Article a càrrec de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista La Borrufa del mes de març.
“Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc”
Potser us sorprendrà amics lectors, que en ple mes de març adrecem un article a un ésser viu que hom relaciona amb el Nadal. Qui no ha regalat alguna vegada un ramell de vesc en dates nadalenques per lliurar la bona sort? I és que aquesta, és una espècie singular i curiosa amb un cicle biològic que inicia la seva floració incipient entrada de la primavera.
Font: blocs.xtec.cat
El Vesc (Viscum album) és una planta semiparàsita (és a dir, un paràsit que no viu exclusivament de l’hoste, ja que pot desenvolupar la fotosíntesi) de la família de les lorantàcies que creix damunt les branques d’alguns arbres i endinsa les seves arrels (haustoris) per captar els nutrients.
Forma mates de tiges curtes i articulades, enforquillades, donant una forma esfèrica a l’arbre parasitat. Les fulles són fràgils de color verd pàl·lid, oposades, dures i presentes de 3 a 7 nervis poc marcats.
Les seves flors són petites i dioiques (és a dir, que les flors femenines i les masculines viuen separades en diferents peus, cosa que fa que hi hagi vescs “mascles” i vescs “femelles”).
Talment inspirats en Vivaldi i les quatre estacions, anem a entendre aquest cicle de la flor al fruit:
A la primavera les flors femenines desprenen una substància que atrau els insectes, els quals de ben segur portaran algun gra de pol·len que hauran obtingut de les flors masculines i aquí comença el cicle. La flor mica en mica esdevindrà fruit. A l’estiu aquest fruit començarà a tenir una forma ovalada, a la tardor aquest fruit verd ja prendrà una forma esfèrica i entrat l’hivern, amb les primeres gelades, trobarem les clàssiques baies esfèriques de 6 a 9 mm de diàmetre, carnoses i de color blanquinós. Un fruit que aleshores començarà a germinar tancant de nou el cicle.
Sabíeu què?
El vesc és una planta molt tòxica però que amb dosis baixes, a nivell farmacològic és emprat per regular la tensió arterial, problemes menstruals, diürètics i s’utilitza en homeopatia vers les malalties com l’arteriosclerosi.
El zoom…
El seu científic “viscum” té un origen incert, però es creu que pot derivar d’un nom indoeuropeu relacionat amb “força”. Se li atribueix, com a moltes plantes, la bona sort. Tradicionalment, el Celtes la consideraven una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida i possiblement aquesta relació amb el color daurat tingui un sentit metafòric amb la coloració que pren una vegada seca.
MónNatura Pirineus 