Article de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes d’octubre.
Sovint al llarg de les nostres passejades prop del camp, pels carrers del poble, de la ciutat, al costat dels fanals o atrets pels fars dels nostres vehicles veiem nombrosos insectes volant incansablement. Entre molts d’ells podem trobar els heteròcers o coneguts popularment com a arnes o papallones nocturnes.
Foto: Hyles euphorbiae (Paolo Maezzi)
Els heteròcers, (del grec héteros = diferent, referent a les diverses formes que prenen les seves antenes a diferencia de les papallones diürnes) són un grup nombrós de papallones distribuïdes arreu del món.
Els naturalistes encuriosits per aquests éssers sovint ens hem preguntat: Per què les papallones nocturnes, van a la llum?
Les papallones nocturnes defineixen les seves rutes per la posició de la lluna i el camp magnètic de la terra. La lluna, al trobar-se lluny de la Terra, és utilitzada com a bon punt de referencia i per tant, l’atracció de les arnes cap a la llum artificial es pot relacionar amb el seu sentit d’orientació. Així doncs, no podem parlar d’una atracció sinó d’una confusió, fet que provoca que, a l’arribar a la llum, no parin de donar voltes.
Una de les hipòtesis amb més fonament es basa en el fet que les arnes triguen cert temps en adaptar els seus ulls a la foscor i per tant, defugir de la llum representa volar a cegues. Les arnes no recorden les experiències viscudes anteriorment i serà per tant, una maniobra repetida constantment l’anar de llum en llum repetint la història una i una altra vegada.
Aquesta atracció confusa permet que els lepidopteròlegs i apassionats del medi nocturn puguin realitzar estudis vers la multitudinària representació de les diferents famílies d’heteròcers amb paranys de nit. Això ha permès descobrir noves espècies i conèixer amb més detall factors de la seva biología.
Foto: Saturnia pyri (Paolo Maezzi)
Sabíeu què?
La papallona més gran d’Europa és la gran Paó de nit (Saturnia pyri) que pot assolir uns 20cm d’ala a ala, i les més petites uns microlepidòpters del gènere (Stigmella) que molts no superen els 2mm.
El zoom…
Es coneixen aproximadament 150.000 espècies de papallones arreu del món, un 75% són nocturnes i encara queden moltes per descobrir, ja que resten moltes zones de la Terra per estudiar dins l’àmbit de la recerca lepidopterologia. La conservació dels hàbitats i la preservació del medi són claus per la subsistència d’aquestes delicades espècies.
MónNatura Pirineus 