El cel d’hivern torna a ésser creuat per una zona de la Via Làctea farcida de constel•lacions amb estels brillants i una gran quantitat de cúmuls i nebuloses. Les nits més llargues de l’any ens donen grans possibilitats d’observació del cel nocturn i un gran repertori d’astres de cel profund i planetes des del vespre fins la matinada.
El cometa ISON, a més, tot just ha creuat el periheli arribant a ésser el més brillant dels últims anys. El que n’ha quedat després de l’apropament al Sol seguirà el seu camí passant a 0.4 UA (uns 60 milions de km).
Constel·lacions
El cel d’hivern ens mostra constel•lacions amb estels molt destacats, alhora que farcides d’interessants astres de cel profund. Comencem, però, per fer un cop d’ull a la regió circumpolar, on de nou els estels de l’Ossa Major s’aixequen per la zona de l’est i ens assenyalen l’estel Polar. A la zona superior de les constel•lacions sempre visibles, durant les primeres hores de nit hi trobem el Linx i la Girafa. A l’horitzó est hi veurem com s’amaguen les constel•lacions del Pegàs i Andròmeda, i algunes de menys vistoses com la Balena i els Peixos. Mentrestant, a l’extrem oposat del cel hi apareix el Lleó, i més tard les brillants Arcturus i Spica, a les constel•lacions de Bouer i la Verge. L’espectacle del cel de desembre es concentra en la Via Làctia, que creua el firmament de nord-oest a sud-est. En aquesta zona hi trobem Canis Majoris, amb l’estel més brillant de tot el cel, Sirius. Seguint cap al nord hi trobarem fàcilment Orió, el Taure, els Bessons i l’Auriga.
Cel del 15 de desembre a les 22.00h
La Lluna
Les primeres nits del mes la Lluna no serà observable, ja que serà en fase nova el dia 3. Passarà pel quart creixent el 9 de desembre i arribarà a la fase plena al matí del dia 17.
Planetes observables
Tot i no tractar-se d’un planeta, sens dubte aquests dies és d’especial interès el seguiment del cometa ISON, que creuarà la zona circumpolar del cel durant la segons meitat del mes.
A més, Júpiter és ben visible durant tota la nit a la constel·lació de Bessons, i amb un petit telescopi en podrem distingir els seus 4 principals satèl·lits. A partir de les 22h és observable el planeta Mart, i ja a les 2h de la matinada, apareix Saturn a la constel·lació de la Balança.
Trajectòria del cometa ISON al cel pels propers dies (font: starsandstones.wordpress.com)
Destacat del cel profund
Durant aquest més, la Via Làctia ens mostra diversos astres que ens permetran observar les fases de la vida d’un estel.
La constel·lació d’Orio i els seus voltants contenen nombroses nebuloses o regions de naixement d’estels. Una n’és la coneguda nebulosa d’Orió (M42), però amb un telescopi avançat podem mirar de localitzar la nebulosa de reflexió M78 o la nebulosa del Con (NGC 2264) a la constel·lació de l’Unicorn. Aquests núvols de gas i pols formaran famílies d’estrelles, altrament anomenades cúmuls, com el que podem observar un parell de graus al sud de Sirius (M41), els nombrosos cúmuls d’Auriga, o el cúmul de les Pleiades, localitzable fàcilment al Taure, essent un dels cúmuls més joves coneguts (amb uns 100 milions d’anys d’edat).
Viatgem ara a les últimes fases de la vida d’un estel com el nostre Sol. En el moment que ha estat el seu combustible (l’Hidrogen) durant la major part de la vida s’exhaureix al nucli, aquesta gran bola de plasma en equilibri passarà per una etapa d’inestabilitat augmentant el seu radi (gegant vermella) fins arribar a expulsar tot el seu embolcall a l’espai. El cadàver estel·lar que en resulta s’anomena nebulosa planetària, i un exemple d’aquest tipus d’astres és la nebulosa de l’esquimal (NGC 3692). La podrem localitzar amb un telescopi i veurem la seva forma arrodonida si utilitzem un ocular de gran augment.
La nebulosa del Con fotografiada des de l’observatori de MónNatura Pirineus (font: celdenit.com)
Sabies que…
Les estrelles més joves i massives que neixen en una regió de formació estel·lar emeten una gran quantitat de radiació ultra-violada. Aquesta és la responsable de ionitzar els àtoms d’hidrògen que hi ha a la nebulosa que els envolta. En recombinar-se, aquests àtoms emeten fotons de radiació vermella (H-alfa) com la que veiem a les fotografies de nebuloses.
MónNatura Pirineus 