolant les crestes no es difícil veure el poderós però ecològicament fràgil trencalòs que domina l’espai aeri juntament amb l’àguila daurada i el voltor. Entre els mamífers, el més emblemàtic i fàcilment observable és l’isard. Altres com el porc senglar, l’ermini, la marmota o el cabirol també comparteixen espai dins dels boscos i prats del parc. Entre els peixos, la truita comuna troba el seu hàbitat idoni en les aigües netes i fredes dels rius i estanys.
Imatge: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La gestió del parc
a) Conservació del patrimoni, la missió principal.
El Pla Rector d’Ús i Gestió és el principal document de planificació i de regulació del Parc Nacional, i s’hi defineixen les seves línies de gestió. Els seus objectius principals són:
· Assegurar la conservació dels processos naturals i els valors culturals.
· Definir l’ús públic, promoure l’educació i la divulgació dels valors ecològics i integrar la població de la zona en les seves activitats.
· Promoure la recerca científica sobre el patrimoni natural, etnològic i cultural.
Aquesta planificació a llarg termini s’explicita en la normativa d’ús i gestió i en tot un seguit de programes i actuacions que s’han de realitzar durant el seu període de vigència.
El Parc té engegats diferents programes adreçats a la conservació de la gea, les aigües, la flora i les formacions vegetals i la fauna.
Imatge: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Des de 2009, el Parc és membre del LTER-SPAIN (xarxa de seguiment ambiental internacional a llarg termini) formant el node LTER-Aigüestortes, on diferents entitats de recerca porten línies d’investigació en camps com la climatologia, aigües, dispersió atmosfèrica o tendències poblacionals.
Amb la voluntat de fer més sostenible i eficient la seva gestió, el Parc té certificats molts dels seus processos de treball i gestió amb les certificacions Q de Qualitat i el label europeu EMAS de gestió ambiental.
b) Les visites
Més de 350.000 persones visiten el Parc anualment, de les quals més de 100.000 són ateses a les seves oficines i centres d’informació.
Per la proximitat geogràfica, els visitants catalans són els majoritaris conjuntament amb els de la resta de l’Estat espanyol. Entre els visitants estrangers destaquen els francesos i, darrerament, els israelians d’entre les 63 nacionalitats que han visitat el Parc en els darrers anys.
Cal tenir en compte que el Parc és un espai que convida a caminar, recorrent tranquil·lament els seus camins. Hi ha rutes per a tots els públics i per a totes les èpoques de l’any, encara que a l’hivern està totalment cobert de neu i cal extremar les precaucions per poder visitar-lo. De cara a facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda, es disposa de tres itineraris adaptats formats per unes passarel·les de fusta que faciliten la visita a alguns dels seus indrets més emblemàtics, com el Planell d’Aigüestortes.
Imatge: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Les Cases i els centres d’informació del Parc organitzen activitats durant tot l’any dirigits a tota classe de públic: itineraris guiats, cursos, exposicions, concursos de dibuix i fotografia, conferències, projeccions de pel·lícules i audiovisuals, etc.
c) Desenvolupament socioeconòmic local
La població local és part integrant del territori i té molta importància a l’hora de la gestió i la planificació del Parc. Des del Parc es promouen línies d’ajuts a particulars, entitats i organismes amb la finalitat de promocionar el desenvolupament sostenible de les poblacions del seu entorn així com la creació d’un teixit empresarial que doni suport a les activitats permeses i dotar de serveis complementaris als visitants.
El darrer element posat en marxa pel Parc i altres organismes és la xarxa Camins Vius, una proposta de senderisme que dóna la volta al Parc passant per les poblacions que l’envolten, recuperant així els antics camins que recorrien aquestes valls quan encara no hi havia carreteres.
Per facilitar la comunicació entre les comarques i al mateix temps afavorir les rutes més llargues funciona durant els mesos d’estiu el Bus de Parc, Una bona alternativa al vehicle privat per realitzar passejades entre les diferent valls i contribuir a la reducció de les emissions de CO2 utilitzant el transport públic
Projectes de futur
Es podria pensar que, en les actuals condicions socioeconòmiques, resulta difícil plantejar-se accions de futur, però aquestes zones que han nascut i s’han desenvolupat amb un sentiment d’identitat molt fort, han de continuar transmetent els seus valors patrimonials a les generacions futures. És per això que continuaran apostant per la protecció jurídica dels seus processos naturals amb la col·laboració de tota la ciutadania.
Imatge: Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Parc es troba immers des de fa uns anys en un projecte d’ampliació i que neix a petició de la població local de l’entorn. La consecució d’aquest objectiu dotaria al Parc de la representació que li pertoca dins de la Xarxa de Parcs Nacionals, impulsaria el seu coneixement i potenciaria el seu rol dins de les xarxes internacionals d’espais naturals protegits.
En un període en què la societat esta canviant, la planificació del Parc també es troba en fase de renovació; tant el Pla director, com el Pla Rector d’Ús i Gestió. També es l’hora de fer anàlisi de les actuacions fetes fins ara, tal com s’ha fet en el darrer informe al Senat. Entre tots hauríem de ser capaços de seguir apostant per treballar amb decisió per a la conservació d’un espai que conté un patrimoni únic i irrepetible i que hem de deixar a les futures generacions.
Fitxa de dades bàsiques
Nom: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Norma legal: Reclassificat per les lleis 7/88 i 22/90 ampliat per Decret 234/96
Data de creació: 21 d’octubre de 1955 ,
Superfície: 40.852 hectàrees dividides en: 14.119 ha de Parc Nacional estricte i 26.733 ha de Zona Perifèrica de Protecció.
Interval altitudinal i cota màxima: entre 1.240 i 3.033 m (pic de Comaloforno)
Administració que gestiona l’espai: Generalitat de Catalunya-Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Municipis amb territori dins el parc: 10 municipis de 4 comarques (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Vall d’Aran): La Vall de Boí, Vilaller, Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, La Guingueta d’Àneu, Sort, La Torre de Capdella, Naut Aran i Vielha e Mijaran.
Altres figures legals: Categoria II de l’IUCN Zona d’Especial Protecció per a les Aus (1988), Lloc d’Importància Comunitària de la Regió Biogeogràfica Alpina (2003), Zona RAMSAR (2006) . Zona d’especial conservació (2013)
Adreces d’interès
Cases del Parc i Centres complementaris
Casa del Parc Nacional de Boí (seu administrativa)
Ca de Simamet. Carrer de les Graieres, 2 – 25528 Boí (Alta Ribagorça)
Tel.: 973 696 189 / Fax: 973 696 154
info.aiguestortes@oapn.es / pnaiguestortes@gencat.cat
Casa del Parc Nacional d’Espot
C/de Sant Maurici, 5 – 25597 Espot
Tel./Fax: 973 624 036
Centre d’informació de Llessui
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua
Escoles de Llessui, s/n – 25567 Llessui
Tel.: 973 621 798 / Fax: 973 621 803
Centre d’informació de Senet
La Serradora
Carrer del Port, 10 – 25553 Senet
Tel.: 973 698 232 / Fax: 973 698 229
Centre d’informació d’Estany Gento
Estació superior del telefèric – 25515 La Torre de Capdella (mesos d’estiu)
MónNatura Pirineus 