Comença aquest mes en el qual el període de vacances per molts es combina amb unes nits amb temperatures molt agradables, bon temps, i a més la visió espectacular de la nostra galàxia, la Via Làctia, travessant interessants constel·lacions farcides de cúmuls i nebuloses. A més, aquest any es gaudirà d’unes condicions molt favorables per la pluja de les Perseides, o llàgrimes de Sant Llorenç, als voltants del 12 d’agost.Constel·lacions
D’entre les constel·lacions circumpolars durant l’agost seran el Drac i Cefeu les que trobarem a major altura sobre l’horitzó en les primeres hores de la nit. L’Ossa Major, amb les set estrelles que conformen “el carro”, ja es troba baixant, mentre que comença a ser ben visible Cassiopea.
Durant les primeres hores de foscor ja s’observa com les gegants vermelles Antares, a l’Escorpí, i Arcturus, a Bootes, s’amaguen per l’horitzó oest deixant pas al cel de l’estiu, protagonitzat pel triangle que formen Deneb (al Cigne), Vega (a la Lira) i Altair (a l’Àliga), tot ell travessat per la Vía Làctia que s’extén magestuosa fins a la seva part més brillant a la constel·lació de sagitari, visible al sud en les primeres hores de nit, en la direcció on es troba el centre de la nostra galàxia.
Mentrestant, a l’est ja surten constel·lacions de tardor: el gran quadrat de Pegàs, i juntament amb ell, Andròmeda.
Cel del 15 d’agost a les 23h
La Lluna
La Lluna estarà en fase nova el 6 d’agost, al voltant del qual hi haurà les millors nits per contemplar la Via Làctia en la foscor del cel nocturn. A partir d’aquesta data, anirà creixent passant pel quart el dia 14 i la Lluna plena el dia 20.
Planetes observables
Saturn ja s’amaga durant les primeres hores de la nit, i només el podrem observar si tenim un horitzó molt baix. A banda d’aquest, Urà i Neptú són visibles amb un petit telescopi a partir del mitjanit, a les constel·lacions de Peixos i Aquari respectivament.
Destacat del cel profund
En aquesta època és pràcticament obligat fer una visita a les nebuloses d’emissió que abunden a la regió més brillant de la Via Làctia. Amb uns senzills binocles astronòmics podem viatjar des d’Alnasl, al canó de “la tetera” (Sagitari), cap al nord passant per les nebuloses de la Llacuna i la Trífida fins arribar a la nebulosa de l’Àliga i la nebulosa Omega, dues regions de formació estel·lar realment brillants. En les fotografies, l’Hidrogen ionitzat per la radiació dels estels que hi neixen apareix d’un intens color vermell.
La nebulosa Omega, M17, fotografiada des de l’observatori de MónNatura Pirineus (font: celdenit.com)
Sabies que…
A la foscor el nostre ull no percep els colors, però hi són! La retina de l’ull té dos tipus de cèl·lules sensibles a la llum, els cons i els bastons. Aquests últims són els que funcionen amb poca intensitat, i no són sensibles als colors, sinó només a tons de grisos. Per això no veiem el vermell de les nebuloses febles quan les observem a través d’un telescopi.
MónNatura Pirineus 