Article de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de setembre.
Dins l’àmbit de la biologia, de les ciències naturals, forestals, etc, hi ha diverses tècniques per fer seguiments de poblacions d’animals i obtenir-ne informació per una possible gestió, tant de la pròpia espècie com del seu ecosistema.
Però arreu del món, per implicar a la societat en el respecte vers el medi natural, s’han dissenyat una sèrie de seguiments i protocols per algunes espècies sense cap tipus de complicació, fomentant així la participació ciutadana.
Avui us volem explicar el projecte Quirorius. Aquest projecte és un programa per al seguiment i/o monitoratge dels Ratpenats Aquàtics de Catalunya iniciat l’any 2008 a bona part de les conques fluvials del territori català.
Va néixer al Regne Unit gràcies a l’entitat Bat Conservation Trust, i ha estat adaptat a Catalunya pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’associació Galanthus.
Es realitzen únicament dos mostrejos a l’any durant la primera i segona quinzena del mes d’agost i el temps mig per dur-lo a terme és d’unes dues hores aproximadament, iniciant-se sempre 60 minuts després de la posta del sol.
Un cop explicada la metodologia a nivell genèric, concretarem una miqueta més sobre aquests mamífers alats anomenats muricecs, ratescaldes, ratespinyades, panarats… els quiròpters (khéir = mà, pterón = ala).
Són els únics mamífers que han estat capaços de conquerir el medi aeri i per aconseguir-ho, han desenvolupat una sèrie d’adaptacions que els ha conferit un aspecte singular i unes habilitats curioses: poden volar, descansen de cap per avall i s’orienten en la foscor més absoluta. En aquest cas, ens centrarem en les dues úniques espècies estrictament aquàtiques que viuen a Catalunya.
Una d’elles és la ratapinyada d’aigua (Myotis daubentonii), que es troba distribuïda per tota Europa i es refugia en arbres madurs de ribera.
L’altra, la ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii), distribuïda per la mediterrània i totalment cavernícola.
Gràcies a les seves grans potes i llargues ungles, totes dues espècies capturen insectes tant a la superfície de l’aigua com a l’aire.
Els objectius d’aquest seguiment són:
- Establir un índex d’activitat de cacera de quiròpters aquàtics en diversos cursos fluvials de Catalunya.
- Vincular les dades amb altres grups faunístics, amb la composició química de l’aigua dels rius i amb altres factors que poden afectar les poblacions de quiròpters aquàtics.
- Tenir un indicador biològic capaç d’avaluar actuacions realitzades en diferents cursos d’aigua.
- Involucrar a la població en l’estudi i conservació dels quiròpters
Material necessari: termòmetre, detector heterodí (per captar els ultrasons), fitxa de camp.
Us engresquem a què entreu a la pàgina web: http://www.ratpenats.org/CAT/Seguiment/quirorius.php i pugueu veure amb més detall la metodologia d’aquest seguiment.
Sabíeu què?
A la primavera pareixen una o dues cries, vulnerables i incapaces de mantenir per si soles l’escalfor corporal. És per això que tot just nascudes s’aferren al pèl de l’abdomen de la mare, on romandran durant els primers dies de vida. Òbviament, si els parts fossin més nombrosos, les mares ho tindrien molt difícil per volar amb tota la descendència al damunt.
El zoom…
Als tròpics trobem les guineus voladores, enormes animals frugívors de més d’1,5m, i al Centre i Sud d’Amèrica hi viuen els coneguts vampirs que s’alimenten de sang d’altres animals.
MónNatura Pirineus 