El PAS, un lloc d’ocells carronyaires.

El Punt d’Alimentació Suplementària o PAS és un emplaçament creat per l’home on hi efectua aportacions d’aliment, especialment per beneficiar als ocells necròfags per a què trobin menjar més fàcilment.

Aufrany

Durant els anys 70 es van crear diferents PAS a les dues vessants del Pirineu amb la finalitat d’ajudar a les poblacions d’ocells carronyaires que en aquells temps es trobaven en un estat de conservació desfavorable (vegeu Terrasse, 1985). Als anys 90 es van anar generalitzant també a ambdós costats del Pirineu, doncs es va comprovar que reduïen la mortalitat juvenil dels ocells necròfags i proporcionaven una important font d’aliment previsible per a les parelles adultes.

El PAS també el podem conèixer amb el nom de canyet, o en castellà, “muladar”. El mot prové de què, antigament, a molts pobles s’hi portaven els animals domèstics morts com mules, cavalls, vaques, ovelles, etc.

D’ocells necròfags aquí a Catalunya tenim 4 espècies de voltors diferents; l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus).

Voltor comú

Desde l’any 2003, la Fundació Catalunya-La Pedrera treballa amb el Projecte de Reintroducció del Voltor negre a l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà, havent alliberat 33 exemplars. Alhora, i des del 2011, l’espai Mónnatura Pirineus col·labora amb el Projecte de Conservació d’Espècies Amenaçades (EEP) amb la Cria en captivitat del Trencalòs.

D’altres rapinyaires com el milà negre (Milvus migrans) i el milà reial (Milvus milvus) també acudeixen a aquests punts durant les èpoques estivals, així com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) que, esporàdicament, pot esdevenir carronyaire. Altres ocells de la família dels còrvids com el corb, la cornella, la garsa i el gaig, també hi són presents.

Per què la creació d’un PAS?

Trencalòs

La població de trencalòs, espècie necròfaga, va patir una davallada molt important durant els anys 40 i 50 a nivell peninsular i europeu degut a enverinaments massius i a la caça furtiva. Com a conseqüència, actualment els Pirineus compten amb pocs exemplars d’aquesta espècie ja que la seva recuperació natural és lenta. Amb la creació d’aquests punts d’alimentació es pretén facilitar que aquesta espècie amenaçada trobi menjar extra, que es puguin fixar nous individus adults en zones on abans hi era present i que hi hagi més aliment pels individus juvenils.

No s’ha de pensar que gràcies a aquestes aportacions l’espècie sobreviu, sinó que constitueix un més a més a l’hora de trobar menjar per les muntanyes. No només hi acudeix el trencalòs, sinó que molts altres rapinyaires com voltor comú, voltor negre, aufrany, àguila daurada, milà negre, milà reial, etc., i també còrvids com corbs i cornelles, a part d’altres mamífers com guineus, fagines i genetes, als que també els és molt favorable trobar aliment extra.

Voltor negre

Els permisos legals atorgats per la creació del PAS es regulen pel Reial Decret 1098/2002, de 25 d’octubre, que regula l’alimentació d’aus rapinyaires necròfagues amb determinats animals morts i els seus subproductes i l’Ordre AAM/387/2012, de 23 de novembre, relativa a l’alimentació d’espècies necròfagues.

L’aliment que s’hi aboca són caps de bestiar procedents de ramaderia extensiva, subproductes d’empreses càrniques i escorxadors, amb principal interès per abocar-hi caps i potes de xai que constitueixen l’aliment que aprofita més el trencalòs.

Què succeeix en un dia d’aportació d’aliment?

Un cop repartit l’aliment en el punt d’alimentació, la seqüència de l’arribada de les espècies esmentades anteriorment manté un protocol establert.Primerament arriben els petits rapinyaires i còrvids com l’aufrany, el corb, la cornella, garses, gaig, etc., que són més àgils i mai estan a molta distància com els gran rapinyaires. Aprofiten les parts mes tendres i toves com les vísceres.

Posteriorment es succeeix l’arribada de grans carronyaires com els voltors comuns i voltors negres, que gràcies al seu bec dur poden esquinçar trossos de carn més grans i polir els ossos fins l’últim gram de carn.

Ja per últim arriba el trencalòs que aprofita allò que els altres li han deixat: tots els ossos. Sense competència de cap més espècie, agafa i treballa els ossos per poder-los separar i empassar-se’ls. Lògicament, si troba carn li es molt més gratificant, però hem de pensar que aquesta espècie ha evolucionat especialitzant-se en treure profit, i d’això li ve el nom, dels ossos.

Voltors menjant al PAS

Mónnatura Pirineus disposa d’un PAS situat a la Solana d’Escobedo, a 1.700 metres d’altitud i en una zona estratègica per a què els ocells necròfags hi tinguin accés. Aquesta ubicació garanteix que l’observació des del centre sigui a una distància òptima possibilitant així la identificació de les diferents espècies que hi acudeixen i el desenvolupament d’activitats educatives molt interessants. Setmanalment es fan aportacions d’aliment que permeten observar, segons l’estació de l’any, una biodiversitat d’espècies rapinyaires molt variada.

A la següent gràfica podem observar el número d’individus de les diferents espècies de rapinyaires i còrvids, per cada mes de l’any, que han visitat i aprofitat el PAS de la Solana d’Escobedo durant el passat any 2012.

Tal i com observem a la gràfica, l’espècie més abundant és el voltor comú, arribant a pics de 120 individus en un sol dia, seguit de la diversitat de còrvids, sempre constant a la zona. Ja amb menys nombre tenim altres espècies com el trencalòs o l’àguila daurada amb un número d’individus d’1 a 3, també fidelitzats al punt d’alimentació. Esporàdicament i més localitzats a l’estació primaveral i estiuenca trobem l’aufrany, el milà reial i el milà negre. Cal esmentar que al setembre de l’any 2011 vam tenir la presència d’un voltor negre de nom Ernesto que portava un radiotransmissor que ens va permetre saber que es tractava un individu alliberat a les muntanyes d’Alinyà.

Bibliografia d’interès:

–          Projecte de Reintroducció del Voltor negre: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/content/voltor-negre

–           “Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya: biologia i conservació”, publicat dins la col·lecció “Documents dels Quaderns de medi ambient Núm.7” i editat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Esbaiola’t a les Valls d’Àneu!

En la parla aneuenca esbaiolar-se significa esbargir-se, divertir-se, entretenir-se. D’un temps ençà, a més, aquesta expressió s’identifica inequívocament amb el festival de teatre que la població d’Esterri d’Àneu acull cada estiu.

Foto: http://www.festivalesbaiolat.cat

“Esbaiola’t” Festival de teatre de les Valls d’Àneu neix l’any 2008 de la mà de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i de La Companyia de Comediants La Baldufa amb el suport d’institucions, empreses, persones anònimes i en les darreres edicions, amb la col·laboració i la participació activa de voluntaris. La fidelitat de totes aquestes col·laboracions ha estat clau per garantir la continuïtat del festival.

L’èxit d’aquella primera edició i de les que l’han seguit han consolidat el festival fins convertir-lo avui en dia en un esdeveniment de referència no només de l’estiu de les Valls d’Àneu sinó també de tot el territori català. I és que el públic de l’Esbaiola’t no ha parat de créixer des de la seva primera edició l’any 2008 amb 2.300 persones, fins a les 6.000 de l’any passat, fet que constitueix un veritable revulsiu econòmic i social per tota la Vall.

Esbaiola’t 2013

Durant aquests anys, han estat moltes les companyies d’espectacles del país i també de fora que hi han participat. Enguany es celebrarà la sisena edició d’aquest festival que pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu i apropar-hi espectacles únics i d’alta qualitat artística. Circs, cercaviles, contacontes, jocs, titelles, tallers, comediants, pallassos i malabars ompliran de nou els carrers d’Esterri d’Àneu els propers dies 26, 27 i 28 de juliol.

De quin color és?

Article de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de juliol.

Us podeu imaginar la natura en blanc i negre o escala de grisos?

La veritat és que, si la veiéssim així, aviat ens cansaríem de contemplar els arbres, els prats, les muntanyes o el cel. I és que els colors donen un toc perfecte per poder gaudir d’un espectacle natural!

Però… tots els éssers vius veiem el paisatge del mateix color? És important el color pel cicle vital de qualsevol organisme?

Els nostres ulls poden distingir només una petita part de l’energia electromagnètica que anomenem Llum. Aquest espectre visible se situa entre les longituds d’ona que van de 400 a 700 nanòmetres.

Aquestes diferents longituds d’ona de l’espectre provoquen diferents estímuls a l’ull i això és determinant per diferenciar els colors.

Tot cos il·luminat absorbeix una part de les ones electromagnètiques i reflexa les restants; aquestes, són captades per l’ull a través de milions de cèl·lules que les detecten anomenades cons i bastons que les transformen en impulsos elèctrics que són enviades al cervell a través dels nervis òptics i interpretades com a diferents colors i brillantor d’aquests segons les longituds d’ona corresponents.

L’ull humà, però, no és capaç de detectar els raigs ultraviolats (UV), mentre que els insectes i altres animals com les aus, sí.

Pensem ara en una flor. El seu color té un sentit important pel seu cicle ja que dependrà de la interrelació amb aquells agents animals que la pol.linitzin. Aquella planta capaç d’atraure millor els insectes, donarà flor amb els colors adequats al sistema visual de l’insecte per tal de ser pol·linitzada.

Mentrestant nosaltres, els humans, veurem en aquesta flor un color diferent que donarà un sentit estètic i potser emocional, però que no en dependrà res més sinó el gaudir del seu color, un color accidental ja que no podem percebre els ultraviolats com ho fan els insectes. Per els insectes doncs, aquests ultraviolats faran la mateixa funció que la d’un camp d’aterratge il·luminat que condueix directament a on la planta ho necessita: la flor!

Però en el regne animal també hi ha els mamífers que no distingeixen massa els colors i, per norma general, els què són diürns tenen certes deficiències visuals, i per tant, necessiten alguna estratègia per poder caçar i alimentar-se. Alguns d’aquests mamífers, com els felins, tenen al fons de l’ull una capa brillant reflectora que forma una membrana anomenada Tapetum Lucidum que reflexa la llum com un mirall retornant-la després a la retina per aprofitar-la millor, o per dir-ho d’una altra manera, per aprofitar-la dues vegades. Per aquesta raó, les pupil·les dels gats brillen a la nit.

A nosaltres no ens cal, perquè potser som l’únic animal que dorm tranquil a les nits i no té cap necessitat d’alimentar-se.

Sabíeu què?

Els cavalls i la resta dels remugants són incapaços de veure el color vermell perquè només tenen els cons de color blaus i verd que són les cèl·lules encarregades del color? Això fa que la teoria que el vermell atrau als braus no sigui certa.

Els gossos són capaços de diferenciar molt bé games de grisos molt semblants que l’ull humà no pot distingir, això li permet adaptar-se al medi millor quan hi ha poca llum que no pas la visió en color.

El zoom…

El Llac rosa es troba situat a l’oest d’Austràlia i és conegut com el Llac Hilier. El seu color és tot un misteri i avui dia encara no s’ha pogut explicar el perquè del seu color, ja que no té algues que segreguin cap tipus de substància rosa capaç de tenyir l’aigua i, si agaféssim un vas i l’omplíssim d’aquesta aigua, seria del mateix color: ben rosa!

Estades de Natura i Camps de Treball per infants i joves a MónNatura Pirineus

Un cop finalitzat el curs escolar, arriba el moment desitjat per molts infants i joves que han decidit optar pel gaudi de les diferents propostes d’activitats de temps lliure. Per molts, serà la primera vegada que marxaran de casa una setmana per compartir experiències, vivències i practicar allò que més els agrada; d’altres repetiran l’experiència viscuda d’altres anys, coneixent nous companys de viatge i coneixent mica en mica diferents indrets geogràfics del nostre país; mar, muntanya, campaments, colònies…un reguitzell d’activitats d’estiu que de ben segur deixaran un record perdurable.

Tradicionalment el nostre és un país on l’excursionisme i el vincle en activitats naturalistes perdura des de l’inici del segle XX. Actualment l’oferta s’amplia i vivim en un moment on les activitats d’estiu disposen d’una línia pedagògica important dins l’àmbit de l’educació no formal, més coneguda com educació en el temps lliure. Les diferents entitats s’han adaptat a les noves tendències i per sort podem trobar una oferta ben diversa; estades d’idiomes, esportives, d’informàtica, de teatre, de circ, culturals i naturalistes.

A molts lectors neòfits, quan llegiran la paraula camp de treball els vindrà al pensament aquella activitat feixuga de “treball forçat” però en realitat aquesta és una activitat en la que joves d’edats compreses entre els 15 i els 18 anys seran partícips en estudis naturalistes o en l’arranjament de camins o elements emprats en activitat d’ús públic. Més enllà dels records d’uns dies de convivència, romandrà el record viu d’haver contribuït a l’actuació per una activitat pel medi, ja bé sigui en un àmbit, natural, rural, arqueològic o urbà.

Avui a MónNatura Pirineus iniciem vuit torns d’estades de natura i camps de treball per a infants i joves des dels vuit fins als dinou anys. Seran uns dies intensos de compartir experiències i de fer una immersió en el medi pirinenc, per viure, experimentar, gaudir i conèixer el patrimoni natural i sociocultural d’aquestes contrades.

Desitgem unes molt bones estades a tots aquells que heu escollit directa o indirectament una de les diferents opcions per aquest estiu del 2013.

El cel nocturn de juliol

Entrem al mes de juliol i amb aquest també ho fem de ple a l’estiu. Una primavera freda i plujosa ha deixat pas finalment al bon temps i unes temperatures nocturnes ben agradables per als observadors de la nit. Després del solstici d’estiu, el passat 21 de juny, ara les nits es comencen a allargar i ens permeten gaudir més hores de l’espectacular visió de la Via Làctia.

Constel·lacions

D’entre les constel·lacions circumpolars, sempre visibles sobre l’horitzó nord, durant aquest més seran l’Ossa Major i el Drac les que l’alçaran a més altura sobre l’horitzó durant la primera part de la nit. El Linx i la Girafa, constel·lacions poc vistoses, són les que queden més a prop de l’horitzó, i en canvi Cassiopea comença a aixecar-se pel nord-est a partir de mitjanit.

Les constel·lacions de primavera, com el Lleó o la Verge, s’amaguen ja durant les primeres hores de foscor, i també l’estrella gegant vermella Arcturus s’observa cada cop més baixa sobre l’horitzó oest. Per altra banda, al sud són ben visibles les regions més interessants de la Via Làctia, sobre les constel·lacions de l’Escorpí, amb la brillant estrella Antares, i Sagitari, la direcció on es troba el centre i regió més densament poblada d’estrelles de la nostra galàxia.

A més per l’est trobem ja ben altes les constel·lacions de Cigne, Lira i Àliga, amb els tres estels principals respectius Deneb, Vega i Altair, que formen el conegut Triangle d’Estiu.

Cel del 15 de juliol a les 23.00 hores

La Lluna

La Lluna estarà en fase nova el 8 de juliol, data al voltant de la qual serà el moment idoni per observar la Via Làctia al cel nocturn. A partir d’aquí anirà decreixent fins al pleniluni el 22 de juliol.  En aquest moment la Lluna es trobarà propera al perigeu, a uns 356000 quilòmetres de la Terra.

Planetes observables

Saturn, el planeta dels anells, continua regnant el cel i essent l’únic visible durant aquestes nits.

Destacat del cel profund

En les nits d’estiu, i si tenim la sort de poder gaudir d’un cel fosc, és inevitable fixar-se en la constel·lació de Sagitari. En direcció a aquesta hi ha la zona més brillant i el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. Per aquest fet aquesta constel·lació i les adjacents estan farcides de cúmuls i nebuloses. A la seva part nord hi destaca un núvol densament poblat d’estels, l’objecte Messier 24, també conegut com Núvol d’Estels de Sagitari. La seva visió a ull nu ja crida l’atenció, amb uns binocles astronòmics és espectacular, i amb un petit telescopi desvetlla la gran quantitat d’estels que el formen, situats a uns 15.000 anys llum de distància.

Cúmuls i nebuloses en direcció a la zona més densa de la Vía Làctia (Font: celdenit.com)

Sabies que…

El nom de l’estrella Antares, la més brillant de la constel·lació de l’Escorpí i que és visible en aquestes dates, prové del grec i significa “enfrontat a Ares” (és a dir, enfrontat a Mart). Això ve del fet que la coloració d’aquesta súper-gegant vermella és molt semblant a la del planeta, i que a més es troba gairebé a l’eclíptica i per tant en determinades èpoques ambdós astres es troben molt propers.