La geneta comuna, també coneguda com gat mesquer, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids. Juntament amb altres vivèrrids, les genetes comunes es consideren l’espècie moderna més propera als avantpassats extints comuns dels carnívors.
Es creu que la seva presència a Europa és recent i que va ser introduïda per l’home de forma potser involuntària com a mascota assilvestrada i que la feien servir com a caçadora de rates a les rodalies de les granges, ja sigui pels àrabs o pels romans. La paraula “geneta” podria venir de la paraula d’origen àrab “genet” (zenete), ja que els àrabs que lluitaven a cavall durant la Reconquesta decoraven la seva cadira amb les pells d’aquest animal.
GENETA COMUNA (Genetta genetta)
Cast.: gineta o gato almizclero, aranès.: gina, eusk.: katajineta, ang.: common genet, fr.: genette commune.
Va arribar a Europa des del nord d’Àfrica a través de la Península Ibèrica i està molt estesa la teoria de què va ser precisament durant l’ocupació àrab del segle VIII. No obstant això, aquesta teoria gaudeix de poc prestigi en l’actualitat i es creu que la introducció de la geneta hauria estat més primerenca. Es té constància que els romans tenien genetes com a mascotes en els seus domus (cases) abans que els gats domèstics fossin importats des d’Egipte. A més, en temps d’August es va introduir a les Balears un misteriós animal sota el nom d’ictis perquè acabés amb la plaga de conills que llavors infestava les illes. Atès que el gat no era conegut per aquest nom, tal ictis només podia ser la geneta o, si de cas, alguna espècie de marta.
Actualment la geneta és present a la Península Ibèrica, a les Illes Balears i a França, i sembla expandir-se actualment cap al nord i l’est del continent. També es pot trobar a l’Orient Mitjà i en bona part del continent africà, amb l’excepció principal de les zones desèrtiques.
És un animal llarg i prim, amb una cua generalment tan llarga com la resta del cos i que té l’aparença d’un gat amb l’excepció del rostre, que és més allargat. El seu pelatge és de color gris pàlid i molt suau amb taques negres al cos i anells també negres a la cua. Té un cap petit, ulls i orelles grans i potes curtes amb urpes semiretràctils. Els mascles són més grans que les femelles i els joves tenen un color gris més fosc que el dels adults. És extremadament flexible, cosa que li permet entrar en espais molt petits. A la cua, el pèl és més llarg i compleix funcions estabilitzadores en els salts i en les persecucions. El cos pot arribar als 55-60 centímetres de longitud que iguala o supera la cua, que pot superar el metre de longitud des del cap a la cua. L’alçada a la creu és de 20 centímetres, i el pes oscil·la entre 1,2 i 2,5 quilos. La geneta té un cap cònic que s’afina cap al musell. Els ulls grans de color marró estan emmarcats sobre taques de color blanc que contrasten amb una franja negra que envolta la base del musell. A banda i banda d’aquest, hi ha bigotis llargs i molt sensibles. Les orelles són grans i erectes i arrodonides en el seu extrem. El cos és allargat i elàstic, amb unes potes anteriors curtes en contrast amb les posteriors, més llargues i musculades, que faciliten els hàbits trepadors d’aquest animal. Els peus són arrodonits i la seva petjada ens recorda a la de un gat salvatge però de menor dimensió.
La geneta comuna és carnívora i té una dieta que consisteix en petits mamífers, especialment rosegadors i principalment ratolins de bosc però també d’esquirols, lirons i conills. També s’alimenta de llangardaixos, ocells, rèptils, amfibis, insectes i, fins i tot, fruits del bosc. Malgrat això, les genetes de les Illes Balears s’alimenten principalment de llangardaixos. És presa d’aus rapinyaires de grans dimensions i també de guineus.
La trobarem vivint en boscos densos de ribera i zones de roquissars que li proporcionin refugi i aliment, sempre amagades dins forats de les roques o troncs d’arbres vells. Són territorials i poden viure soles o amb comunitat dins el mateix territori i el marquen amb una substància coneguda amb el nom de mesq (d’aquí ve el seu nom de gat mesquer) que dipositen en troncs i puntes de roques per tal de fer constar que aquell territori els pertany.
Les femelles entren en zel durant els mesos d’abril i maig i la còpula, que segueix a uns rituals de festeig que poden allargar-se fins a una hora, té una durada de només cinc minuts, durant els quals, tant el mascle com la femella miolen. El període de gestació és de 55 a 65 dies, després del qual la femella té un part d’entre 1 i 3 cries que neixen cegues i indefenses. Els cadells són deslletats a les 8 setmanes donat que poc abans comencen a prendre petites quantitats d’aliment sòlid. Els joves assoleixen la maduresa sexual al voltant dels 2 anys d’edat.
És un animal d’activitat nocturna que aprofita aquests moments per sortir a caçar i que de vegades, pot acostar-se a les cases de pagès per entrar dins del galliner i robar-nos alguna gallina.
MónNatura Pirineus 