Constel·lacions
El mes de maig posa fi a les observacions de les constel·lacions d’hivern, els Bessons a finals de mes desapareixeran cap a l’oest i amb ells Júpiter. Donarem la benvinguda a les constel·lacions d’estiu com el Cigne, l’Àliga i Lira. Les hores de llum s’allarguen i això farà que els nostres cels no prenguin una bona foscor fins tard. Spica, Arcturus, Vega, Deneb, seran les reines del cel, unes estrelles que ni molt menys passaran desapercebudes, pel neòfit que embadalit de ben segur les podrà reconèixer i observar amb facilitat.
Simulació del cel del 15 de maig a les 23:00 hores
El Sol
Les nostres observacions ja començaran a ser després de sopar els dies ja agafen una durada considerable.
- 5 de Maig: Sortida de Sol: 4:55h Posta: 18.59h
- 15 de Maig: Sortida de Sol: 4:45h Posta: 19:08h
- 25 de Maig: Sortida de Sol: 4.37h Posta: 19:17h
La Lluna
- Quart creixent el dia 7 a les 3:16 a Cranc
- La Lluna plena el dia 14 a les 19:19 a Balança
- El Quart minvant el dia 21 a les 13:00 a Aquari
- La Lluna nova el dia 28 a les 18:42 a Taure
*Tots els horaris són en T.A cal afegir dues hores.
Fenòmens astronòmics
Fins a finals de maig pluja de meteors de les Eta-Aquarides (Aquari) relacionats amb el cometa Halley. Observables només en indrets amb molt d’horitzó, l’absència de la lluna entre el 1 i el dia 3 afavorirà la visualització d’uns 80 meteors/hora.
Planetes observables
- Mercuri, visible en localitats amb visió d’horitzó cap al W/NW. El dia 25 arriba la seva màxima elongació.
- Venus serà visible a la matinada situat en la posició Est- Sud-est, brilla amb una magnitud de -4.
- Mart serà el planeta del mes, observable tota la nit a la constel·lació de la Verge, la seva lluïssor minvarà de forma notable (magnitud -1.2 a inicis de mes fins a -0.5 a finals)
- Júpiter; ubicat als bessons amb una magnitud de -2.0 cada vegada més a la posta cap a l’Oest.
- Saturn: el planeta del mes, visible tota la nit a Balança. Arriba la seva màxima oposició la segona setmana de Maig. A una distància de 1.331 milions de quilòmetres, presenta la seva lluïssor anual (Magnitud 0.1)
Objectes visibles del cel profund
Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. 1 M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo. 2 M83 es veu millor a finals de maig.
Sabíeu què ?
Saturn és el planeta protagonista del mes, un planeta que pren nom fent referència al deu romà del temps. Un planeta que disposa de 59 llunes (Satèl·lits) curiosament el científic català Josep Comas i Solà l’any 1904 va ser el primer en suggerir que Tità un dels seus satèl·lits tenia atmosfera.
Saturn
Dades d’interès
- Rotació: 10 hores terrestres
- Translació: 29 anys terrestres.
- Temperatura: -125graus
- Distància mitjana al Sol: 1.429.400.000 km
De Saturn a la Terra trigaríem…
- 1h:11 minuts a la velocitat de la llum.
- 5 anys en una nau espacial.
- 1.252 segles a peu caminant 8h al dia
Fins el mes que ve i bons cels!
MónNatura Pirineus 