El cel nocturn de març

Constel·lacions

Aquest mes de març encetem una nova estació: la primavera. Així doncs, moltes de les constel·lacions característiques d’hivern començaran a caure cap a l’oest i cada vegada, i a mesura que avancin les setmanes seran més difícils d’observar. Començarem el cicle d’observacions de cel de primavera, l’Ossa Major es situarà alta en el cel i podrem observar perfectament la constel·lació del Lleó, amb una estrella de primera magnitud (regulus) situada fregant l’eclíptica.

Simulació del cel del 15 de març a les 22.00h

El Sol

Els dies ja s’allarguen considerablement, els horaris de sortides i postes són els següents:

• 5 de Març:   Sortida de Sol:  6.28h Posta: 17:56h
• 15 de Març: Sortida de Sol: 6.10h Posta: 18.09h
• 25 de Març: Sortida de Sol: 5.55h Posta: 18.19h

Dijous dia 20 a les 16.57 entrarem en l’equinocci de Primavera

Diumenge dia 30 a les 02.00 haurem d’avançar 1h els nostres rellotges per adaptar-nos a l’horari europeu d’estiu per tant seran les 03.00h.

La Lluna

El mes de Març disposarà de dues llunes noves, aprofitem doncs aquestes nits per poder fer observacions a ull nu, això sí amb el permís dels núvols.

• La primera Lluna nova el dia 1 a les 8:02 a la constel·lació d’Aquari.
• El Quart creixent el tindrem el dia 8 a les 13:28 a la constel·lació del Taure.
• La Lluna plena el dia 16 a les 17:10 a la constel·lació de la Verge.
• El Quart minvant el dia 24 a les 01:48 a la constel·lació del Sagitari.
• La segona Lluna nova el dia 30 a les 18:47 a la constel·lació del Peixos

Planetes observables

• Mercuri, observable una mica abans de la sortida del Sol, no visible des dels Pirineus a causa de la seva baixa posició en l’horitzó.
• Venus serà visible a la matinada situat a la constel·lació de Capricorn, brilla amb una magnitud de -4.4.
• Mart serà observable quasi bé al llarg de tota la nit a mitjans de mes constel·lació de la verge.
• Continuarem gaudint del gegant de la nit Júpiter; ubicat als bessons amb una magnitud de -2.4.
• Podrem començar a gaudir de Saturn a la mitja nit, situat  a la constel·lació de la balança. La matinada del dia 21 el trobarem a un grau al nord d ela lluna.

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la.

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M41 es veu millor a principis de març, i M93 a mitjans del mes.

Sabíeu què ?

Hipparchus un astrònom grec va crear un sistema de classificació segons la brillantor de les estrelles. A les més brillants les anomenà de primera magnitud i a les més febles que va poder veure, de sisena magnitud. 2.500 anys més tard, l’esquema de classificació d’Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, encara que des d’aleshores s’ha modernitzat com a consequència de l’ús de noves tecnologies i l’us d’aparells com el telescopi Hubble

L’escala de magnitud va a l’inrevés del que es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més petites que les més febles. Amb telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a ull nu, així que l’escala de magnituds s’ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot detectar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30.

Escala de magnituds (Font: http://www.astrofacil.com)

Fins el mes que ve i bons cels!

Iglús a la neu!

Un iglú és una construcció en forma de cúpula a on el material és simplement neu!

Els iglús s’associen als inuits (esquimals), ja que el seu hàbitat és en terres gelades i no tenen un altre material que la neu. La vivenda familiar acostuma a tenir una sola cambra o habitació, mentre que també hi ha iglús de gran tamany. Són comunitaris i poden albergar unes vint persones. Fins i tot existeixen iglús més petits que només serveixen per a resguardar els caçadors que s’allunyen de la llar tot perseguint la presa i han de passar una nit al ras. Aquests iglús han de ser de fàcil i ràpida construcció ja que les temperatures exteriors ( inferiors en molts casos a 30 graus), no permeten que una sola persona s’entretingui massa a fora.

Aquests refugis s’anomenen també refugi de supervivència o d’emergència i són poc estables.

Dels esquimals n’agafem la idea i la tècnica, ja que a casa nostra, un iglú d’aquestes característiques també ens pot servir de recer en cas de desorientació o pèrdua a la muntanya a l’hivern.

Iglú a MónNatura Pirineus

La seva forma curiosa és important ja que l’arc que li fa de sostre no necessita una estructura de recolzament perquè no s’enfonsi i a més, una estructura així és la que millor suporta el vent. D’aquí ve que moltes tendes que s’utilitzen a altes altituds a muntanya tinguin aquesta mateixa estructura.

La orientació de la porta d’aquest iglú de supervivència serà a sotavent, és a dir a resguard del vent i, si pot ser, la porta no tindrà grans dimensions , de manera que per entrar, haurem d’anar a quatre grapes.

Val a dir, però, que són construccions poc estables i que només serveixen per passar-hi una o dues nits a recer del mal temps i en cas de què no tinguem un refugi a l’abast. Més endavant explicarem quina és la tècnica per aconseguir un refugi d’aquestes característiques.

Però tornant als iglús dels esquimals…. com s’escalfa l’interior d’un iglú?

Els iglús són construïts amb neu perquè és el “material” que hi ha a la zona i, per sort pels esquimals, la neu és aïllant, ja que no deixa entrar el fred ni deixa que es perdi l’escalfor que es genera a dins, fent que la temperatura interior pugui arribar a temperatures superiors als 0ºC. Les parets fredes són revestides amb pells de foca per reduir la pèrdua de calor.

L’escalfor dins de l’iglú tendeix a pujar, de manera que els llits se situen a la part alta de la construcció o són llits alçats. Dins dels iglús es pot fer foc i cuinar si tenen unes dimensions apropiades i per controlar els vapors i no acumular gasos, es pot fer un petit forat per evacuar-los.

MónNatura Pirineus realitza tallers de construcció d’iglús

No tots els iglús, però, són per viure-hi o per passar una nit per protegir-se de les inclemències del temps,  sinó que també es pot fer un iglú per passar-nos-ho bé i jugar amb la neu. Si el volem fer d’una manera ràpida, no ens  caldrà fer blocs de neu compacta, sinó que utilitzarem la tècnica de supervivència: farem una muntanya de neu sense compactar gens, al damunt hi posarem una lona que tapi per complet la muntanya de neu menys una part petita que ens servirà de porta. Sobre la lona començarem a posar neu que compactarem amb pales o fins i tot amb les mans enguantades. Finalment traurem tota la muntanya de neu amb l’ajuda d’una pala i pel forat que haurem deixat a la lona per fer-hi la porta. Quan arribarem a la lona, l’estirarem amb precaució fins que ens quedi a les mans. Ja tenim l’iglú fet! Aquest tipus de construcció s’anomena “quinzhee” .

Els noms de lloc

Article a càrrec de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de febrer.

Avui deixarem de banda els articles explícitament naturalistes per parlar-vos d’un tema que de ben segur que us haurà cridat l’atenció; els noms de lloc o més ben dit, els topònims.

Sovint, dels topònims en podem extraure informació vers la existència d’un determinat ésser viu o bé d’una característica concreta del indret on es troba, així trobem: pedres blanques, estany negre, estany blau… però no sempre és tan fàcil i senzill esbrinar l’origen del noms de lloc.

La manca d’informació ha provocat que erròniament es faci una transcripció a l’atzar i es donin casos com el d’Àneu (anabensis=nabiu) produint-se una greu errada fonètica i que hom pugui esmentar el topònim amb un contundent Neu i s’acabi malauradament interpretant que el topònim té l’origen perquè allà hi neva molt. O més rellevant el cas de Sort, provinent possiblement d’un topònim basc antic relacionat la paraula pont: zuburiti (suburiti/suort/saorte) gens relacionat amb la paraula sort/suerte (sortem) i el joc de la loteria.

Esterri d’Àneu

En la toponímia, i en concret en l’estudi de l’etimologia, és del tot necessari el coneixement de les formes antigues del nom de lloc i en molts indrets aquests noms s’han vist transformats fonèticament al llarg del transcurs dels segles. En molts casos no es pot acabar de desxifrar el significat per manca de coneixement concret de la llengua antiga. Al Pallars, els topònims bascos són molt abundants ja que probablement es va parlar un dialecte bascoide que va quedar arrelat en alguns territoris locals fins possiblement ben entrada la romanització: Isil, Isavarre, Esterri, Gerri, Lladorre, Noarre… testimonis de la riquesa cultural dels habitants Pirinencs que ens han deixat un llegat toponímic formidable.

Sabíeu què?

L’Onomasticon Cataloniae és una obra etimològica escrita per Joan Coromines fruit de més de seixanta anys de dedicació que recull l’origen i explica els noms de persona i els topònims antics i moderns, emprats a diferents territoris de parla catalana i que conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis ?.

El zoom…

Haran/Aran, és una paraula basca actual que significa vall, (tot i que podria fer referència  també a “comarca” o “tros de terra”) que trobem representada en toponims arreu d’Europa: Arundel, a Anglaterra. Arendal, a Noruega i Suècia. Diversos Arntal, a Alemanya i Tirol. Val de Héréns, a Suïssa. Illes Aran, a Irlanda. A Alemanya hi ha nombrosos exemples: Arnach, Arnsberg, Arnstern, Arensburg, Ahrensburg. També és el cas d’Ohrenbach im Odenwald que antigament es deia Aranbach, Mohrenstein, abans Marnstein (a Arnstein).