El sanejament de les aigües és un procés clau per garantir la qualitat de l’aigua i per tant, la salut i la preservació del medi. D’aquí la importància de retornar al medi (als rius i al mar) l’aigua que hem utilitzat en condicions òptimes.
Les estacions depuradores d’aigües residuals i pretractaments que funcionen actualment a Catalunya garanteixen un adequat retorn al medi de les aigües prèviament utilitzades i eviten el deteriorament de les masses d’aigua, principi bàsic de la Directiva marc de l’aigua. L’actual xarxa permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya. La planificació hidrològica en l’àmbit del sanejament preveu construir 1.544 estacions en l’horitzó 2014 per tractar també les aigües de tots els nuclis inferiors a 2.000 habitants.
A MónNatura Pirineus disposem d’un projecte tècnic de gestió integral de l’aigua que inclou la canalització diferenciada de l’aigua en funció del seu ús, mecanismes d’estalvi i depuració de les aigües residuals. Conscients amb el nostre discurs vers la conservació i la sostenibilitat, des de l’any 2009 disposem d’una planta de sanejament que tot seguit ens plau presentar-vos.
L’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) forma part d’un equipament extern del centre, el sistema de sanejament disposa de tres fases:
- Arribada d’aigua a la planta i decantació de sòlids.
- Extracció d’olis i greixos
- Depuració de l’aigua a partir d’un bioreactor microbiològic
Arribada d’aigua a la planta i decantació de sòlids
La depuradora de MónNatura Pirineus presenta un petit col·lector que alimenta l’aigua residual del edifici central fins a la instal·lació. L’aigua arriba a la planta de tractament mitjançant una arqueta on es desenvolupa una primera anàlisi química de l’aigua. En aquesta primera fase i a partir del control analític, coneixerem quins són els paràmetres inicials d’aquest procés. Acompanyant l’aigua malauradament ens arriben elements sòlids que caldrà extraure mitjançant un cargol de desbast que separarà els gruixos dels líquids.
Extracció d’olis i greixos
Una vegada superat aquest primer procés, ara caldrà extraure els possibles olis i greixos provinents de la nostra cuina i que inevitablement en petites quantitats queden barrejats a l’aigua; aquesta aigua roman a un pou amb la finalitat de retenir els sòlids que es poden decantar i els sòlids surants. Una arqueta de bombament envia posteriorment l’aigua bruta al decantador de greixos. Una vegada en aquest dipòsit i al perdre velocitat, l’aigua, els greixos fàcilment eliminables suren i es queden retinguts. La seva extracció es realitza posteriorment de manera manual.
Depuració de l’aigua a partir d’un bioreactor microbiològic
Arribem ja a la fase més important que té lloc en un dipòsit amb dues càmeres: la primera d’aeració i la segona del MBR. La primera càmera alimentada amb aire de bombolla fina és on es produeix la degradació de la matèria orgànica i també fa la funció de dipòsit de magatzem de fangs per purgar quan les necessitats del procés ho requereixin. En la segona càmera es realitza la retirada de l’aigua tractada mitjançant les membranes.
Finalment ja només quedarà valorar la qualitat de sortida de l’aigua tractada. Cal destacar el valor de terbolesa que ens indica en tot moment l’estat de l’aigua depurada, amb els valors òptims es retornarà l’aigua al torrent d’on inicialment va ser captada tancant així el cicle.
Per fer més entenedor aquest procés disposem d’una maqueta a escala de la nostra planta que anomenem la depuradora educativa.
Donar a conèixer aquest sistema de sanejament mitjançant activitats de sensibilització és prioritari per tal que les futures generacions vetllin per l’ús d’aquest bé escàs i prenguin consciència de la despesa econòmica i energètica que representa a nivell global sanejar aigües residuals,