Article de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de juny.
La tardor no té l’exclusiva dels bolets. Els bolets de primavera apareixen a partir de febrer i començant per la costa, de cotes baixes van pujant cap a cotes més altes a mesura que el sol comença a escalfar i les gelades es van fent menys freqüents i va pujant la temperatura del subsòl.
Foto: valentirasa.blogspot.com
La primera espècie que floreix és el marçot, carbonera o bolet de neu (Higrophorus marzuolus) que pot començar a créixer sota la molsa i fullaraca i fins i tot neu a partir de febrer als boscos de pi roig, alzina i roure a la comarca d’Osona i al massís del Montseny. Una mica més tard apareixerà a l’alta muntanya a boscos de coníferes humits i foscos, rics en matèria orgànica i amb substrats lleugerament àcids o neutres. Boscos madurs de pi roig, pi negre i avets del Pirineu axial amb pendents suaus, restes vegetals i molsa com els que trobem, al nord del Ripollès, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà o la Vall d’Aran són els seus preferits.
El marçot té un carpòfor o barret convex o aplanat i carnós, de 10 a 15 cm. de diàmetre i color blanquinós de jove i més grisós amb el temps que el mimetitza entre les restes de vegetació del terra. Cal ser un expert rastrejador per entreveure o intuir la punta d’un marçot entre la molsa i anar-los desenterrant. El peu és robust i blanc grisós i la seva carn és blanca i compacta amb olor suau i gust dolç a l’igual que la carn del carpòfor. Les làmines estan bastant separades, decurrents, blanques i gruixudes amb tonalitats grisoses quan és adult i la seva esporada és de color blanc.
En aquesta època de l’any és l’única espècie gran que trobarem en aquests boscos i confondre’l serà difícil.
La temperatura del terra és un dels factors que influeix en la seva aparició que comença quan el subsòl a 15 cm. de profunditat està al voltant dels 2 ºC i finalitza quan comença a superar els 9 ºC.
Foto: funghiitaliani.it
Per poder trobar el marçot ens podem fixar en alguns indicadors que ens poden ajudar a localitzar-lo. Un és un petit bolet tòxic anomenat comunament xivata dels marçots, Entoloma hirtipes, que coincideix en hàbitat i temps amb ell.
L’altre és una petita planta anomenada herba fetgera, Hepatica nobilis, que creix en el mateix terreny i la seva època de floració coincideix amb la del marçot.
És un espècie poc coneguda a Catalunya degut a la seva difícil localització però molt valorada a diferents països de la regió alpina ja que és un excel·lent comestible amb un gust dolç i una textura tova i una mica gelatinosa semblant a la llenega.
Sabíeu què?
El marçot amb el seu nom deixa clar a partir de quin mes podem començar a buscar-lo. Un altre nom que rep és el de bolet d’esquirol ja que agrada molt a aquesta espècie com també al porc fer i al cérvol que troben en aquests bolets una bona font d’alimentació després del rigorós hivern. La competència per trobar-lo serà dura!
El zoom…
El marçot, com moltes altres espècies de bolets, micorriza amb plantes llenyoses. Això vol dir que s’estableix una relació simbiòtica (les dues espècies obtenen beneficis) entre el fong (mycos) i les arrels de la planta (rhizos) on el primer aporta a la planta nutrients, minerals i aigua i obté de la planta hidrats de carboni i vitamines que ell no pot sintetitzar i la planta sí mitjançant la fotosíntesis i altres reaccions internes.
MónNatura Pirineus 