Si alguna vegada heu visitat el centre de fauna de MónNatura Pirineus, segurament ja us haurem explicat el perquè els nostres animals se’ns apropen, permeten-nos la seva visualització a ple dia, tot i ser espècies salvatges i fins i tot, en algun dels casos, nocturnes. De ben segur que ens heu sentit dir que els nostres animals estàven “imprintats”. Doncs bé, amb aquest article pretenem dues coses: una, explicar-vos a tots aquells que no heu visitat mai el nostre centre de fauna, què és això de la “impronta” dels animals; i dos, a tots aquells que hi heu vingut, explicar-vos que durant molt de temps hem estat anomenant erròniament aquest procés i quina seria la seva correcte terminologia en català. Us convidem a seguir llegint.
Definició de “la impronta”
En el regne animal, “l’imprinting” (en la seva veu anglesa) o “impronta” (en la seva corresponent traducció al castellà) és el procés d’aprenentatge que té lloc en els animals joves durant un curt període de receptivitat, en el qual s’identifiquen amb els adults de la seva pròpia espècie. Aquest moment crític d’aprenentatge, ràpid i inevitable, del qual resulta una forma estereotipada de reacció front a un model, també es dóna si aquest model és un individu d’una espècie diferent (progenitors adoptius), o, fins i tot, una joguina o objecte mecànic.
La història
Va ser Konrad Lorenz (1903-1989), zoòleg i etòleg austríac, pioner en l’estudi del comportament animal, qui va observar a les cries d’oques seguir a la mare poc després de trencar l’ou, creant un vincle important que ajudava a la mare a protegir-les i a entrenar-les. Un descobriment important de Lorenz va ser que les oques orfes el seguien a ell com si fos la seva mare al sortir de l’ou. Els recents nascuts detectaven un ésser en el moment de trencar les closques i es produïa aquest vincle materno-filial. A aquest patró més o menys permanent Konrad Lorenz el va anomenar “imprinting”.
El procés biològic
A la natura, normalment, el primer objecte que un animal escolta, toca, olora o veu és un dels seus progenitors i la “impronta” es donarà amb la seva pròpia espècie; però, experimentalment, altres animals, objectes inanimats i el propi ésser humà han estat utilitzats per estudiar aquest comportament o fase d’aprenentatge, comprovant que moltes espècies reconeixen com a pròpia aquest primer objecte, animat o inanimat, amb el qual fixen la seva atenció.
El temps que triga en crear-se aquest vincle és diferent segons cada espècie. En el cas de les aus nidífugues aquets període és molt curt i la màxima “impronta” es dóna entre les 10 i les 20 hores després de trencar l’ou. En els mamífers aquest període és més llarg, com per exemple en el cas dels llops, que va dels 15 als 45 dies d’edat.
El per què de “l’imprinting”; pros i contres
Es denomina animal “improntado” o “troquelado” (en les seves veus castellanes) a aquell que se li ha modificat la seva “impronta” amb l’objecte de què es cregui part d’una altre espècie, generalment l’espècie humana.
La “impronta” d’animals passa per diferents finalitats, no totes elles exemptes de controvèrsia des d’un punt de vista ètic. Des de la necessitats pròpies de la investigació científica fins l’ús en rodatges comercials, de documentals i/o pel·lícules, on la perillositat d’un animal en estat salvatge impossibilitaria la seva realització.
Des dels defensors d’aquesta pràctica s’argüeix que gravacions com documentals de natura de la BBC o el mític “El Hombre y la Tierra” de Félix Rodríguez de la Fuente, no haguéssin estat possible sense animals “troquelados”, no permetent la tasca de conscienciació i defensa del medi natural que, durant molts anys, des d’aquests espais s’ha efectuat. Per contra, els detractors, argumenten una falta de rigor a l’hora de mostrar els comportaments naturals de l’espècie en estat salvatge que com a mínim han de ser informats al públic que ha de saber que es tracta d’imatges d’animals “improntados”.
Un darrer ús d’animals “improntados” es produeix en tasques de sensibilització i educació ambiental com les que realitzem a MónNatura Pirineus. En aquest cas, el procés d’”impronta” permet observar l’animal de ben a prop sense que aquest pateixi cap tipus d’estrès; la identificació que l’animal fa dels éssers humans com de la seva pròpia espècie li evita patiments i comportaments estereotipats com els que algunes vegades podem observar en altres animals estabulats. El procés d’”impronta” garanteix el benestar dels nostres animals.
Animals orfes trobats a la natura, nascuts en captivitat en nuclis zoològics o provinents de decomisos són alimentats per experts en fauna, convertint-se així en els seus progenitor mitjançant el procés de la “impronta”, i fent que reconeguin per sempre com a pròpia l’espècie humana. Han salvat la vida però no poden tornar a la natura ja que tot i que el seu fort instint, el disc dur amb el qual neixen, els permetria buscar aliment, fugir dels depredadors, fer-se el cau, etc., el fet de no tenir por dels humans els faria apropar-se als nuclis habitats amb el perill que això suposaria per ells. Aquests animals es converteixen en ambaixadors de les seves espècies i del medi natural en general, amb la funció de sensibilitzar als visitants front les diferents problemàtiques i conscienciar, en especial a les generacions més joves ,de la necessitat de preservar el medi ambient i la seva biodiversitat.
“La impronta” en català
Des de fa temps, un aspecte que, com equip de MónNatura Pirineus, ens amoïnava era que no trobàvem la terminologia correcta per aquest procés en llengua catalana, el que suposava emprar un anglicisme i/o un castellanisme.
De fet, en el nostre dia a dia i en la relació amb altres experts en fauna, observàvem com l’imprinting en anglés o “impronta” en castellà, eren expressions d’ús habitual sense una expressió equivalent en català.
Des de MónNatura Pirineus vam elevar una consulta al servei lingüístic de la Universitat de Barcelona i posteriorment al TERMCAT, reproduint-ne, tot seguit, les respostes rebudes:
“- D’acord amb la informació de la Neoloteca (consultable des del Cercaterm del Termcat), sembla que el nom en català hauria de ser “impressió”, i no “empremta” .
– Ara bé, pel que fa a l’ús “animal improntado”, hem trobat que en anglès en diuen “imprinted animal”, però no hem trobat en català cap expressió equivalent (*animal imprès*, *animal impressionat) i cap de les possibilitats sembla gaire satisfactòria.
– El problema ja ve del verb: en anglès trobem que el verb és “to imprint on” (com en el context: So, if you want a bird to live with its own species, you avoid having it imprint on a human,). En castellà diuen “improntar”. I en català, quin és el verb: imprimir, impressionar? Potser la forma verbal s’hauria d’expressar en una mena de perífrasi, com ara “sotmetre a la impressió”.
Com que no trobem textos catalans que incloguin alguna d’aquestes solucions, no podem recomanar cap forma concreta. Tramitarem la teva consulta al Termcat per veure si ens poden oferir alguna solució que tingui el vistiplau dels especialistes.”
Resposta del TERMCAT, que es reprodueix a continuació:
“El verb adequat en català, que recollirem en una fitxa terminològica, és impressionar-se [de]: ‘Experimentar, un animal, el procés d’impressió d’un altre animal o d’un estímul determinat’. Considerem pertinent afegir una nota amb una informació complementària que expliqui que, segons el context, també poden ser adequades expressions com ara rebre la impressió de o experimentar la impressió de.
Aquest verb es podria trobar en contextos com ara “l’ocell s’ha impressionat de”, “l’ocell ha rebut la impressió de” o “l’ocell ha experimentat la impressió de”.”
Per tant … modifiquem el nostre discurs habitual en les nostres visites de fauna: quan sigui l’espècie humana qui desenvolupi aquest paper s’hauria de parlar de: animals que han rebut la impressió de l’espècie humana.
Alguna biografia d’interès per si algú vol profunditzar una mica
-Lorenz, K. (1978). “Fundamentos de la etologia: estudio comparado de las conductas”. Ed. Paidos (2000). ISBN.9788475093451
-Lorenz, K. (1949). “Hablaba con las besties, los peces y los pájaros”. Ed. Tusquets (1999). ISBN.9788483106402
-Sluckin, W. (1972) “Imprinting y aprendizaje temprano”. Ed. Paidos. ISBN.PAI9506187801
MónNatura Pirineus 