El cel nocturn de març

Iniciem el mes de març amb un senyal evident de què arribem al final de l’hivern, doncs el dia 20 d’aquest mes a les 12:02 hores donarem la benvinguda a la primavera que ens durà unes nits més curtes però amb més bones condicions meteorològiques per a la realització d’observacions. Durant el mes de febrer han estat poques les nits que s’han pogut realitzar observacions amb nits serenes.

Ja ho hem explicat breument en articles passats però el fet de què iniciem la primavera el dia 20 vol dir que aquell dia ens trobem a l’equinocci de primavera i per tant, és el moment en què la Terra té les mateixes hores de dia que de nit, a l’equador. Nosaltres, al trobar-nos a una latitud més alta no tenim aquesta meitat perfecta però sí que és la data en què el dia i la nit són més similars.

A l’equinocci de primavera el dia s’allarga, venint del solstici d’hivern (nit més llarga de l’any) i anant al d’estiu (nit més curta de l’any), però a l’equinocci de tardor, passa just el contrari, augmentant les hores nocturnes.

Constel·lacions

Tret de les cinc constel·lacions circumpolars que es poden observar durant tot l’any, durant el mes de març tindrem les constel·lacions d’Hivern caient per l’horitzó, de manera que ens haurem d’afanyar si volem observar la constel·lació de Taure o d’Orió i els seus interessants objectes.

La constel·lació per excel·lència durant el mes de març, degut a la seva posició, és la constel·lació de Lleó, ubicada propera al zenit durant la primera part de la nit. Aquesta constel·lació és fàcilment localitzable degut a la seva forma característica d’un gran lleó ajagut, amb l’estrella més brillant al seu cor, anomenada pels àrabs Regulus, petit Rei. Observant aquesta estrella costa creure que no només n’és una, sinó un sistema quàdruple, format per dos parells d’estrelles, ubicades a uns 75 anys llum del nostre Sistema Solar.

Lleó està ubicat al mig de l’eclíptica, la línia imaginària on hi podem localitzar els planetes del Sistema Solar. Durant el mes de març podrem observar d’oest a est les constel·lacions de Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge i Balança tot i que no totes elles són fàcilment identificables.

La Lluna

La Lluna ens farà el ple el dia 27 de març, de manera que iniciarem el mes amb la seva descendència fins al dia 11, que tindrem la Lluna nova i acabarem el mes poc després de tenir la Lluna en la seva màxima esplendor. Així doncs, les millors nits per a realitzar observacions de cel profund seran les centrals i, les d’inici i final de mes, seran les ideals per gaudir del nostre satèl·lit.

Planetes observables

Podrem veure Júpiter cada vegada caient més cap a l’horitzó oest i Saturn que començarà a ser observable cada dia, a hores més raonables, iniciant-se a les 23.30h els primers dies del mes i sortint cada vegada més aviat. Per tant, el març és un bon moment per gaudir dels dos planetes més espectaculars per observar a simple vista, amb binocles o amb telescopi.

Destacat del cel profund

Durant l’equinocci de primavera té lloc la nit recomanada per a realitzar la Marató Messier, una marató que no compta quilòmetres sinó objectes de cel profund. Durant aquella nit, amb molt poca lluna, hi haurà aficionats d’arreu que intentaran observar els 110 objectes Messier amb només aquella nit i l’albada següent. Això és un fet anecdòtic per a molts dels que llegireu aquest article, però sí que ens és una pista prou significativa per entendre que el mes de març és un pou inesgotable per a la observació d’objectes astronòmics.

Ens començaran a marxar interessants objectes com la Nebulosa del Cranc, M1 (romanent de supernova), la Nebulosa d’Orió, M42 (nebulosa d’emissió),  la Nebulosa del Cap de Cavall IC434 (nebulosa fosca), la M45, les Pleyades (cúmul obert  d’estrelles i nebulosa de reflexió) o bé la M31, Galàxia d’Andrómeda.

D’altra banda, començarem a tenir objectes de primavera i estiu, talment interessants i espectaculars, com ho són les galàxies de Verge o el dens cúmul globular d’Hèrcules (M13), que ens acompanyarà durant l’estiu.

Sabies que…
Durant aquesta primavera hi haurà tres eclipsis, dos de Lluna i un de Sol. Els de Lluna seran de molt poca magnitud i seran visibles des del nostre territori, i la del Sol serà anul·lar i no la podrem veure si no ens desplacem a Nova Zelanda. Amb tot però, haurem d’esperar fins a finals d’abril per poder-ho observar.